Nota

• Àmbit: Espanya
• Els orígens de la revisió no són clars. En alguns ordenaments, com ara l'alemany, la revisió prové directament d'una barreja entre la in integrum restitutio romana i la querella nullitatis d'alguns ordenaments medievals del ius commune, que s'anomena Wiederaufnahme des Verfahrens, és a dir, represa del procés. En d'altres, com ara l'espanyol, la institució entronca més aviat amb una institució legal del Liber iudiciorum que permetia l'anul·lació del procés si hi havia hagut testimonis o documents falsos, o si la comissió d'algun delicte havia influït en els jutges. En tot cas, en la major part d'ordenaments hi ha algun mitjà per a l'anul·lació dels processos celebrats amb els condicionants esmentats. En el dret dels Estats Units d'Amèrica, per exemple, la institució es coneix amb el nom de relief, i es troba en l'article 60 de les Federal Rules of Civil Procedure.
  Tot i que no hi ha gaire doctrina sobre aquest mitjà d'impugnació, hi ha una certa polèmica sobre el que fonamenta l'anul·lació en una revisió. L'opinió més estesa és que el que provoca la revisió és l'existència d'una injustícia en el procés. Tanmateix, aquesta opinió no és gaire precisa, atesa la subjectivitat de la noció de justícia.
  Ara bé, malgrat que no hi ha un consens explícit en la matèria, hi ha un cert acord implícit en què el que fonamenta la revisió és l'existència d'un fet greu o aberrant que ha influït en la decisió final del procés. Si s'analitzen la major part de les legislacions processals del dret comparat, es troba que les causes que motiven la revisió es poden reduir, en realitat, a només cinc: el descobriment de nous elements de judici, la comissió d'algun delicte, la contradicció de resolucions fermes, l'existència de defectes processals molt greus o que la sentència deixi de ser equitativa (causa que apareix en la regla 60.b.5 i 6 de les Federal Rules of Civil Procedure). És a dir, sembla clara la idea de «fet greu o aberrant» com a fonament de la revisió, perquè totes les causes tenen en comú, precisament, aquesta idea.
  Concretament, en l'ordenament jurídic espanyol és present la revisió en tots els ordres jurisdiccionals, malgrat que normalment només serveixen com a referència les regulacions civil i penal. La primera, el procés civil, considera que són motius de revisió (art. 510 Llei d'enjudiciament civil) els següents: el descobriment de documents decisius que han estat amagats per força major o per mala fe d'una de les parts; la falsedat d'algun dels documents que serveixen de base a la sentència; la falsedat de la declaració d'un testimoni o d'un perit que serveix de fonament a la sentència, i, en darrer lloc, el suborn, la violència o la maquinació fraudulenta. Pel que fa al procés penal, l'article 954 de la Llei d'enjudiciament criminal recull els motius de revisió següents: la condemna de dues persones per un delicte que només ha pogut cometre una d'elles; la condemna per la mort d'una persona que es descobreix que és viva; la falsedat documental o testimonial, o la comissió de tortures per a obtenir la confessió de la part condemnada, i el descobriment de nous fets o de nous elements de prova que evidencien la innocència de la part condemnada.
  A l'Estat espanyol el procés de revisió se substancia davant del Tribunal Suprem, però aquesta competència obeeix a raons històriques i no és la regla en tots els ordenaments, atès que en alguns països són els tribunals de primera instància els que poden conèixer d'aquestes revisions.
  En tots els casos, el procés s'inicia posant de manifest el motiu de revisió. L'única cosa que ha de fer el tribunal és comprovar l'existència d'aquest motiu i, si n'hi ha, concedir el iudicium rescindens, és a dir, l'anul·lació de tot el procés. Després, depèn de cada cas concret i de cada ordenament el fet que es reiniciï el procés, el qual, si s'escau, s'ha de desenvolupar amb noves actuacions i ha de generar una nova sentència. Aquest segon procés és el iudicium rescissorium, tot i que hi ha autors que reserven aquesta expressió per a la sentència que es dicta en el procés.
  Hi ha certa polèmica sobre si l'objecte de la revisió és la sentència del procés influït pel fet greu o aberrant, només la cosa jutjada o bé tot el procés. La doctrina especialitzada més moderna s'inclina per la darrera opció, atès que no s'anul·la només la sentència, sinó tot el procés contaminat pel fet greu o aberrant. En tot cas, des d'aquest punt de vista no és correcte afirmar que la cosa jutjada de la sentència es trenca, perquè la cosa jutjada és només una prohibició de reiteració de judicis a la qual està sotmès qualsevol jutge o jutgessa, per un respecte essencial a les sentències que ja són fermes i, lògicament, a la seguretat jurídica. Si s'anul·la tot el procés, aquesta prohibició deixa de tenir sentit, perquè perd el seu objecte.
  Els processos de revisió són excepcionals, i força vegades s'han fet famosos. En la història judicial espanyola és cèlebre el cas del crim de Conca, en el qual dues persones van estar dotze anys a la presó, després d'haver confessat sota tortura el crim d'una persona que va reaparèixer viva més de quinze anys després de la seva desaparició, que s'havia produït el 1910. A Catalunya va ser d'especial influència el procés de revisió -que no es va arribar a celebrar- per a l'anul·lació de la condemna a Salvador Puig Antich, el darrer executat amb garrot a Espanya, l'any 1974.
• Ex.: La revisió d'un text.
  
  V. t.: revisió d'ofici n f
• V. t.: revocació n f