adverbi relatiu
adverbi relatiu
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca adverbi relatiu, n m
- es adverbio relativo
- fr adverbe relatif
- en relative adverb
<Lingüística>
Definició
Adverbi que desenvolupa una funció sintàctica en l'oració que introdueix i que alhora serveix de nexe de subordinació i permet que aquesta oració s'inserisca en una estructura sintàctica superior.
Nota
- En l'oració M'agrada la casa on viuen, per exemple, l'adverbi relatiu on funciona com a complement de lloc de l'oració de relatiu (on viuen) i enllaça aquesta oració amb el nom casa. Els adverbis relatius poden tenir un antecedent amb el qual estableixen una relació anafòrica, com ocorre amb el nom casa en l'exemple anterior. Però també poden usar-se sense cap antecedent, com ocorre amb el relatiu on en M'agrada on vius. Són relatius l'adverbi de lloc on, l'adverbi de manera com i l'adverbi de temps quan.
