recurs de queixa

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca recurs de queixa, n m
ca queixa, n f sin. compl.
es queja
es recurso de queja

Definició

Recurs ordinari, devolutiu i instrumental que té per objectiu sol·licitar a l'òrgan jurisdiccional superior que declari procedent un altre recurs devolutiu que indegudament no fou admès a tràmit per l'òrgan jurisdiccional inferior, i revocar la resolució d'aquest darrer.

Nota

Àmbit: Espanya
En l'àmbit civil, la queixa és un recurs ordinari, devolutiu i instrumental, ja que regula segons la denegació de l'admissió o de la preparació d'un altre recurs (apel·lació, article 398 de la Llei d'enjudiciament civil [LEC], o cassació, art. 1697 LEC). S'interposa directament davant l'òrgan ad quem, que és l'encarregat de resoldre'l. El recurs té característiques semblants, en el sentit instrumental indicat, en l'àmbit laboral (articles 193.2, 193.3, 207.2 i 207.3 de la Llei de procediment laboral) i penal (articles 218 i 862 de la Llei d'enjudiciament criminal [LECr]). Una segona accepció d'aquest mitjà d'impugnació, propi de la jurisdicció penal, l'entén com un recurs ordinari i devolutiu, adequat contra determinats actes dels jutjats d'instrucció (art. 219 i 787 LECr), que és procedent després de la desestimació del recurs de reforma. La llei no fixa un termini d'interposició del recurs, només disposa que la causa ha d'estar pendent.