Nota

• Àmbit: Espanya
• En les obligacions parciàries, el dret a la prestació es descompon o es fragmenta en diferents drets de crèdit independents, que recauen sobre una part de la prestació inicial i atribueixen un dret subjectiu independent a cadascun dels subjectes.
  Els crèdits parciaris només es poden originar quan, d'acord amb llur naturalesa, la prestació és divisible i es pot fragmentar sense comportar una pèrdua del valor o utilitat. Els exemples més clars són els crèdits relacionats amb diners o béns genèrics. Ara bé, la fragmentació no és una conseqüència automàtica i imperativa, ja que l'article 1138 del Codi civil espanyol (CC) consagra només una presumpció. Per això la parciarietat pressuposa, consegüentment, a més de l'objectiva divisibilitat de la prestació, que la divisió no s'oposi ni a la voluntat de les parts, ni a la naturalesa ni a la funció del negoci.
  La parciarietat comporta una divisió del crèdit en tantes parts com creditors hi ha. El CC no estableix de manera expressa una regla de divisió. Ara bé, sembla que es considera la divisió en parts iguals, sens perjudici d'una solució diferent en virtut de la voluntat de les parts en l'acte de constitució de la relació obligatòria parciària.
  Les característiques principals d'una obligació parciària són les següents: a) cada creditor pot exercitar independentment el seu poder de disposició sobre el crèdit i pot, en conseqüència, cedir-lo o condonar-lo; b) cada creditor està legitimat per a exigir independentment el crèdit ja dividit, sense comptar amb els altres creditors, i per a rebre la prestació sense obligació de donar-ne compte a la resta de creditors; c) el pagament que realitzi el deutor del crèdit dividit determina el seu alliberament respecte d'aquest creditor, i el deutor pot oposar, a més, les excepcions que es derivin de la seva relació amb aquest deutor i també les que es puguin derivar del negoci de constitució en la relació obligatòria; d) la mora denunciada per un dels creditors no beneficia els altres creditors, i e) la interrupció de la prescripció realitzada per un dels creditors, que només reclama, com és lògic, el crèdit dividit, no interromp la prescripció respecte del deutor i dels codeutors.
• V. t.: obligació n f
• V. t.: obligació mancomunada n f
• V. t.: obligació solidària n f