Nota

• Àmbit: Espanya
• Del concepte de suspensió de contracte se'n poden extreure les característiques de la suspensió del contracte de treball que es detallen tot seguit. a) És de caràcter temporal, de manera que, a diferència de l'extinció del contracte de treball, que és definitiva, la suspensió del contracte de treball és sempre de caràcter limitat, sense tenir en compte si té una durada més o menys llarga ni que aquesta estigui predeterminada inicialment o no, la qual cosa significa que la suspensió genera el dret del treballador a tenir reservat el lloc de treball (art. 48.1 Estatut dels treballadors [ET]). b) Consisteix en la interrupció de les prestacions bàsiques, tal com estableix l'article 45.2 de l'ET. Per bé que la suspensió exonera de les obligacions principals dels empresaris i dels treballadors, és a dir, el treball i la remuneració del treball, es mantenen altres deures, entre els quals destaca el de bona fe. I c) Té caràcter recíproc, és a dir, s'interrompen les prestacions bàsiques dels empresaris i dels treballadors, circumstància que permet diferenciar la suspensió de les interrupcions retribuïdes del treball en la qual, malgrat que s'interromp la prestació laboral, subsisteix l'obligació retributiva a càrrec de l'empresari. També es diferencia dels casos d'impossibilitat de la prestació del treball per causes imputables a l'empresari, en els quals únicament es produeix una interrupció transitòria de la prestació i el treballador o la treballadora conserva el dret de cobrar el salari.
  El contracte de treball es pot suspendre temporalment per les causes recollides en l'article 45.1 de l'ET, per bé que el precepte no té caràcter exhaustiu ja que es poden afegir altres motius de suspensió per mitjà de la normativa (art. 52.b ET) o mitjançant la via negociadora (individual o col·lectiva). El professor Montoya Melgar, segons la intervenció de la voluntat de les parts, classifica les causes de suspensió del contracte de treball recollides en l'article 45.1 de l'ET de la manera que es descriu a continuació.
  1. SUSPENSIONS DEPENDENTS DE LA VOLUNTAT DE LES PARTS. a) Per voluntat dels treballadors, que es pot manifestar de manera individual, tal com succeeix en l'exercici d'un càrrec públic representatiu o sindical (art. 45.1.f i 48.3 ET i art. 9.1.a Llei orgànica de llibertat sindical [LOLS]), el desenvolupament de càrrecs electius sindicals d'àmbit provincial o superior en organitzacions més representatives (9.1.b LOLS), el permís de formació o perfeccionament professional amb reserva del lloc de treball (art. 22.1.b ET) i l'adopció o acolliment d'un menor de cinc anys (art. 45.1.d i 48.4 ET); i que també es pot manifestar de manera col·lectiva, tal com succeeix amb la vaga (art. 45.1.l ET). b) Per voluntat de l'empresari, que inclou la suspensió de feina i sou per raons disciplinàries (art. 45.1.h ET) i el tancament patronal (art. 45.1.m ET). I c) Per voluntat conjunta de les dues parts en el moment de formalitzar el contracte o posteriorment.
  2. SUSPENSIONS INDEPENDENTS DE LA VOLUNTAT DE LES PARTS. a) Per a fer el servei militar i el servei social substitutori (art. 45.1.e i 48.3 ET). b) Per força major i causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció (art. 45.1.j ET). c) Per privació de llibertat dels treballadors, mentre no hi ha sentència condemnatòria (art. 45.1.g ET). I d) Per incidències en la salut dels treballadors: incapacitat temporal (art. 45.1.c ET) i per maternitat (45.1.d ET).
  L'expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO) és un sistema que permet a les empreses suspendre el contracte de treball o reduir la jornada laboral dels seus treballadors i treballadores, bé sigui de tota la plantilla o d'una part, durant un temps limitat, per causes econòmiques, tècniques, organitzatives, de producció o derivades de força major. Aquesta classe d'expedients de regulació temporal d'ocupació són fixats en la normativa laboral, i inclouen les mesures excepcionals derivades de la pandèmia de la covid-19.
