Nota

• Àmbit: Catalunya | Àmbit: Inespecífic
• Hom pot trobar el dret de representació en l'article 441-7.1 del Codi civil de Catalunya (CCCat) en cas d'unes disposicions generals de la successió intestada: «Per dret de representació, els descendents d'una persona premorta, declarada absent o indigna són cridats a ocupar el seu lloc en la successió intestada.» És, doncs, una institució successòria que significa la crida, la vocació i la delació ex lege a un subjecte pel de ser descendent d'un altre subjecte, que també ha estat cridat ex lege, però que no ha rebut la vocació ni la delació perquè aquell succeeixi en lloc d'aquest últim.
  La institució té l'origen en la successio in locum o successio in stirpes romana (Instituta 3.1.6; Novellae Iustiniani 118.1 i 3). Aquesta figura, que només tenia efectes en l'àmbit de la successió intestada i limitada al cas de premort, va ser objecte d'una evolució constant des dels temps de l'antic ius civile fins a l'època de Justinià (Novellae Iustiniani 118 [543] i 127 [548]). Els juristes del dret intermedi van encunyar el terme dret de representació per a referir-se a la institució romana. La denominació, tot i la manca de rigor tècnic, s'ha mantingut per respecte a la tradició. El dret propi català no contenia regulació sobre la matèria. La successió intestada es regia a Catalunya per les normes del dret romà justinianeu, excepte en alguns casos relatius a béns feudals (usatge Si a vice comitibus).
  El sistema va perdurar fins a la Llei de béns vagants, del 16 de maig de 1835, que es va aplicar a Catalunya i va derogar els principis successoris vigents fins aleshores. La llei va ser substituïda posteriorment pel Codi civil espanyol, que va passar a ser aplicable en territori català. La situació es va mantenir fins a la Llei de successió intestada (LSI) de la Generalitat republicana, del 7 de juliol de 1936, que va introduir una regulació progressista del sistema intestat i del dret de representació (art. 10 al 12, 21.2 i 22).
  La Compilació del dret civil especial de Catalunya i la Compilació del dret civil de Catalunya van remetre en matèria de successió intestada a les normes del CCCat (art. 924 al 929). Posteriorment, l'òrgan legislador català va regular la matèria en la LSI, del 25 de maig de 1987 (art. 8, 9 i 19) i en la Llei 8/1990, del 9 d'abril, de modificació de la regulació de la llegítima, que es van integrar en l'articulat del Codi de successions (CS) i posteriorment del CCCat sense grans canvis.
  Tradicionalment, el cas general del dret de representació ha estat la successió intestada. Com el CS en el seu dia, el CCCat vigent ho ha recollit i n'ha establert la regulació en el títol IV («La successió intestada») del llibre quart. A més d'això, diverses manifestacions del dret de representació en l'articulat li confereixen un abast més ampli del que tenia originàriament.
  Pel que fa a la successió intestada, presenta la primera referència del dret de representació com una excepció, en les línies descendent i col·lateral, a dos principis rectors de la successió legal catalana. D'aquesta manera, l'article 441-5 del CCCat, que formula la regla romana proximiores excludunt remotiores, l'exceptua en els «casos en què és procedent el dret de representació», i l'article 462-1.1 del CCCat, quan tracta la mecànica del dret d'acréixer, estableix que no funciona en els casos en què la representació és aplicable. La representació és procedent quan algú cridat en la successió intestada de l'ordre dels descendents o col·laterals (persona representada) no hereta per causes alienes a la seva voluntat.
  En la línia del derogat CS, el CCCat ha recollit la tendència expansionista del dret de representació i n'ha ampliat l'àmbit d'aplicació, que originàriament es reservava per als casos de premort. Així, l'article 441-7 estableix la procedència d'aquest quan el descendent o el germà del causant no succeeix perquè l'ha premort o ha estat declarat absent o indigne. Només la repudiació de l'herència del causant no dona lloc al dret de representació. Els beneficiaris (representants) del dret són els descendents del subjecte premort, absent o indigne. L'article 441-7.1 explica el funcionament del mecanisme: «els descendents [...] són cridats a ocupar el seu lloc». En realitat, la persona representant no ocupa el lloc de ningú, ja que la persona representada no en deixa cap, de vacant, sinó que succeeix en lloc seu. En relació amb el causant, els representants poden ser tant de la línia recta descendent com de la línia col·lateral; no s'admet la representació en la línia recta ascendent (art. 441-7.2 CCCat). Mentre que en el primer cas la representació és sense limitació de grau; en el segon cas, es limita als nebots (art. 441-7.2 CCCat).
