La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Verbs postnominals: recepcionar o rebre?
<Dret > Dret administratiu>, <Criteris lingüístics > Formació amb afixos>
Definició
Així el verb rebre, en llengua general, significa passar a tenir o acceptar (alguna cosa).
. Exemples: rebre un missatge, rebre un regal, rebre un premi.
. L'equivalent castellà és recibir; el francès, recevoir; l'italià, ricevere, i l'anglès, to receive.
En canvi, en dret administratiu el verb recepcionar (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) significa rebre un lliurament, comprovar-lo i registrar-ne l'acceptació.
. Exemples: recepcionar la documentació, recepcionar una comanda, recepcionar material
. Els equivalents castellans són recepcionar i recibir; el francès, réceptionner, l'italià ricevere i ricezionare, i l'anglès, to acknowledge.
Els motius que van portar el Consell Supervisor del TERMCAT a normalitzar recepcionar són els següents:
(1) Afegeix al significat del verb primitiu (rebre) la idea de comprovar el lliurament i fer explícita la recepció, que és una de les causes d'acceptació dels verbs creats sobre un nom derivat al seu torn d'un verb (rebre →
recepció → recepcionar); s'hi suma, a més, que recepció és un cultisme. [Vegeu la Nota 1.]
(2) En altres llengües romàniques (sobretot en francès i castellà, però també en italià) es documenta la forma anàloga.
Nota
-
1. En totes les llengües romàniques es troben casos similars a recepcionar: a partir d'un verb es crea un nom afegint-hi un sufix, i sobre aquest nom es crea un segon verb senzillament afegint-hi el morfema de conjugació verbal. Són els anomenats verbs postnominals o verbs de segona generació.
Exemple: parlar → parlament → parlamentar
En uns quants casos el nom intermedi no es crea directament sobre el verb sinó sobre una arrel culta.
Exemples: promoure → promoció → promocionar; rebre → recepció → recepcionar
En català els criteris que porten a acceptar un verb postnominal són els següents:
(1) Quan el verb original gairebé ha caigut en desús i és percebut com a arcaïtzant.
Exemples: flectir → flexió → flexionar; perfer → perfecció → perfeccionar
(2) Quan el segon verb aporta un significat nou, que el verb original no té perquè és el nom intermedi el que ha adquirit aquest significat. Això es dona sovint quan el nom intermedi és un cultisme i, per tant, no és evident per a un parlant la identificació entre els dos verbs.
Exemples amb noms derivats: annexar ('afegir') → annexió → annexionar ('afegir un territori'); compartir ('dividir per donar') → compartiment → compartimentar ('dividir en compartiments')
Exemples amb noms que són cultismes: veure ('percebre') → visió → visionar (`veure [una pel·lícula]'); fondre ('tornar líquid') → fusió → fusionar ('unir'); revoltar ('fer aixecar contra l'autoritat') → revolució → revolucionar ('provocar un canvi radical')
En canvi, generalment no s'accepten les parelles de verbs en què el verb original no és arcaïtzant o en què el segon verb no aporta un significat nou respecte al primer.
Exemples: explotar → explosió → explosionar; oferir → oferta → ofertar; pol·luir → pol·lució → pol·lucionar; tensar → tensió → tensionar - 2. Podeu consultar la fitxa completa de recepcionar al Cercaterm i a la Neoloteca, i també el document de criteri original, Recepcionar, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/recepcionar).
