Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessiteu més informació, us podeu adreçar al Servei de Consultes (cal que us hi registreu prèviament).

 

Resultats per a la cerca "fullar" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  acabacases, n m/f
  • ca  centaura, n f alt. sin.
  • ca  centauri de fulla estreta, n m alt. sin.
  • ca  clavells de pastor, n m pl alt. sin.
  • ca  flor de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  herba centaura, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Paula, n f alt. sin.
  • ca  herba del Pilar, n f alt. sin.
  • ca  herba prima, n f alt. sin.
  • ca  pericó, n m alt. sin.
  • ca  pericó fi, n m alt. sin.
  • ca  pericó roig, n m alt. sin.
  • ca  pericó vermell, n m alt. sin.
  • ca  pericot, n m alt. sin.
  • ca  pericot roig, n m alt. sin.
  • ca  Santa Àgueda, n f alt. sin.
  • ca  caba-cases, n m/f var. ling.
  • ca  centaula, n f var. ling.
  • ca  centaurea, n f var. ling.
  • ca  herba santaula, n f var. ling.
  • ca  perico, n m var. ling.
  • ca  perico roig, n m var. ling.
  • ca  pericó rollo, n m var. ling.
  • ca  sanpaula, n f var. ling.
  • ca  santaula, n f var. ling.
  • ca  santaura, n f var. ling.
  • ca  sentaula, n f var. ling.
  • ca  tintaurea, n f var. ling.
  • nc  Centaurium quadrifolium (L.) G. López et C.E. Jarvis
  • nc  Centaurium linariifolium (Lam.) Beck var. ling.

<Botànica > gencianàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  acant, n m
  • ca  cànem de bruixa, n m sin. compl.
  • ca  carnera, n f sin. compl.
  • ca  geganta, n f sin. compl.
  • ca  herba carnera, n f sin. compl.
  • ca  ala d'àngel, n f alt. sin.
  • ca  ales d'àngel, n f pl alt. sin.
  • ca  bledera borda, n f alt. sin.
  • ca  branca medicinal, n f alt. sin.
  • ca  branca ursina, n f alt. sin.
  • ca  cànem de bruixes, n m alt. sin.
  • ca  carnera dolça, n f alt. sin.
  • ca  fulla de canal, n f alt. sin.
  • ca  herba de les plagues, n f alt. sin.
  • ca  herba gegant, n f alt. sin.
  • ca  cànema de bruixa, n f var. ling.
  • ca  carquera, n f var. ling.
  • ca  herba geganta, n f var. ling.
  • nc  Acanthus mollis L.

<Botànica > acantàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulles, n f pl
  • ca  borró, n m alt. sin.
  • ca  candelers, n m pl alt. sin.
  • ca  forquetes, n f pl alt. sin.
  • ca  forquilles, n f pl alt. sin.
  • ca  forquilletes, n f pl alt. sin.
  • ca  fulla sana, n f alt. sin.
  • ca  gerani, n m alt. sin.
  • ca  peu de fagina, n m alt. sin.
  • ca  rellotges, n m pl alt. sin.
  • ca  suassana, n f alt. sin.
  • ca  suassana blana, n f alt. sin.
  • nc  Geranium molle L. subsp. molle

<Botànica > geraniàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulles, n f pl
  • ca  candelers, n m pl alt. sin.
  • ca  cicuta, n f alt. sin.
  • ca  escanyavelles, n m alt. sin.
  • ca  forquetes, n f pl alt. sin.
  • ca  forquilles, n f pl alt. sin.
  • ca  fulla sana, n f alt. sin.
  • ca  gerani, n m alt. sin.
  • ca  gerani de fulla rodona, n m alt. sin.
  • ca  rellotges, n m pl alt. sin.
  • ca  suassana, n f alt. sin.
  • ca  suassana rotundifòlia, n f alt. sin.
  • ca  sacuta, n f var. ling.
  • ca  sussana, n f var. ling.
  • nc  Geranium rotundifolium L.

