quèstia
quèstia
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca quèstia, n f
- ca questa, n f sin. compl.
- ca quístia, n f sin. compl.
- es tasa
<Història del dret>
Definició
Tribut en diners o en fruits que el senyor o senyora feudal cobrava als súbdits.
Nota
- Àmbit: Catalunya | Àmbit: Inespecífic
- (Variant llatinitzada del català questa, 'recerca [d'una cosa]'.)
-
Introduïda a mitjan segle XI i inherent a l'exercici de la senyoria banal, la quèstia reial és la més ben documentada. Es començà a demanar al segle XIII a totes les ciutats i viles del patrimoni reial de Catalunya, al principi episòdicament i s'equiparava a un subsidi per a una finalitat concreta: la coronació, un matrimoni reial, una ambaixada o, sobretot, una campanya militar.
Amb el temps, la quèstia es passà a percebre regularment cada any i a formar part dels recursos fiscals ordinaris de la monarquia. Com a tal, seguí una evolució idèntica a la d'altres béns del patrimoni, de manera que, des de mitjan segle XIV, la quèstia aparegué freqüentment alienada del domini reial. Com en el cas de les cenes o els fogatges (foc), la quantitat per pagar en concepte de quèstia era repartida, a escala local, d'acord amb la fortuna de cada contribuent, mitjançant la confecció d'una talla.
