Nota

• Àmbit: Catalunya
• Ex.: Per l'abril del 1975, la Comissió Europea presentà el primer programa d'acció relatiu a la protecció dels consumidors.
• La definició legal que fa el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris (LGDCU) dels consumidors suposa un apropament notable al dret comunitari, atès que l'actuació que tenen al marge d'una activitat professional és el tret que caracteritza aquests subjectes en totes les directives que persegueixen llur protecció (art. 2 Directiva 85/577/CEE, del 20 de desembre, referent a la protecció dels consumidors en el cas de contractes negociats fora dels establiments comercials; art. 1.2.a Directiva 87/102/CEE, del 22 de desembre, sobre crèdit al consum; art. 2 Directiva 93/13/CEE, del 5 d'abril, sobre clàusules abusives en contractes celebrats amb consumidors; art. 2 Directiva 97/7/CE, del 20 de maig, relativa a la protecció dels consumidors en contractes a distància; art. 1.2 Directiva 99/44/CE, del 25 de maig, sobre determinats aspectes de la venda i les garanties dels béns de consum, i art. 2.e Directiva 2000/31/CE, del 8 de juny, sobre serveis de la societat de la informació, en particular el comerç electrònic en el mercat interior).
  Abans del Reial decret legislatiu (RDL) 1/2007, del 16 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries, el dret espanyol definia els consumidors i els usuaris com els destinataris finals dels béns i serveis, que no els adquirien per a la comercialització posterior ni tampoc per a la transformació o la integració en altres béns o serveis (art. 1 LGDCU); aquest concepte continua subsistint en l'article 1.3 de la Llei 43/2007, del 13 de desembre, de protecció dels consumidors en la contractació de béns amb oferta de restitució del preu, de l'Estat. També segueix aquesta línia la Llei 3/1993, del 5 de març, de l'estatut del consumidor, la qual circumscriu l'expressió consumidor i usuari als consumidors -contràriament a l'RDL 1/2007, que manté la denominació usuari- i destaca pel reconeixement del dret a l'ús del català en la informació i en la contractació de productes i serveis per part dels consumidors (art. 26 Llei 3/1993) i del dret a ser atesos en qualsevol de les llengües oficials en els establiments radicats a Catalunya (art. 27).
  Amb tot, respecte a la definició prèvia en el dret espanyol, la definició dels consumidors com aquells que actuen al marge d'una activitat empresarial o professional no hauria de suposar un canvi rellevant, perquè ambdues definicions delimiten el mateix col·lectiu social. La posterior delimitació dels consumidors és, sens dubte, més àmplia, però el resultat és el mateix, tenint en compte la interpretació de conformitat amb l'àmbit d'aplicació, les relacions entre els consumidors o usuaris i els empresaris (art. 2 RDL 1/2007).
  En relació amb la figura de consumidor o consumidora del dret comunitari, la principal diferència que presenta el dret espanyol és l'extensió a persones jurídiques, sense restringir-la a persones físiques -on ja quedaven incloses les comunitats de béns i les comunitats de propietaris en règim de propietat horitzontal pel fet de ser, simplement, situacions de cotitularitat de diverses persones físiques. Tanmateix, cal determinar quines persones jurídiques poden rebre la consideració legal de consumidores i, per tant, beneficiar-se de la tutela que l'ordenament els atorga. Els consumidors que són persones jurídiques no han de desenvolupar cap activitat empresarial o professional, raó per la qual els empresaris i els professionals resten exclosos, fins i tot quan entreguen béns o presten serveis a títol gratuït. Qualsevol persona jurídica que actuï amb ànim de lucre no té cabuda dins la delimitació dels consumidors. Les persones jurídiques susceptibles de ser qualificades de consumidores són les associacions i les fundacions, i si l'absència d'ànim de lucre és suficient, també ho són les cooperatives, encara que aquestes darreres realitzin activitats empresarials (art. 1.1 Llei 27/1999, del 16 de juliol, de cooperatives, de l'Estat).
