Nota

• Àmbit: Espanya
• Té com a finalitat la conversió d'actius financers en actius líquids i, malgrat la importància econòmica que té, no està regulat però sí mencionat en els articles 175 i 177 del Codi de comerç. El seu contingut està determinat per la praxi bancària, la inclusió de determinades clàusules en els contractes i l'aplicació de determinats preceptes reguladors de la cessió de crèdits i del contracte de préstec. Es tracta d'un contracte autònom (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 20.2.1985), bilateral i onerós.
  La seva naturalesa jurídica ha estat força discutida ja que hom ha afirmat que la dada essencial en tot contracte d'aquest tipus és la cessió d'un crèdit a favor del banc, mentre que els detractors d'aquesta posició han destacat que aquesta cessió no és en si la finalitat que persegueixen ni el banc ni el client.
  D'altra banda, s'ha posat de manifest que la funció econòmica que vol tenir és semblant a la que es pot aconseguir amb el contracte de préstec, que té naturalesa mercantil (STS del 21.7.1993).
  Per a la naturalesa dels crèdits que es descompten es parla de descompte canviari -que inclou el de lletres de canvi i el de pagarés, però no el de xecs, ja que aquests no contenen un ajornament del pagament del crèdit perquè són títols a la vista- i de descompte de crèdits ordinaris, que normalment responen als originats entre relacions comercials i que també inclouen un ajornament del pagament.
  Sovint es distingeix, també, entre descompte comercial, de lletres emeses per al pagament d'operacions econòmiques del client amb tercers, i descompte financer, que té per objecte crèdits que no responen a una operació comercial sinó que es fan amb la simple finalitat d'atorgar crèdit al client. Per a la seva operativa aquest descompte es pot fer de manera singular per a un seguit de crèdits que se cedeixen en un sol acte o bé, com és més habitual, mantenir la denominada línia de descompte, mitjançant la qual el banc es compromet a atendre, fins a un límit, tots aquells efectes que li siguin presentats.
  Pel que fa al contingut del contracte:
  1. OBLIGACIONS DEL BANC. El banc assumeix l'obligació d'avançar els diners que corresponen al crèdit descomptat una vegada s'ha fixat la reducció del seu nominal en relació amb el temps que manca per al seu venciment. Aquesta obligació s'ha de complir de manera immediata en la presentació dels documents que són objecte de descompte i, normalment, es verifica mitjançant l'abonament de l'import del crèdit descomptat en un compte del client. De la mateixa manera, el banc es compromet a no exigir fins al seu venciment l'import del crèdit descomptat. Igualment, com que la cessió es fa amb la clàusula posat que sigui conforme, és a dir, condicionada al fet que el crèdit, al seu venciment, sigui pagat pel deutor, el banc té un deure de diligència especial que es concreta en l'obligació d'efectuar tots els actes conservatius que siguin propis del crèdit cedit, especialment, evitar la prescripció o el perjudici dels títols canviaris, amb la finalitat que el client del banc també es pugui adreça al seu deutor per reclamar-li'n l'import.
  Aquesta obligació es dedueix de l'article 1170, paràgraf segon, del CC, que imposa el deure d'evitar l'anomenat perjudici del crèdit. En cas contrari, el banc negligent perd el dret a exigir del seu client la restitució de les quantitats rebudes en virtut del descompte. De tota manera, cal dir que la posició del banc en aquest tipus d'operacions és força avantatjosa, pel fet que té la possibilitat d'adreçar-se a dos patrimonis diferents: el del client que li ha cedit els crèdits en virtut del contracte de descompte (STS de l'1.2.1995), o bé, el del deutor del seu client quan arriba el venciment del crèdit i aquest resulta impagat, acció que deriva de l'adquisició del crèdit com un efecte propi del contracte de descompte. En el primer cas, quan el client torna les quantitats al banc per l'impagament del crèdit cedit, el banc assumeix l'obligació de tornar la documentació relativa al crèdit, i permet així que aquest es pugui adreçar al seu deutor (STS del 30.4.2003 i del 2.3.2004).
  2. OBLIGACIONS DEL CLIENT. El client assumeix l'obligació de transmetre el crèdit descomptat a l'entitat financera, obligació principal que ha generat diverses posicions sobre la naturalesa jurídica d'aquesta figura contractual. Aquesta obligació va acompanyada d'una altra de caràcter accessori, ja que el client té responsabilitat per les dades que faciliti respecte de les operacions comercials que són objecte de descompte. També sorgeix per al client el deure de pagar una comissió pels crèdits que són descomptats, així com l'interusurium o quantitat resultant d'aplicar un interès sobre el nominal del crèdit cedit pel temps que hi ha entre la data del descompte i la del venciment d'aquest crèdit. Finalment, en el cas que aquest crèdit resulti impagat, el client té l'obligació de restituir la quantitat rebuda inicialment més l'interès corresponent.
  Pel que fa a l'extinció del contracte, normalment ha d'acabar quan el tercer deutor paga al banc l'import del crèdit que se li ha cedit en descompte encara que normalment es pacta també en els casos en què hi pot haver una disminució de les expectatives de cobrament del crèdits cedits. El redescompte es dona quan el banc vol liquidar la inversió i descompta el crèdit adquirit del seu client en una altra entitat financera. Es tracta d'una operació en la qual només intervenen bancs per tal d'aconseguir més liquiditat per a aquestes institucions.