Nota

• Àmbit: Espanya
• Històricament, el dret civil català ha regulat diverses institucions jurídiques que comportaven el pagament de pensions periòdiques de diners. Són el cens emfitèutic, el cens vitalici, el censal i la pensió vitalícia o violari.
  A banda de les pensions periòdiques vinculades al dret real dels censos -emfitèutic o vitalici-, la legislació civil catalana regula dues pensions més de tipus personal: el censal i la pensió vitalícia. Són regulades per la Llei 6/2000, del 19 de juny, de les pensions periòdiques. Aquesta Llei regula les pensions de naturalesa obligacional, és a dir, les que no són un dret real sobre un immoble, sinó que són obligacions de pagaments periòdics, amb independència que el pagament estigui garantit amb un dret real de garantia que gravi un immoble.
  L'article 1 de la Llei 6/2000 estableix clarament que es regulen els drets de crèdit a rebre una pensió periòdica. En canvi, els drets reals són regulats pel llibre dels drets reals del Codi civil de Catalunya. Els drets de crèdit a percebre una pensió periòdica poden ser de caràcter indefinit (censal) o vitalici (violaris).
  El títol constitutiu pot ser onerós o gratuït. La pensió vitalícia es pot constituir sobre la vida d'una o de diverses persones, que poden ser els mateixos deutors, els creditors o altres persones. També es pot constituir sobre l'existència d'una persona jurídica, si bé en aquest cas ha de ser amb un màxim de trenta anys. Els creditors o beneficiaris de la pensió vitalícia poden ser diverses persones, fins i tot els concebuts i no-nascuts. Si la persona beneficiària és una persona diferent de la persona sobre la vida de la qual es constitueix la pensió, en cas que els beneficiaris premorin, llurs hereus hereten el dret a cobrar la pensió.
  Quan la pensió s'ha constituït a favor de diverses persones, aquestes pensions poden haver estat instituïdes de manera simultània o successiva. Si és simultàniament, quan una mor, s'incrementa la pensió que cobren els altres beneficiaris. En principi no cal atorgar la pensió vitalícia en escriptura pública, però sí que cal fer l'atorgament en escriptura pública quan el pagament s'assegura mitjançant una garantia real. Cal tenir present que, quan el títol de constitució de la pensió és onerós, en tractar-se d'obligacions recíproques, els transmitents responen del sanejament i de l'evicció dels béns lliurats a canvi de la constitució de la pensió. En el cas de la pensió vitalícia, es pot extingir per redempció per la simple voluntat dels deutors que estiguin al corrent del pagament de les pensions amb la restitució íntegra del preu o del capital rebut.