Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  dialecte, n m
  • es  dialecto
  • fr  dialecte
  • en  dialect

<Lingüística>

Definició
Varietat diatòpica o regional d'una llengua que presenta una sèrie de particularitats fonètiques i fonològiques, morfològiques, sintàctiques i lèxiques.

Nota

  • S'han adduït diferents criteris per a establir l'oposició entre llengua i dialecte, com ara la consciència lingüística dels parlants, la intercomprensió o el grau de diferenciació determinat per mitjà de procediments dialectomètrics. Aquests criteris poden ajudar a delimitar els diferents dialectes d'una llengua, però cap no és definitiu: la consciència lingüística dels parlants pot veure's molt alterada en una situació de diglòssia; la intercomprensió pot plantejar problemes en el cas dels dialectes constitutius, i l'intent de mesurar les diferències ha donat pocs resultats positius. Pel que fa a la classificació dels dialectes, es poden utilitzar criteris diferents. Des d'una perspectiva històrica, els dialectes poden ser constitutius i consecutius. Tenint en compte la vitalitat d'ús, es pot parlar de dialectes normals, decadents, residuals i extingits. Des d'un punt de vista geogràfic, es diferencien els parlars locals, els subdialectes i els dialectes pròpiament dits. Finalment, es parla també de dialectes socials, o sociolectes, i de dialectes històrics quan les varietats no són geogràfiques sinó socials i històriques.