dret a l'honor

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca dret a l'honor, n m
es derecho al honor

Definició

Dret fonamental que recull la Constitució espanyola que protegeix la bona imatge dels ciutadans.

Nota

Àmbit: Espanya
L'honor és el dret que tota persona té a una bona imatge, nom i reputació, de manera que tothom té dret a que se'l respecti, dins l'esfera personal, sigui quina sigui la trajectòria vital que ha tingut.
Segons l'article 1.3 de la Llei orgànica 1/1982, del 5 de maig, de protecció civil del dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, el dret a l'honor es caracteritza per ser un dret de la personalitat irrenunciable, inalterable i imprescriptible.
Pel que fa a la titularitat del dret a l'honor, es tracta d'un dret personalíssim, en la mesura que l'honor és un valor que fa referència a les persones individualment considerades. Únicament les persones físiques en poden ser titulars. No es pot parlar del dret a l'honor de les institucions públiques, de les persones jurídiques o d'un poble o ètnia que, constitucionalment, ha de ser protegit.
El contingut del dret a l'honor és canviant i, en definitiva, depèn de les normes, els valors i les idees socials vigents en cada moment. Per tant, quan es plantegin conflictes respecte de possibles vulneracions del dret a l'honor, els valors i les idees socials vigents seran el paràmetre que caldrà tenir en compte.
L'esfera personal i privada d'una persona pot ser vulnerada com a conseqüència de fets o d'opinions personals. En aquest sentit, l'òrgan legislador distingeix dos tipus d'intromissions legítimes en el dret a l'honor: la imputació de fets i la manifestació de judicis de valor. Els fets són verificables i, en conseqüència, es pot demostrar si la imputació ha estat vertadera o falsa. Caldrà que sigui falsa perquè la imputació d'un fet es consideri una intromissió il·legítima. Els judicis de valor, per contra, no són verificables.
Es poden distingir dos tipus d'ofenses al dret a l'honor: les injúries i les difamacions. La injúria és l'ofensa a l'honor d'una persona que és present i es pot fer en privat. La difamació, en canvi, és una ofesa a l'honor d'una persona, que pot no ser present, i es fa davant d'altres persones. Tanmateix, es considera difamació la publicació de fets que menyspreïn una persona davant l'opinió pública. Per tant, l'aspecte clau de la difamació és la divulgació i la publicitat que es fa d'un fet a un tercer.
V. t.: delicte contra l'honor n m