verb monoargumental

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

ca verb monoargumental, n m
ca verb monovalent, n m sin. compl.
es verbo monoargumental
es verbo monovalente
fr verbe monovalent
en monovalent verb
en one argument verb

<Lingüística>

Definició

Verb que selecciona un únic argument.

Nota

Per exemple, els verbs dormir o córrer. El terme equivalent verb monovalent és propi de la terminologia de Lucien Tesnière i de la gramàtica de dependències.