Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "fura" dins totes les àrees temàtiques

capellà capellà

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  capellà, n m
  • ca  fura, n f sin. compl.
  • ca  fura blanca, n f sin. compl.
  • ca  fura negra, n f sin. compl.
  • ca  guineu, n f sin. compl.
  • ca  mòllera anglesa, n f sin. compl.
  • ca  mòllera borda, n f sin. compl.
  • ca  mollereta, n f sin. compl.
  • ca  mostel, n m sin. compl.
  • ca  mustela, n f sin. compl.
  • ca  oliana, n f sin. compl.
  • ca  palaió, n m sin. compl.
  • ca  capellá, n m var. ling.
  • ca  capellan, n m var. ling.
  • ca  mollareta, n f var. ling.
  • ca  mollera borda, n f var. ling.
  • ca  mollera inglesa, n f var. ling.
  • ca  palayó, n m var. ling.
  • nc  Gaidropsarus mediterraneus
  • nc  Motella fusca var. ling.
  • nc  Motella maculata var. ling.
  • nc  Motella mediterranea var. ling.
  • es  barbada
  • es  bertorella
  • fr  motelle de Méditerranée
  • en  shore rockling

<Peixos > Gàdids>

capellà capellà

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  capellà, n m
  • ca  fura, n f sin. compl.
  • ca  fura blanca, n f sin. compl.
  • ca  fura negra, n f sin. compl.
  • ca  guineu, n f sin. compl.
  • ca  mòllera anglesa, n f sin. compl.
  • ca  mòllera borda, n f sin. compl.
  • ca  mollereta, n f sin. compl.
  • ca  mostel, n m sin. compl.
  • ca  mustela, n f sin. compl.
  • ca  oliana, n f sin. compl.
  • ca  palaió, n m sin. compl.
  • ca  capellá, n m var. ling.
  • ca  capellan, n m var. ling.
  • ca  mollareta, n f var. ling.
  • ca  mollera borda, n f var. ling.
  • ca  mollera inglesa, n f var. ling.
  • ca  palayó, n m var. ling.
  • nc  Gaidropsarus mediterraneus
  • nc  Motella fusca var. ling.
  • nc  Motella maculata var. ling.
  • nc  Motella mediterranea var. ling.
  • es  barbada
  • es  bertorella
  • fr  motelle de Méditerranée
  • en  shore rockling

<Peixos > Gàdids>

escolà escolà

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  escolà, n m
  • ca  fura, n f sin. compl.
  • ca  guineu, n f sin. compl.
  • ca  mòllera anglesa, n f sin. compl.
  • ca  mòllera borda, n f sin. compl.
  • ca  mòllera roquera, n f sin. compl.
  • es  arbitán
  • es  maruca azul
  • fr  lingue bleue
  • en  blue ling
  • nc  Molva dypterygia macrophthalma

<Peixos>

Definició
Peix teleosti, gadiforme, de la família dels gàdids, de forma generalment cilíndrica, ulls grossos i ovals, i mandibula prominent.
escolà escolà

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escolà, n m
  • ca  fura, n f sin. compl.
  • ca  guineu, n f sin. compl.
  • ca  mòllera anglesa, n f sin. compl.
  • ca  mòllera borda, n f sin. compl.
  • ca  mòllera roquera, n f sin. compl.
  • ca  escolá, n m var. ling.
  • nc  Molva macrophthalma
  • nc  Lota elongata var. ling.
  • nc  Molva dipterygia var. ling.
  • nc  Molva dipterygia macrophthalma var. ling.
  • nc  Molva dypterygia macrophthalma var. ling.
  • nc  Molva elongata var. ling.
  • es  arbitan
  • es  arbitán
  • es  lota
  • es  maruca azul
  • fr  lingue bleue
  • en  blue ling

<Peixos > Gàdids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escolà, n m
  • ca  fura, n f sin. compl.
  • ca  guineu, n f sin. compl.
  • ca  mòllera anglesa, n f sin. compl.
  • ca  mòllera borda, n f sin. compl.
  • ca  mòllera roquera, n f sin. compl.
  • ca  escolá, n m var. ling.
  • nc  Molva macrophthalma
  • nc  Lota elongata var. ling.
  • nc  Molva dipterygia var. ling.
  • nc  Molva dipterygia macrophthalma var. ling.
  • nc  Molva dypterygia macrophthalma var. ling.
  • nc  Molva elongata var. ling.
  • es  arbitan
  • es  arbitán
  • es  lota
  • es  maruca azul
  • fr  lingue bleue
  • en  blue ling

<Peixos > Gàdids>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  fura, n f
  • es  bertorella
  • nc  Gaidropsarus sp.
  • nc  Phycis sp.

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fura, n f
  • ca  mamona, n f sin. compl.
  • ca  mòllera borda, n f sin. compl.
  • ca  oliana, n f sin. compl.
  • nc  Gaidropsarus spp.
  • nc  Phycis spp. var. ling.
  • es  bertorella

<Peixos > Gàdids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fura, n f
  • ca  mamona, n f sin. compl.
  • ca  mòllera borda, n f sin. compl.
  • ca  oliana, n f sin. compl.
  • nc  Gaidropsarus spp.
  • nc  Phycis spp. var. ling.
  • es  bertorella

<Peixos > Gàdids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fura, n f
  • ca  fura blanca, n f sin. compl.
  • ca  fura comuna, n f sin. compl.
  • ca  fura pigada, n f sin. compl.
  • ca  mamona, n f sin. compl.
  • ca  oliana, n f sin. compl.
  • ca  palaió, n m sin. compl.
  • ca  guaita, n f var. ling.
  • ca  lota, n f var. ling.
  • ca  palayó, n m var. ling.
  • nc  Gaidropsarus vulgaris
  • nc  Matella fus-ca var. ling.
  • nc  Matella mediterranea var. ling.
  • nc  Onos tricirrata var. ling.
  • nc  Onos tricirratus var. ling.
  • es  hurón
  • es  lota
  • es  pez espada
  • fr  motelle commune
  • en  three-bearded rockling

<Peixos > Gàdids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fura, n f
  • ca  fura blanca, n f sin. compl.
  • ca  fura comuna, n f sin. compl.
  • ca  fura pigada, n f sin. compl.
  • ca  mamona, n f sin. compl.
  • ca  oliana, n f sin. compl.
  • ca  palaió, n m sin. compl.
  • ca  guaita, n f var. ling.
  • ca  lota, n f var. ling.
  • ca  palayó, n m var. ling.
  • nc  Gaidropsarus vulgaris
  • nc  Matella fus-ca var. ling.
  • nc  Matella mediterranea var. ling.
  • nc  Onos tricirrata var. ling.
  • nc  Onos tricirratus var. ling.
  • es  hurón
  • es  lota
  • es  pez espada
  • fr  motelle commune
  • en  three-bearded rockling

<Peixos > Gàdids>