Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "frndol" dins totes les àrees temàtiques
<Economia > Crisi econòmica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de la crisi econòmica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/177>
- ca fons propis, n m pl
- es capital reglamentario
- es capital regulador
- fr capital réglementaire
- fr fonds propres
- it base di capitale
- it patrimonio di vigilanza
- pt base de capital
- pt capital regulamentar
- pt fundos próprios
- en capital base
- en own funds
- en regulatory capital
- de Eigenkapital
- de Eigenmittel
<Crisi econòmica>
<Dret > Dret penal > Corrupció i transparència>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA. GRUP DE RECERCA EN ESTUDIS POLÍTICS, LES IDENTITATS, LES INSTITUCIONS I LA CORRUPCIÓ. Terminologia de la corrupció i la transparència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2025. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/341>
- ca fons reservats, n m pl
- es fondos reservados, n m pl
<Corrupció i transparència > Transparència i bones pràctiques>
Definició
Nota
- Com que els fons reservats tenen caràcter d'informació classificada, no tenen el mateix nivell de control, transparència i fiscalització que la resta de les despeses públiques, si bé hi ha una llei que en regula l'ús i el control, el qual és a càrrec d'una comissió específica del Congrés dels Diputats.
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca fredor afectiva, n f
- es frialdad afectiva, n f
- fr froideur affective, n f
- en emotional coldness, n
<Infermeria>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca frondós -osa, adj
- es frondoso -sa, adj
- fr touffu -ue, adj
- en leafy, adj
<Enginyeria forestal>
<Arts gràfiques. Edició>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del llibre [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2023. (Diccionari en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/143>
- ca llibreria de fons, n f
- es librería de fondo [MX], n f
- es librería de fondos [ES], n f
- fr librairie de fonds, n f
- en quality-stocked bookstore, n
- it libreria specializzata, n f
<Arts gràfiques. Edició>
Definició
<Llengua. Literatura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del llibre [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2023. (Diccionari en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/143>
- ca llibreria de fons, n f
- es librería de fondo [MX], n f
- es librería de fondos [ES], n f
- fr librairie de fonds, n f
- en quality-stocked bookstore, n
- it libreria specializzata, n f
<Arts gràfiques. Edició>
Definició
<Física>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca longitud reduïda d'un pèndol físic, n f
- es longitud reducida de un péndulo físico
<Física>
<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca mongeta seca, n f
- ca fesol, n m sin. compl.
- ca fesol sec (valencià), n m sin. compl.
- ca seca, n f sin. compl.
- es alubia seca, n f
- es frijol, n m
- es habichuela seca, n f
- es judía seca, n f
- fr haricot sec, n m
- it fagiolo secco, n m
- en kidney bean, n
<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>
Definició
Nota
- 1. Segons la zona, fesol denomina específicament la mongeta seca o bé té un sentit genèric equivalent a mongeta i engloba, per tant, la mongeta tendra i la mongeta seca.
- 2. Quan la denominació es compon d'un nucli i d'un adjectiu que indica que és el fruit assecat (sec en català, seco en castellà, etc.), sovint també s'utilitza el nucli sol amb el sentit de 'mongeta seca'.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca mongetera, n f
- ca bajoca (fruit tendre), n f sin. compl.
- ca bajoquera, n f sin. compl.
- ca bajoqueta (fruit tendre), n f sin. compl.
- ca fesol (fruit), n m sin. compl.
- ca fesol (llavor), n m sin. compl.
- ca mongeta (fruit), n f sin. compl.
- ca mongeta (llavor), n f sin. compl.
- ca mongeta seca (llavor), n f sin. compl.
- ca mongeta tendra (fruit tendre), n f sin. compl.
- ca monja (fruit), n f sin. compl.
- ca monja (llavor), n f sin. compl.
- ca tavella (fruit tendre), n f sin. compl.
- ca tavelleta (fruit tendre), n f sin. compl.
- ca bajoca, n f alt. sin.
- ca bajoques, n f pl alt. sin.
- ca bajoques (fruit tendre), n f pl alt. sin.
- ca fesol, n m alt. sin.
- ca fesoler, n m alt. sin.
- ca fesolera, n f alt. sin.
- ca fesolet, n m alt. sin.
- ca fesols, n m pl alt. sin.
- ca fesols (llavor), n m pl alt. sin.
- ca monges, n f pl alt. sin.
- ca mongeta, n f alt. sin.
- ca mongeta blanca (llavor), n f alt. sin.
- ca mongeta comuna, n f alt. sin.
- ca mongeta tendra, n f alt. sin.
- ca mongeta verda, n f alt. sin.
- ca mongeteres, n f pl alt. sin.
- ca mongetes, n f pl alt. sin.
- ca mongetes (fruit), n f pl alt. sin.
- ca mongetes seques (llavor), n f pl alt. sin.
- ca mongetes tendres (fruit tendre), n f pl alt. sin.
- ca tavella de mongeta (valves del fruit), n f alt. sin.
- ca tavellat de mongeta (valves del fruit), n m alt. sin.
- ca tavellera, n f alt. sin.
- ca batxoquera, n f var. ling.
- ca fasol, n m var. ling.
- ca fasoler, n m var. ling.
- ca fasolera, n f var. ling.
- ca fresol, n m var. ling.
- ca fresol (fruit), n m var. ling.
- ca fresol (llavor), n m var. ling.
- ca fresolera, n f var. ling.
- ca mungeta, n f var. ling.
- nc Phaseolus vulgaris L.
- nc Phaseolus compressus DC. var. ling.
