Back to top
pensió de la Seguretat Social pensió de la Seguretat Social

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  pensió de la Seguretat Social, n f
  • ca  prestació de la Seguretat Social, n f sin. compl.
  • es  pensión de la Seguridad Social
  • es  prestación de la Seguridad Social

<Dret del treball i de la Seguretat Social>

Definició
Prestació econòmica de caràcter vitalici o de durada predefinida destinada a protegir de determinades contingències les persones que estan incloses en l'àmbit d'aplicació de la Seguretat Social quan es produeix el fet causant.

Nota

  • Àmbit: Espanya | Àmbit: Inespecífic
  • L'acció protectora del sistema de la Seguretat Social es concreta en un conjunt de prestacions que el sistema ofereix als qui queden inclosos dins l'àmbit d'aplicació de la Seguretat Social, amb l'objectiu de solucionar o pal·liar determinades situacions de necessitat, tant si són produïdes a conseqüència d'un augment de les despeses, d'una disminució dels ingressos o de totes dues coses. Si bé, teòricament, les prestacions de la Seguretat Social poden tenir un caràcter preventiu o reparador, les pensions tenen sempre un caràcter reparador. Les prestacions poden ser econòmiques, és a dir, consistents en el pagament d'una quantitat dinerària, o bé poden ser tècniques, consistents en l'oferiment d'un servei o el pagament en espècies; les pensions sempre són econòmiques.
    L'acció protectora del sistema de la Seguretat Social es desplega en tots els àmbits en què s'estructura el sistema: a) Quant a l'àmbit contributiu, en aquesta àrea s'ofereixen un conjunt de prestacions adreçades a substituir les rendes de treball percebudes amb anterioritat pels beneficiaris i condicionades al compliment de determinats requisits de cotització prèvia, una cotització que pot condicionar la quantitat i la qualitat de la prestació reconeguda. b) Quant a l'àmbit no contributiu, que té la finalitat d'oferir prestacions a tota persona que no tingui un cert nivell de renda personal, l'atorgament no està condicionat pel compliment de requisits de cotització prèvia, però sí per la prova de l'estat de necessitat establert per a tenir dret a la prestació. Dins aquest conjunt de prestacions que componen l'acció protectora de la Seguretat Social hi ha la pensió, que en termes generals és tota prestació econòmica de tracte successiu i de caràcter vitalici o de llarga durada.
    Els antecedents de les pensions actuals es troben en les primeres dècades del segle xx, amb un conjunt d'assegurances socials que inicialment cobrien situacions molt concretes, però que progressivament es van anar ampliant i reorganitzant fins a la Llei 193/1963, del 28 de desembre, sobre bases de la Seguretat Social, de l'Estat, que posteriorment es va concretar en la Llei general de la Seguretat Social (LGSS) del 1966 i en el text refós de la LGSS del 1974, que són els antecedents més propers de l'actual normativa reguladora del sistema de la Seguretat Social.
    L'acció protectora del sistema de la Seguretat Social està recollit a l'article 42 de la LGSS i comprèn: a) l'assistència sanitària en els casos de maternitat, de malaltia comuna o professional i d'accident, sigui o no de treball; b) la recuperació professional; c) les prestacions econòmiques en les situacions d'incapacitat temporal, maternitat, paternitat, risc durant l'embaràs, risc durant la lactància natural; d) la cura de menors afectats per càncer o una altra malaltia greu; e) incapacitat permanent contributiva i invalidesa no contributiva; f) jubilació, en les modalitats contributiva i no contributiva; g) desocupació, en els àmbits contributiu i assistencial; h) protecció per cessament d'activitat; i) mort i supervivència; així com les que s'atorguin en les contingències i situacions especials que es determinin de manera reglamentària per reial decret, a proposta del titular del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social; j) les prestacions familiars de la Seguretat Social, en les modalitats contributiva i no contributiva, i k) les prestacions de serveis socials que es puguin establir en matèria de formació i rehabilitació de persones amb discapacitat i d'assistència a les persones grans, així com en les altres matèries en què es consideri convenient.
    D'acord amb l'article 58 de la LGSS, les pensions contributives de la Seguretat Social, incloent-hi l'import de la pensió mínima, s'han d'incrementar al començament de cada any en funció de l'índex de revaloració que estableixi la Llei de pressupostos generals de l'Estat corresponent a cada exercici, amb un increment mínim del 0,25 % i no superior a la variació percentual de l'índex de preus de consum en el període anual anterior, més el 0,50 %. Malgrat això, en els darrers anys les pensions s'han revalorat d'acord amb l'índex de preus al consum establert per l'Institut Nacional d'Estadística i que han recollit el Reial decret llei 28/2018, del 28 de desembre, el Reial decret llei 1/2020, del 14 de gener i el Reial decret 46/2021, del 26 de gener, per a la revaloració de les pensions públiques.