<Botànica > geraniàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulles, n f pl
  • ca  candelers, n m pl alt. sin.
  • ca  forquetes, n f pl alt. sin.
  • ca  gerani, n m alt. sin.
  • ca  gerani de fulla fesa, n m alt. sin.
  • ca  gerani de fulles retallades, n m alt. sin.
  • ca  gerani estrellat, n m alt. sin.
  • ca  gerani retallat, n m alt. sin.
  • ca  rellotges, n m pl alt. sin.
  • nc  Geranium dissectum L.

<Botànica > geraniàcies>

ajocagripaus ajocagripaus

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ajocagripaus, n m/f
  • ca  ajocatòtils, n m/f alt. sin.
  • ca  fulla de sal, n f alt. sin.
  • ca  limoniastre, n m alt. sin.
  • ca  salat, n m alt. sin.
  • ca  salat de flor, n m alt. sin.
  • ca  ajoca-sapos, n m/f var. ling.
  • nc  Limoniastrum monopetalum (L.) Boiss.

<Botànica > plumbaginàcies>

Nota

  • 1. MASCLANS indica que les denominacions ajocagripaus i ajocatòtils són deduïdes d'ajoca-sapos (a Illa de Mar, al delta de l'Ebre).
    2. El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
aladern de fulla ampla aladern de fulla ampla

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aladern de fulla ampla, n m
  • nc  Phillyrea latifolia L. subsp. latifolia

<Botànica > oleàcies>

aladern de fulla estreta aladern de fulla estreta

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aladern de fulla estreta, n m
  • ca  herba dels fics, n f sin. compl.
  • ca  aladern, n m alt. sin.
  • ca  aladern allitendre, n m alt. sin.
  • ca  allitendre, n m alt. sin.
  • ca  fil·lirea de fulla estreta, n f alt. sin.
  • ca  fràngula, n f alt. sin.
  • ca  lladern, n m alt. sin.
  • ca  lladern de fulla estreta, n m alt. sin.
  • ca  mat, n m alt. sin.
  • ca  mata, n f alt. sin.
  • ca  mata de cabrit, n f alt. sin.
  • ca  matacerdans, n m/f alt. sin.
  • ca  olivella, n f alt. sin.
  • ca  olivera borda, n f alt. sin.
  • ca  olivera falsa, n f alt. sin.
  • ca  olivereta, n f alt. sin.
  • ca  vern menut, n m alt. sin.
  • ca  alavern, n m var. ling.
  • ca  aliderro, n m var. ling.
  • ca  aliderru, n m var. ling.
  • nc  Phillyrea angustifolia L.

<Botànica > oleàcies>

Nota

  • Aliderro és un nom alguerès provinent del sard aliderru.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albardí, n m
  • ca  balca, n f alt. sin.
  • ca  balca de fulla estreta, n f alt. sin.
  • ca  boga, n f alt. sin.
  • ca  boga d'embalcar cadires, n f alt. sin.
  • ca  boga de fulla estreta, n f alt. sin.
  • ca  boga seca, n f alt. sin.
  • ca  bogues, n f pl alt. sin.
  • ca  bova, n f alt. sin.
  • ca  bova de cadires, n f alt. sin.
  • ca  ciri, n m alt. sin.
  • ca  coets, n m pl alt. sin.
  • ca  espadanya, n f alt. sin.
  • ca  falsa bova, n f alt. sin.
  • ca  fusell, n m alt. sin.
  • ca  albardines, n f pl var. ling.
  • ca  bòveda, n f var. ling.
  • ca  buda, n f var. ling.
  • nc  Typha angustifolia L.

<Botànica > tifàcies>

Nota

  • Buda és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) buda.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alfabegueta, n f
  • ca  alfabegueta de fulla estreta, n f alt. sin.
  • ca  alfàbrega, n f alt. sin.
  • ca  alfàbrega d'arrossar, n f alt. sin.
  • ca  ammània, n f alt. sin.
  • ca  presseguera, n f alt. sin.
  • ca  presseguera d'arrossar, n f alt. sin.
  • ca  fàbrega, n f var. ling.
  • ca  fàbrega d'arrossar, n f var. ling.
  • nc  Ammannia coccinea Rottb.

<Botànica > litràcies>