Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "gènere" dins totes les àrees temàtiques
<Begudes>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical
<Alimentació. Gastronomia > Begudes>
Definició
Amb relació a l'atribució del gènere gramatical, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. DENOMINACIÓ ACABADA AMB QUALSEVOL TERMINACIÓ EXCEPTE -A ÀTONA
En l'ús habitual dels especialistes, la majoria de noms de les varietats vitivinícoles són masculins, tant si es refereixen al cep com si es refereixen al raïm o al vi.
Exemples:l'albarinyo; el boval; el merlot; el petit verdot; el trepat
B. DENOMINACIÓ ACABADA AMB -A ÀTONA
B1. Denominacions simples
En el cas de denominacions formades per una sola paraula acabada amb a àtona, el Consell Supervisor recomana que s'admeti la doble possibilitat de gènere masculí o femení, indistintament que s'apliquin a ceps, raïms o vins.
Exemples: el carinyena - la carinyena; el garnatxa - la garnatxa; el malvasia - la malvasia
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Aquestes denominacions solen presentar vacil·lació en l'ús entre especialistes pel que fa al gènere.
(2) La tria del masculí o el femení no té una relació clara amb el fet que el referent sigui una vinya, un raïm o un vi.
(3) Lingüísticament tots dos gèneres es poden considerar adequats, ja que el masculí correspon a l'ús general de les denominacions vitivinícoles i el femení s'ajusta a la interpretació femenina habitual de les formes acabades en -a àtona.
B2. Denominacions complexes
En el cas de denominacions formades per un nom amb terminació en -a àtona i un adjectiu, el Consell Supervisor recomana igualment el doble gènere masculí o femení, pels mateixos motius que en el cas anterior.
En aquest cas, com a particularitat, s'aconsella la flexió femenina de l'adjectiu, d'acord amb la documentació i la petició dels especialistes. Això, però, no determina el gènere del conjunt de la denominació, que pot ser masculí o femení.
Exemples: el garnatxa blanca - la garnatxa blanca [indistintament, un cep, un raïm o un vi]
Nota
- 1. En el cas de les denominacions acabades amb -a àtona, el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans estableix que són femenines quan fan referència a la vinya o cep i masculines quan fan referència al raïm i al vi. Aquest criteri, però, no s'ajusta a l'ús documentat en les obres ni al parer dels especialistes consultats, que fan servir un mateix gènere (el masculí o el femení) sigui quin sigui el referent.
- 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus.
- 3. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document de criteri original, Denominació catalana de varietats vitivinícoles , en l'apartat Criteris terminològics > Criteris lingüïstics > Per a un àmbit d'especialitat del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
<Agricultura>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical
<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Agricultura>
Definició
Amb relació a l'atribució del gènere gramatical, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. DENOMINACIÓ ACABADA AMB QUALSEVOL TERMINACIÓ EXCEPTE -A ÀTONA
En l'ús habitual dels especialistes, la majoria de noms de les varietats vitivinícoles són masculins, tant si es refereixen al cep com si es refereixen al raïm o al vi.
Exemples:l'albarinyo; el boval; el merlot; el petit verdot; el trepat
B. DENOMINACIÓ ACABADA AMB -A ÀTONA
B1. Denominacions simples
En el cas de denominacions formades per una sola paraula acabada amb a àtona, el Consell Supervisor recomana que s'admeti la doble possibilitat de gènere masculí o femení, indistintament que s'apliquin a ceps, raïms o vins.
Exemples: el carinyena - la carinyena; el garnatxa - la garnatxa; el malvasia - la malvasia
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Aquestes denominacions solen presentar vacil·lació en l'ús entre especialistes pel que fa al gènere.
(2) La tria del masculí o el femení no té una relació clara amb el fet que el referent sigui una vinya, un raïm o un vi.