  El fonament de la protecció reforçada que l'ordenament jurídic dona als consumidors i als usuaris és la concurrència obligada en el mercat a fi de satisfer llurs necessitats de consum mitjançant la contractació de béns i serveis, a diferència dels empresaris i els professionals, que de manera voluntària concorren en el mercat amb ànim de lucre. La falta d'informació sobre els béns o els serveis que contracten i una capacitat econòmica generalment menor són motius que també contribueixen al fet que els consumidor i els usuaris ocupin la posició de part dèbil amb relació als empresaris i els professionals. És per això que els interessos d'aquesta part dèbil han de ser tutelats, per a evitar perjudicis derivats del desequilibri.
  No obstant això, l'abast de la figura dels consumidors no és uniforme en tot l'RDL 1/2007. Si bé el concepte de l'article 3 és el general i el que determina l'àmbit d'aplicació de la regulació imperativa dels contractes formalitzats amb consumidors continguda en el llibre II (disposicions generals, dret de desistiment, clàusules abusives, contractes formalitzats a distància, contractes formalitzats fora d'establiments mercantils i garanties i serveis postvenda), els conceptes de consumidor dels llibres III i IV són, respectivament, diferents del llibre II i, al mateix temps, diferents entre si. Així, en el llibre III, el consumidor és qualsevol persona física perjudicada (art. 128) que ha sofert danys a conseqüència dels productes fabricats o subministrats pels empresaris (art. 135 al 146) o a conseqüència d'altres béns o serveis (art. 147 al 149), i s'estableixen dos règims separats de responsabilitat empresarial. En canvi, en el llibre IV, relatiu als viatges combinats, els consumidors són els contractants principals -les persones físiques o jurídiques que adquireixen el viatge combinat-, els beneficiaris -les persones físiques en nom de les quals els contractants principals adquireixen el viatge combinat- i els cessionaris -les persones físiques a les quals els contractants principals o els beneficiaris han cedit el viatge combinat- (art. 151.1).
  L'RDL 1/2007 no esgota la protecció dels consumidors i usuaris en l'ordenament jurídic espanyol, encara que refon moltes de les lleis especials en aquesta matèria (Llei 26/1991, del 21 de novembre, sobre contractes subscrits fora dels establiments mercantils, de l'Estat; Llei 22/1994, del 6 de juliol, de responsabilitat civil pels danys causats per productes defectuosos, de l'Estat; Llei 21/1995, del 6 de juliol, sobre viatges combinats; art. 48, 65.1.n i 65.1.ñ i disposició addicional primera de la Llei 7/1996, del 15 de gener, d'ordenació del comerç detallista, i Llei 23/2003, del 10 de juliol, de garantia en la venda de béns de consum, de l'Estat). A més de la legislació autonòmica, la legislació estatal comprèn altres lleis tuïtives, com ara la Llei 7/1995, del 23 de març, de crèdit al consum, de l'Estat, la Llei 22/2007, de l'11 de juliol, sobre comercialització a distància de serveis financers destinats als consumidors, de l'Estat, i la Llei 43/2007, del 13 de desembre, de protecció dels consumidors en la contractació de béns amb oferta de restitució del preu, de l'Estat.
  Els interessos de consumidors i dels usuaris també són objecte de salvaguarda per part de la legislació general, en lleis com ara la Llei 34/1988, de l'11 de novembre, general de publicitat; la Llei 3/1991, del 10 de gener, de competència deslleial, de l'Estat; la Llei sobre condicions generals de la contractació; la Llei 28/1998, del 13 de juliol, de venda a terminis de béns mobles, de l'Estat, i la Llei de serveis de la societat de la informació i comerç electrònic. En la salvaguarda també hi participa el dret processal civil, mitjançant un règim diferenciat de legitimació activa per a la defensa dels drets i els interessos dels consumidors i els usuaris (art. 11 Llei d'enjudiciament civil).
• V. t.: associació de consumidors i usuaris n f
• V. t.: dret dels consumidors n m
• V. t.: usuari | usuària n m, f