  Com a successors del causant, els representants han de complir davant seu tots els requisits de capacitat en el moment que s'obre la successió. Per això, un dels efectes de la representació successòria és l'obligació de col·lacionar, establerta en l'article 464-19 del CCCat. Així, els nets que siguin hereus de l'avi o l'àvia han de col·lacionar la donació o la liberalitat que han d'haver rebut i que el pare o la mare hauria d'haver col·lacionat en la mateixa successió si fossin vius. Això es produeix sempre que els nets hagin estat hereus del pare o la mare i en relació amb tot o amb la part que hagi arribat a llurs mans. En canvi, és irrellevant la posició que tindrien com a hipotètics hereus els representants en l'herència dels representats. És a dir, els representants ho són independentment del fet que acceptin, repudiïn o no siguin capaços de succeir en l'herència dels representats (art. 441-7.3 CCCat). L'article 441-6, apartats 1 i 2, del CCCat regula l'àmbit d'actuació del mecanisme representatiu en el si de la successio graduum et ordinum. El dret de representació actua «si solament un o alguns dels cridats no arriben a ésser hereus», per tant, només en concurrència amb cridats del mateix grau que la persona representada, entrant en el grau superior d'aquesta. «Si cap dels parents més pròxims [...] no arriba a ésser hereu per qualsevol causa» no té lloc la representació, sinó que s'aplica estrictament la successio graduum et ordinum i es defereix l'herència a tot el grau o a l'ordre següent successivament fins a arribar a la Generalitat (art. 441-6.1 CCCat). L'article 441-8.2 del CCCat estipula el tipus de divisió de l'herència («per branques o estirps») del dret de representació. Es distingeixen dos casos segons la línia en què actua la representació: en la línia recta descendent, en el lloc de la persona representada són cridats els descendents per estirps, de manera que «els representants de cada branca es reparteixen a parts iguals la porció que hauria correspost a llur representat» (art. 441-8.2 CCCat); en la col·lateral, l'article 441-8.3 del CCCat remet a l'article 442-10.2 del CCCat, que, al seu torn, diferencia dos casos. Si hi concorren germans i una sola estirp de nebots o fills d'un sol germà, cadascun percep per caps o parts iguals el que correspon a l'estirp (art. 442-10.2 CCCat). Si són dues estirps o més, corresponents a dos germans o més, que hi concorren, s'acumulen les parts que corresponen a les estirps cridades i tots els nebots que les integren succeeixen en el seu conjunt per caps (art. 442-10.2 CCCat).
  El segon àmbit en què es posa de manifest l'admissió de la representació és en cas de llegítima. Els articles 441-8.2 i 451-3, apartats 2 i 3, del CCCat admeten la representació en la quota legitimària, que es limita a la línia recta descendent fins a l'infinit en els casos de premort, indignitat i desheretament. En cas de preterició, també es fa referència a la condició de legitimari per dret de representació (art. 451-16.3 CCCat). Aquest precepte estableix una excepció a la regla de la nul·litat del testament en cas de preterició errònia: «El legitimari per dret de representació només pot exercir l'acció de preterició errònia si el representat, en cas d'haver sobreviscut al causant, ho hauria pogut fer».
  La doctrina discutí llargament la procedència del dret de representació en la successió testada. El legislador català es va pronunciar afirmativament respecte d'aquesta qüestió en el preàmbul IV, lletra c, paràgraf cinquè, del derogat CS, i així afirmava que «una novetat [...] és la que introdueix el dret de representació en la successió testada [...]». Aquesta afirmació, desplegada aleshores per l'article 144 del CS, es troba ara recollida en l'article 423-8 del CCCat. No obstant això, es plantegen molts dubtes a l'hora de qualificar el cas de veritable representació successòria, ja que el precepte intenta completar la voluntat dels testadors que s'han manifestat de manera defectuosa, ja que, quan crida els hereus o legataris, o els substituts d'uns i altres, amb l'expressió fills, inclou tots els descendents en primer grau, i només per premort d'algun d'ells els de grau posterior. La voluntat testamentària s'integra per la llei amb els criteris corresponents a la successió intestada.