Acumulació d'amiloide als ronyons que es presenta en el curs d'una amiloïdosi primària o d'un mieloma múltiple (amiloide AL en ambdós casos), o d'una amiloïdosi secundària a malalties inflamatòries (artritis reumatoide, espondilitis anquilosant, colitis ulceroses, psoriasi, tuberculosi, bronquièctasi, osteomielitis, lepra, sífilis, etc) o a neoplàsies (carcinoma medul·lar de la tiroide, malaltia de Hodgkin, carcinoma renal) o a la febre mediterrània familiar (amiloide AA en aquests casos). La substància amiloide es diposita gairebé sempre en els glomèruls (mesangi i parets capil·lars, sense proliferació cel·lular, i també en les arterioles renals i, menys sovint, en les parets dels túbuls renals i en l'interstici medul·lar. El signe clínic més freqüent és la proteïnúria que pot romandre durant uns quants anys com a manifestació aïllada. La síndrome nefròtica és poc freqüent en l'amiloïdosi primària, per bé que es desenvolupa al voltant de la meitat dels casos de l'amiloïdosi secundària. La hipertensió arterial es presenta poc sovint. L'evolució és impecablement mortal, amb aparició tardana dins del curs clínic d'insuficiència renal.