Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dot, n m
  • es  dote

<Dret civil>

Definició
Aportació voluntària de béns que fa la muller al marit orientada al sosteniment de les càrregues del matrimoni.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • Ex.: Un bon dot.
  • Ex.: Aportar en dot.
  • El dot és, o més aviat era, ja que actualment el Codi civil de Catalunya ja no recull la regulació d'aquesta institució, una aportació de béns que feia un dels cònjuges per ajudar a suportar les càrregues matrimonials; la propietat del dot es mantenia durant tot el matrimoni. Habitualment el dot l'aportava la dona, no obstant això, la regulació catalana incorporà també el dot masculí.
    El dot és una institució provinent del dret romà; en els inicis es podien diferenciar diverses maneres de constituir el dot. En aquestes destaca la idea de transmissió o de promesa de transmissió de béns a favor del marit utilitzant negocis formals per a constituir el dot. Amb el temps la regulació es va anar flexibilitzant i es van simplificar certes formalitats.
    S'incorporà regulació sobre aquesta institució tant al Codi Civil espanyol com a la regulació civil catalana, amb la recepció; a Catalunya el règim jurídic del dot s'assentava en els pactes entre cònjuges establerts en el títol de la constitució dotal (habitualment en capitulacions matrimonials).
    La Compilació del dret civil de Catalunya del 1960 va incorporar per última vegada una extensa regulació sobre el dot. Aquesta disposava l'obligació de constitució de dot per part dels pares i en relació amb les filles, i distingia entre un dot obligatori i un de caràcter voluntari. Es constituïa a favor del marit o en favor d'aquest i dels seus pares pels deutes que podia ocasionar la muller una vegada constituït el matrimoni, conforme al mínim que establia la llei. La constitució del dot es podia realitzar abans o durant el matrimoni, per mitjà d'escriptura pública, com a negoci jurídic entre vius o com a acte d'última voluntat.