eixorquia

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca eixorquia, n f
es contracte d'eixermada

<Història del dret>

Definició

A l'edat mitjana, dret del senyor o senyora territorial a percebre la legítima de l'herència dels pagesos de remença que morien sense deixar descendència.

Nota

Àmbit: Inespecífic
(Derivat de eixorc, 'estèril'.)
Es tractava d'un dret feudal, un altre dels sis mals usos més característics de la condició servil. Consistia en el fet que el senyor es podia quedar amb un terç dels béns del pagès que moria sense successió legítima. Els Usatges de Barcelona en preveien igualment l'aplicació entre la noblesa. Hom opina que, atès que el nombre d'eixorquies va augmentar espectacularment després de la mortaldat del segle XIV, l'exigència d'aquest dret va esdevenir una de les causes principals de la conflictivitat social que oposava nobles i pagesos durant la baixa edat mitjana. El capítol I de la Sentència arbitral de Guadalupe, del 1486, en fixà l'abolició.
V. t.: mal ús n m