  Es donen les causes econòmiques per a suspendre els contractes de treball quan dels resultats de l'empresa es desprèn una situació econòmica negativa, en casos com ara l'existència de pèrdues actuals o previstes, o la disminució persistent del nivell d'ingressos ordinaris o vendes. En tot cas, s'entén que la disminució és persistent si durant dos trimestres consecutius el nivell d'ingressos ordinaris o vendes de cada trimestre és inferior al registrat en el mateix trimestre de l'any anterior. S'entén que es donen causes tècniques per a suspendre els contractes de treball quan es produeixin canvis, entre d'altres, en l'àmbit dels mitjans o instruments de producció; les causes organitzatives tenen lloc quan es produeixin canvis, entre d'altres, en l'àmbit dels sistemes i mètodes de treball del personal o en la manera d'organitzar la producció, i les causes productives tenen lloc quan es produeixin canvis, entre d'altres, en la demanda dels productes o serveis que l'empresa pretén col·locar en el mercat.
  El procediment s'inicia mitjançant una comunicació a l'autoritat laboral i l'obertura simultània d'un període de consultes amb els representants legals dels treballadors d'una durada no superior a quinze dies. A aquest efecte, la direcció de l'empresa ha de comunicar de manera fefaent als treballadors o als seus representants la intenció d'iniciar el procediment. El termini màxim per a poder constituir la comissió representativa és de set dies des de la data de la comunicació, llevat que algun dels centres de treball que hagi d'estar afectat pel procediment no tingui representants legals dels treballadors, en aquest cas el termini és de quinze dies. Un cop transcorregut el termini màxim per a constituir la comissió representativa, la direcció de l'empresa pot comunicar formalment als representants dels treballadors i a l'autoritat laboral l'inici del període de consultes. L'autoritat laboral ha de traslladar la comunicació empresarial a l'entitat gestora de les prestacions per desocupació i ha de sol·licitar l'informe preceptiu de la Inspecció de Treball i Seguretat Social sobre els punts d'aquesta comunicació i sobre el desenvolupament del període de consultes. L'informe s'ha d'evacuar en el termini improrrogable de quinze dies des de la notificació a l'autoritat laboral de la finalització del període de consultes i ha de quedar incorporat al procediment. Quan el període de consultes finalitzi amb acord es presumeix que hi concorren les causes justificatives a què al·ludeix el paràgraf primer i només pot ser impugnat davant la jurisdicció social per l'existència de frau, dol, coacció o abús de dret en la seva conclusió. Durant el període de consultes, les parts han de negociar de bona fe, per tal d'assolir un acord. Aquest acord requereix la conformitat de la majoria dels representants legals dels treballadors o, si s'escau, de la majoria dels membres de la comissió representativa dels treballadors sempre que, en tots dos casos, representin la majoria dels treballadors del centre o els centres de treball afectats. L'empresari i la representació dels treballadors poden acordar, en qualsevol moment, la substitució del període de consultes pel procediment de mediació o arbitratge que sigui aplicable en l'àmbit de l'empresa, que s'ha de desenvolupar dins del termini màxim assenyalat per al període esmentat. Després que finalitzi el període de consultes, l'empresari ha de notificar als treballadors i a l'autoritat laboral la seva decisió sobre la suspensió de contractes, que té efectes a partir de la data de la seva comunicació a l'autoritat laboral, llevat que se'n prevegi una de posterior. L'autoritat laboral ha de comunicar la decisió empresarial a l'entitat gestora de la prestació per desocupació. Si, en el termini de quinze dies des de la data de l'última reunió celebrada en el període de consultes, l'empresari no ha comunicat als representants dels treballadors i a l'autoritat laboral la decisió sobre la suspensió de contractes, es produeix la caducitat del procediment en els termes que s'estableixin per reglament. La decisió empresarial pot ser impugnada per l'autoritat laboral a petició de l'entitat gestora de la prestació per desocupació quan aquella pugui tenir per objecte l'obtenció indeguda de les prestacions per part dels treballadors afectats per inexistència de la causa motivadora de la situació legal de desocupació. Contra les decisions a què es refereix aquest apartat, el treballador pot reclamar davant la jurisdicció social, que ha de declarar la mesura justificada o injustificada. Quan la decisió empresarial afecti deu treballadors, en les empreses que ocupin menys de cent treballadors, el 10 % del nombre de treballadors de l'empresa en aquelles que ocupin entre cent i tres-cents treballadors, o trenta treballadors en les empreses que ocupin més de tres-cents treballadors, es pot reclamar en conflicte col·lectiu contra la decisió empresarial, sense perjudici de l'acció individual. La interposició del conflicte col·lectiu paralitza la tramitació de les accions individuals iniciades, fins que es resolgui. L'empresa és la responsable de l'aplicació de les mesures de suspensió de contractes o reducció d'hores.
