passat
passat
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca passat, n m
- es pretérito
- fr passé
- en past
<Lingüística>
Definició
Temps verbal del mode indicatiu que pot presentar formes simples (per exemple, cantí, cantares, cantà, cantàrem, cantàreu, cantaren) o perifràstiques, formades per l'auxiliar va i l'infinitiu del verb conjugat (per exemple, vaig cantar, vas o vares cantar, va cantar, vam o vàrem cantar, vau o vàreu cantar, van o varen cantar), que localitza la situació expressada pel verb en un interval temporal anterior i no vinculat al de l'acte de parla i que indica que aquest esdeveniment té un caràcter global, complet o acabat.
Nota
- Per exemple, el temps verbal de fou o va ser en La representació de dilluns passat fou (o va ser) un èxit. En el primer cas, es parla de passat simple, i en el segon, de passat perifràstic. Des d'una perspectiva estilística, s'ha assenyalat sovint que el passat és un temps que atorga dinamisme a la narració i que s'utilitza per a introduir els esdeveniments més importants, aquells que constitueixen el primer pla de la narració, i fa avançar el temps narratiu, enfront de l'imperfet, utilitzat més aviat per a les descripcions. En la nostra tradició també s'ha denominat pretèrit perfet, però aquesta expressió planteja el problema que usa el terme perfet amb un valor diferent del que és habitual en els estudis sobre el temps i l'aspecte verbal. [V. perfet]
