Back to top
democràcia directa democràcia directa

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  democràcia directa, n f
  • es  democracia directa

<Dret públic>

Definició
Forma de democràcia en què el poble participa directament en la presa de decisions polítiques.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • La característica principal de la democràcia directa és que el poble exerceix l'autogovern immediat.
    Des d'un punt de vista històric, s'ha de destacar, d'una banda, el règim polític d'Atenes dels segles V i IV aC, en què l'assemblea del poble, que reunia tots els ciutadans amb drets, decidia sobre les qüestions essencials per a la ciutat, i, de l'altra, l'any 1871, la Comuna de París, que tingué un funcionament d'autogovern de democràcia directa.
    En el model constitucional espanyol regeix, principalment, el model de democràcia representativa, però existeixen algunes accions concretes de democràcia directa, com ara els referèndums i les iniciatives legislatives populars, que recull la Llei orgànica 3/1984, del 26 de març, reguladora de la iniciativa legislativa popular, de l'Estat, i que permet instar l'òrgan legislatiu a tramitar una proposició de llei. En l'àmbit local, hi ha els consells oberts, que són regulats per l'article 140 de la Constitució espanyola i per la Llei reguladora de les bases del règim local, d'acord amb els quals el govern i l'administració del municipi corresponen a l'alcalde i a una assemblea integrada per tots els electors del municipi.
  • V. t.: democràcia n f
  • V. t.: democràcia representativa n f