  L'article 22 del Reial decret llei 8/2020, del 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per fer front a l'impacte econòmic i social de la pandèmia de la covid-19 estableix com a mesura excepcional per causa de força major les suspensions de contracte i les reduccions de jornada que siguin la causa directa en pèrdues d'activitat a conseqüència de la covid-19, durant la declaració de l'estat d'alarma, que impliquin la suspensió o cancel·lació d'activitats, el tancament temporal de locals d'afluència pública, restriccions en el transport públic i, en general, de la mobilitat de les persones i/o les mercaderies, la falta de subministraments que impedeixin greument continuar l'acompliment ordinari de l'activitat, o bé en situacions urgents i extraordinàries degudes al contagi de la plantilla o l'adopció de mesures d'aïllament preventiu decretades per l'autoritat sanitària, que quedin acreditats, amb les conseqüències que deriven de l'article 47 del text refós de la Llei de l'Estatut dels treballadors (LET), aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2015, del 23 d'octubre. Així, doncs, hi ha dues possibilitats per a tramitar i resoldre un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO). El vigent que recull l'article 45 de l'Estatut dels treballadors (ET) i el que determina l'article 22 del Reial decret llei 8/2020, del 17 de març, aquest darrer per causa de la pandèmia de la covid-19.
  El procediment per a aconseguir la suspensió temporal dels contractes o reduccions de jornada a causa de la pandèmia de la covid-19 s'inicia a petició de l'empresa, davant l'autoritat laboral, juntament amb un informe sobre la vinculació de la pèrdua d'activitat a conseqüència de la covid-19 i amb la documentació acreditativa corresponent. L'empresa ha de comunicar la seva sol·licitud als treballadors i ha d'informar els representants dels treballadors, si n'hi ha. La suspensió de contractes o reducció d'hores previstes pot ser autoritzada o denegada per l'autoritat laboral, sigui quin sigui el nombre de treballadors afectats, en el termini de cinc dies des de la sol·licitud. També correspon a l'empresa l'aplicació de les mesures de suspensió de contractes o de reducció de jornada.
  En el cas de socis treballadors de cooperatives i societats laborals incloses en el règim de la Seguretat Social, s'aplica el procediment específic fixat en el Reial decret 42/1996, del 19 de gener, excepte el límit temporal per a l'emissió d'una resolució de l'autoritat laboral i l'informe de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, que es regeix pel que disposen els procediments que afecten treballadors per compte d'altri.
  Les empreses que presentin ERTO o reducció horària per causa de la pandèmia de la covid-19 estan exemptes del pagament del 100 % de la cotització per a empreses de menys de cinquanta treballadors i treballadores, i del 75 %, per a les empreses de més de cinquanta persones treballadores.
  Els treballadors afectats tenen dret a la prestació per desocupació encara que no tinguin el període mínim de cotització exigit. Esgotats els cent vuitanta dies de prestació per desocupació, els treballadors seguiran percebent el 70 % de la base reguladora en comptes del 50 % establert amb caràcter general a la Llei de Seguretat Social, aprovada pel Reial decret legislatiu 8/2015, del 30 d'octubre. Per tal de facilitar la tramitació de les prestacions, el Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) disposa d'una plantilla de sol·licitud col·lectiva de prestacions a través de la seu electrònica per a les empreses. Per això, els treballadors afectats per un ERTO no han de presentar cap sol·licitud individual. El temps en què es percep la prestació per desocupació de tipus contributiu per aquesta causa no computa com a consumit en la prestació d'atur contributiu. Es té com a efectivament cotitzat el període de suspensió dels contractes.
  El Reial decret llei 8/2020, que regula els ERTO per causa de la pandèmia de la covid-19, tenia una durada inicial prevista d'un mes, però ha estat objecte de diverses pròrrogues, la darrera de les quals és l'aprovada pel Reial decret llei 2/2021, del 26 de gener, de reforç i consolidació de les mesures socials en defensa de l'ocupació, que permet ampliar aquests expedients i les seves prestacions fins al 31 de maig de 2021.
• V. t.: expedient de regulació temporal d'ocupació n m