Nota

• Àmbit: Catalunya
• D'acord amb l'article 567-1 del Codi civil de Catalunya (CCCat), els drets de vol poden ser de dos tipus: sobre un edifici ja construït, amb facultat d'edificar-hi noves plantes, i sobre un solar edificable, amb facultat de construir-hi un edifici. La primera modalitat és l'anomenat dret d'elevació o dret de sobreedificació i constitueix la modalitat de dret de vol més practicada.
  El dret de vol es pot constituir tant per acte entre vius com per causa de mort. El dret de vol constituït entre vius pot ser a títol onerós o a títol gratuït, i es pot atorgar per cessió, reserva o divisió. En la promoció immobiliària, és freqüent que el promotor, abans de transmetre als compradors la propietat dels pisos o dels locals ja construïts de l'edifici, es reservi el dret de vol per a construir noves plantes en el futur, si ho permet la legalitat urbanística.
  El dret de vol no comporta el manteniment d'una propietat separada dels elements construïts. El titular del dret de vol entra en comunitat amb el propietari o propietaris del sòl i, si és el cas, de la resta de l'edifici. Aquest dret no genera una propietat superficiària, temporal i desconnectada del sòl ni de la resta de l'edificació, sinó una propietat ordinària, sense restriccions temporals, integrada amb la del sòl.
  La llei imposa com a requisit formal de validesa fer constar el dret de vol en escriptura pública (art. 567-2.1 CCCat), i la inscripció registral de la constitució del dret de vol i les modificacions corresponents són requisit d'oposabilitat a tercers. El títol constitutiu ha de contenir necessàriament el nombre màxim de plantes, d'edificis, si escau, i d'elements privatius que es poden construir, d'acord amb la normativa urbanística i de la propietat horitzontal vigents en el moment de constituir-se el dret; els criteris que s'han d'aplicar en la determinació de les quotes de participació que corresponen als elements privatius situats en les plantes o els edificis nous, i les que corresponen als situats en les plantes o els edificis preexistents, que han de garantir la proporcionalitat adequada entre totes les plantes; el termini per a exercir-lo, que no pot superar en cap cas, sumant-hi les pròrrogues, els trenta anys i el preu o la contraprestació que, si escau, ha de satisfer la persona que adquireix el dret, o bé la manera com es valora aquest si es reserva.
  El propietari o els copropietaris de l'immoble en què s'hagi d'efectuar la construcció i l'usufructuari amb facultat d'alienar tenen la legitimació per a constituir el dret de vol (art. 567-3.1 CCCat). En el cas que la finca que ha de suportar el dret de vol pertanyi a una comunitat de propietaris, caldrà, per a constituir-lo, el consentiment de tots ells.
  El dret de vol faculta el titular per a construir en la finca gravada al seu càrrec. És una facultat que ha de ser exercida dins el termini estipulat i d'acord amb el títol de constitució del dret, amb el projecte i les llicències administratives (art. 567-5.1 CCCat). L'efecte principal que produeix l'exercici del dret de vol és l'adquisició de la propietat de l'edifici i dels elements privatius construïts, incloent-hi la part corresponent del sòl i de la resta dels elements comuns.
  El dret de vol s'extingeix per les causes generals d'extinció dels drets reals (causes legals, causes previstes en el títol, pèrdua del bé gravat, consolidació i renúncia). Ara bé, l'article 567-6 del CCCat formula unes precisions respecte de la pèrdua del bé com a causa d'extinció, i afegeix dues causes addicionals d'extinció. En aquest sentit, el dret de vol no s'extingeix per destrucció de l'edifici sobre el qual recau (art. 567-6.2 CCCat), sinó que el titular del dret de vol podrà exercir el dret si l'edifici és reconstruït. Si, com a conseqüència del planejament urbanístic, l'edifici ha de ser subrogat per un solar edificable, s'ha d'adjudicar al titular del dret de vol, en el nou solar, una part del volum edificable proporcional a la que li pertocava en la finca reemplaçada. A banda d'aquestes dues, són causes d'extinció: la manca d'acabament de les obres de nova construcció en el termini fixat, en la part no construïda, i una modificació de la normativa urbanística que comporti la impossibilitat d'edificar les plantes o els edificis convinguts (art. 567-6.1 CCCat).