Nota

• Àmbit: Espanya
• Els drets d'autor són el conjunt de drets que la normativa sobre propietat intel·lectual (Reial decret legislatiu 1/1996, del 12 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de propietat intel·lectual) atorga a l'autor d'una obra literària, artística o científica, pel sol fet de crear-la. Això vol dir que el fet de registrar-la no és constitutiu del dret, per bé que, excepte que es demostri el contrari, el registre representa una presumpció tant de l'autoria com de la data de creació de l'obra.
  Entre les obres susceptibles de protecció s'inclouen els llibres o altres documents escrits o expressions orals, les composicions musicals, les obres teatrals, les coreografies, les obres audiovisuals, les escultures, pintures, dibuixos, còmics, assajos, obres plàstiques, projectes, plànols, fotografies i programes d'ordinador. La normativa actual distingeix l'obra fotogràfica de la simple fotografia, fet que dificulta poder delimitar l'àmbit objectiu de protecció de cada una, atès que els drets de la simple fotografia són més limitats.
  La normativa distingeix entre drets patrimonials i drets morals. Els primers conformen els drets d'explotació d'una obra i s'hi inclouen els de reproducció, distribució, comunicació pública i transformació, que requereixen l'autorització de l'autor, llevat dels casos establerts per la llei. Entre els drets morals hi ha el dret de decidir si l'obra s'ha de divulgar i com; si la divulgació s'ha de fer amb el nom de l'autor, amb pseudònim o anònimament; l'exigència sobre la integritat de l'obra i d'impedir qualsevol modificació o deformació, o la retirada de l'obra dels comerços a causa d'un canvi en les conviccions intel·lectuals o morals de l'autor.
  Mentre que els drets d'explotació es poden cedir a terceres persones, els drets morals són irrenunciables i inalienables.
  Els drets d'explotació duren tota la vida de l'autor, més setanta anys després de la seva mort. Una part dels drets morals no té cap tipus de límit temporal i, a la mort de l'autor, passen a qui ell hagi designat i, si no ho ha fet, als seus hereus.
  Qualsevol cessió dels drets d'explotació esmentats s'ha de fer per escrit i, excepte que en el contracte es digui una altra cosa, la cessió ha de ser per cinc anys, per al país en el qual es faci la cessió i per a la modalitat que es dedueixi del contracte.
  El contracte per excel·lència és el contracte d'edició, mitjançant el qual l'autor o autora cedeix a l'editor els drets de reproducció i distribució de l'obra a canvi d'una contraprestació econòmica. Altres contractes són: el contracte de representació teatral, el contracte d'execució musical, el contracte de producció d'obra audiovisual o el contracte d'explotació de programes d'ordinador.
  L'autor o el corresponent cessionari dels drets d'explotació poden exercir accions per via civil o penal contra els qui infringeixin llur dret d'exclusiva. A banda de poder demanar la paralització dels actes d'infracció i la retirada dels comerços dels productes infractors, per via civil l'autor pot exigir una indemnització per danys i perjudicis, així com pels danys morals causats. Entre els límits al dret d'exclusiva de les obres ja divulgades, trobem el dret de reproducció per a ús privat del copista, sempre que la còpia no s'utilitzi d'una manera col·lectiva i no hi hagi ànim de lucre. Aquest límit no està exempt de polèmica i d'una casuística complexa, sobretot en el món digital i d'Internet.
• V. t.: propietat intel·lectual n f