Nota

• Àmbit: Catalunya
• El títol VI del llibre IV del Codi civil de Catalunya (CCCat) recull la regulació relativa a l'acceptació i la repudiació de l'herència. En el primer dels articles disposa que la persona cridada a l'herència la pot acceptar o repudiar lliurement, tan bon punt tingui coneixement que la delació s'ha produït a favor seu. En el cas que hi hagi diverses persones cridades a l'herència, cadascuna la pot acceptar o repudiar amb independència del que facin les altres; cal tenir en compte, però, que l'acceptació i la repudiació són irrevocables.
  L'article 442-1 del CCCat regula la delació als fills en cas de successió intestada, i estableix que aquests són els primers en qui es defereix, per dret propi, i a llurs descendents per dret de representació, sens perjudici dels drets del cònjuge o del convivent en parella estable supervivent. En cas que aquests descendents cridats d'un mateix grau la repudiïn tots (en cas contrari acreix la part que correspon als del mateix grau), aquesta herència defereix als descendents del grau següent per dret propi, però dividint-la per estirps i a parts iguals entre els descendents de cada estirp. L'herència no es defereix als nets o descendents de grau ulterior si tots els fills del causant la repudien, en vida del cònjuge o del convivent en parella estable, i aquest n'és el progenitor comú.
  L'herència també pot ser diferida als progenitors i als ascendents, i també, als col·laterals i als parents fins al quart grau.
  D'altra banda, l'article 461-12 del CCCat recull la caducitat del dret del cridat a acceptar o repudiar l'herència, que és als trenta anys des de la mort del causant. Les persones interessades en la successió poden sol·licitar al jutge, transcorregut ja un mes a comptar de la delació a favor seu, que fixi un termini perquè el cridat manifesti si accepta o repudia l'herència; aquest termini no pot sobrepassar els dos mesos. Una vegada vençut aquest termini, si el cridat no ha acceptat l'herència en escriptura pública o davant del jutge, s'entén que la repudia, excepte si es tracta d'un menor d'edat o d'una persona incapacitada, cas en què s'entén que l'accepta a benefici d'inventari.
• V. t.: delació n f