Modalitat clínica de paràlisi cerebral infantil, deguda gairebé sempre a causes adquirides (sífilis, poliomielitis, tòxics, virus desmielinitzants), que apareix durant els primers anys de la vida extrauterina. Es caracteritza per una fase inicial de meningoencefalitis, traduïda clínicament per febre, deliri i convulsions, seguida de l'establiment d'una hemiplegia, al principi flàccida, però ràpidament espàstica. S'acompanya sovint de moviments coreics i atetòtics (atetosi de Barraquer Roviralta), sincinèsies amb reflex de Magnus-Kleijn positiu, mal desenvolupament dels membres paralitzats, debilitat intel·lectual més o menys intensa, crisis epilèptiques jacksonianes o generalitzades, astereognòsia, paràlisis oculars i nistagme. Aquest tipus d'hemiplegia, al revés que la de l'adult, respecta la cara, àdhuc la zona innervada pel facial inferior.