- nc Phaseolus haematocarpus Savi var. ling.
- nc Phaseolus oblongus Savi var. ling.
- nc Phaseolus sphaericus Savi var. ling.
- nc Phaseolus tumidus Savi var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
Nota
-
Les obres de buidatge recullen nombroses denominacions referides a races de conreu, algunes de les quals han estat tractades com a espècies. Per exemple, MASCLANS esmenta mongetera de la reina i mongetera de pasta reial per a Phaseolus haematocarpus; mongetera de fava, mongetera de mitja lluna, mongetera del ganxet, mongetera montmelona, mongetera nana, mongetera tarragonina, mongetera terrera i mongetera torteta per a Phaseolus compressus; mongetera del grapat per a Phaseolus oblongus; dragona blanca, mongetera catalana, mongetera nana catalana i mongetera setsetmanera per a Phaseolus tumidus; mongetera de confIt i mongetera rènega per a Phaseolus sphaericus.
D'altres obres recullen les denominacions dragones blanques, fesols del ganxet blancs, fesols menuts, mongeta de confi t, mongeta de fava, mongeta de genoll de Crist, mongeta de pasta reial, mongeta de la reina, mongeta del rector, mongetes catalanes, mongetes de Montmeló, mongetes de Parets, mongetes de la torteta, mongetes del ganxet, mongetes del grapat, mongetes del pinet, mongetes dragones, mongetes mitges llunes, mongetes montmelones, mongetes nanets, mongetes negres del frare, mongetes rènegues, mongetes setsetmaneres i mongetes tarragonines.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca mongetera, n f
- ca bajoca (fruit tendre), n f sin. compl.
- ca bajoquera, n f sin. compl.
- ca bajoqueta (fruit tendre), n f sin. compl.
- ca fesol (fruit), n m sin. compl.
- ca fesol (llavor), n m sin. compl.
- ca mongeta (fruit), n f sin. compl.
- ca mongeta (llavor), n f sin. compl.
- ca mongeta seca (llavor), n f sin. compl.
- ca mongeta tendra (fruit tendre), n f sin. compl.
- ca monja (fruit), n f sin. compl.
- ca monja (llavor), n f sin. compl.
- ca tavella (fruit tendre), n f sin. compl.
- ca tavelleta (fruit tendre), n f sin. compl.
- ca bajoca, n f alt. sin.
- ca bajoques, n f pl alt. sin.
- ca bajoques (fruit tendre), n f pl alt. sin.
- ca fesol, n m alt. sin.
- ca fesoler, n m alt. sin.
- ca fesolera, n f alt. sin.
- ca fesolet, n m alt. sin.
- ca fesols, n m pl alt. sin.
- ca fesols (llavor), n m pl alt. sin.
- ca monges, n f pl alt. sin.
- ca mongeta, n f alt. sin.
- ca mongeta blanca (llavor), n f alt. sin.
- ca mongeta comuna, n f alt. sin.
- ca mongeta tendra, n f alt. sin.
- ca mongeta verda, n f alt. sin.
- ca mongeteres, n f pl alt. sin.
- ca mongetes, n f pl alt. sin.
- ca mongetes (fruit), n f pl alt. sin.
- ca mongetes seques (llavor), n f pl alt. sin.
- ca mongetes tendres (fruit tendre), n f pl alt. sin.
- ca tavella de mongeta (valves del fruit), n f alt. sin.
- ca tavellat de mongeta (valves del fruit), n m alt. sin.
- ca tavellera, n f alt. sin.
- ca batxoquera, n f var. ling.
- ca fasol, n m var. ling.
- ca fasoler, n m var. ling.
- ca fasolera, n f var. ling.
- ca fresol, n m var. ling.
- ca fresol (fruit), n m var. ling.
- ca fresol (llavor), n m var. ling.
- ca fresolera, n f var. ling.
- ca mungeta, n f var. ling.
- nc Phaseolus vulgaris L.
- nc Phaseolus compressus DC. var. ling.
- nc Phaseolus haematocarpus Savi var. ling.
- nc Phaseolus oblongus Savi var. ling.
- nc Phaseolus sphaericus Savi var. ling.
- nc Phaseolus tumidus Savi var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
Nota
-
Les obres de buidatge recullen nombroses denominacions referides a races de conreu, algunes de les quals han estat tractades com a espècies. Per exemple, MASCLANS esmenta mongetera de la reina i mongetera de pasta reial per a Phaseolus haematocarpus; mongetera de fava, mongetera de mitja lluna, mongetera del ganxet, mongetera montmelona, mongetera nana, mongetera tarragonina, mongetera terrera i mongetera torteta per a Phaseolus compressus; mongetera del grapat per a Phaseolus oblongus; dragona blanca, mongetera catalana, mongetera nana catalana i mongetera setsetmanera per a Phaseolus tumidus; mongetera de confIt i mongetera rènega per a Phaseolus sphaericus.
D'altres obres recullen les denominacions dragones blanques, fesols del ganxet blancs, fesols menuts, mongeta de confi t, mongeta de fava, mongeta de genoll de Crist, mongeta de pasta reial, mongeta de la reina, mongeta del rector, mongetes catalanes, mongetes de Montmeló, mongetes de Parets, mongetes de la torteta, mongetes del ganxet, mongetes del grapat, mongetes del pinet, mongetes dragones, mongetes mitges llunes, mongetes montmelones, mongetes nanets, mongetes negres del frare, mongetes rènegues, mongetes setsetmaneres i mongetes tarragonines.
