Nota

• S'han adduït diferents criteris per a establir l'oposició entre llengua i dialecte, com ara la consciència lingüística dels parlants, la intercomprensió o el grau de diferenciació determinat per mitjà de procediments dialectomètrics. Aquests criteris poden ajudar a delimitar els diferents dialectes d'una llengua, però cap no és definitiu: la consciència lingüística dels parlants pot veure's molt alterada en una situació de diglòssia; la intercomprensió pot plantejar problemes en el cas dels dialectes constitutius, i l'intent de mesurar les diferències ha donat pocs resultats positius. Pel que fa a la classificació dels dialectes, es poden utilitzar criteris diferents. Des d'una perspectiva històrica, els dialectes poden ser constitutius i consecutius. Tenint en compte la vitalitat d'ús, es pot parlar de dialectes normals, decadents, residuals i extingits. Des d'un punt de vista geogràfic, es diferencien els parlars locals, els subdialectes i els dialectes pròpiament dits. Finalment, es parla també de dialectes socials, o sociolectes, i de dialectes històrics quan les varietats no són geogràfiques sinó socials i històriques.