principi de competència normativa
principi de competència normativa
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca principi de competència normativa, n m
- es principio de competencia normativa
<Dret públic>
Definició
Principi pel qual un òrgan es reserva la potestat de dictar normes sobre unes matèries determinades.
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Segons la doctrina constitucionalista, el principi de competència normativa pot tenir caràcter atributiu o bé atributiu i resolutori, segons la manera d'atorgar la competència.
En els casos en què s'atribueixen diversos poders normatius competents sobre el mateix objecte, es pot produir un conflicte normatiu entre els òrgans competents. En aquests casos, el principi de competència té caràcter atributiu, però es pot donar el cas que no es pugui resoldre aquest conflicte normatiu tot sol, i que s'hagin d'aplicar altres principis de l'ordenament jurídic, com ara el principi de prevalença o el de jerarquia normativa. En canvi, té caràcter atributiu i resolutori de conflictes normatius quan l'atribució del poder normatiu a favor d'un òrgan sobre un objecte és de caràcter excloent.