(3) Lingüísticament tots dos gèneres es poden considerar adequats, ja que el masculí correspon a l'ús general de les denominacions vitivinícoles i el femení s'ajusta a la interpretació femenina habitual de les formes acabades en -a àtona.
B2. Denominacions complexes
En el cas de denominacions formades per un nom amb terminació en -a àtona i un adjectiu, el Consell Supervisor recomana igualment el doble gènere masculí o femení, pels mateixos motius que en el cas anterior.
En aquest cas, com a particularitat, s'aconsella la flexió femenina de l'adjectiu, d'acord amb la documentació i la petició dels especialistes. Això, però, no determina el gènere del conjunt de la denominació, que pot ser masculí o femení.
Exemples: el garnatxa blanca - la garnatxa blanca [indistintament, un cep, un raïm o un vi]
Nota
- 1. En el cas de les denominacions acabades amb -a àtona, el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans estableix que són femenines quan fan referència a la vinya o cep i masculines quan fan referència al raïm i al vi. Aquest criteri, però, no s'ajusta a l'ús documentat en les obres ni al parer dels especialistes consultats, que fan servir un mateix gènere (el masculí o el femení) sigui quin sigui el referent.
- 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus.
- 3. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document de criteri original, Denominació catalana de varietats vitivinícoles , en l'apartat Criteris terminològics > Criteris lingüïstics > Per a un àmbit d'especialitat del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
<Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
Amb relació a l'atribució del gènere gramatical, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. DENOMINACIÓ ACABADA AMB QUALSEVOL TERMINACIÓ EXCEPTE -A ÀTONA
En l'ús habitual dels especialistes, la majoria de noms de les varietats vitivinícoles són masculins, tant si es refereixen al cep com si es refereixen al raïm o al vi.
Exemples:l'albarinyo; el boval; el merlot; el petit verdot; el trepat
B. DENOMINACIÓ ACABADA AMB -A ÀTONA
B1. Denominacions simples
En el cas de denominacions formades per una sola paraula acabada amb a àtona, el Consell Supervisor recomana que s'admeti la doble possibilitat de gènere masculí o femení, indistintament que s'apliquin a ceps, raïms o vins.
Exemples: el carinyena - la carinyena; el garnatxa - la garnatxa; el malvasia - la malvasia
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Aquestes denominacions solen presentar vacil·lació en l'ús entre especialistes pel que fa al gènere.
(2) La tria del masculí o el femení no té una relació clara amb el fet que el referent sigui una vinya, un raïm o un vi.
(3) Lingüísticament tots dos gèneres es poden considerar adequats, ja que el masculí correspon a l'ús general de les denominacions vitivinícoles i el femení s'ajusta a la interpretació femenina habitual de les formes acabades en -a àtona.
B2. Denominacions complexes
En el cas de denominacions formades per un nom amb terminació en -a àtona i un adjectiu, el Consell Supervisor recomana igualment el doble gènere masculí o femení, pels mateixos motius que en el cas anterior.
En aquest cas, com a particularitat, s'aconsella la flexió femenina de l'adjectiu, d'acord amb la documentació i la petició dels especialistes. Això, però, no determina el gènere del conjunt de la denominació, que pot ser masculí o femení.
Exemples: el garnatxa blanca - la garnatxa blanca [indistintament, un cep, un raïm o un vi]
Nota
- 1. En el cas de les denominacions acabades amb -a àtona, el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans estableix que són femenines quan fan referència a la vinya o cep i masculines quan fan referència al raïm i al vi. Aquest criteri, però, no s'ajusta a l'ús documentat en les obres ni al parer dels especialistes consultats, que fan servir un mateix gènere (el masculí o el femení) sigui quin sigui el referent.
- 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus.
- 3. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document de criteri original, Denominació catalana de varietats vitivinícoles , en l'apartat Criteris terminològics > Criteris lingüïstics > Per a un àmbit d'especialitat del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
<Meteorologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Noms dels núvols: gènere i espècie
<Física > Meteorologia>
Definició
A continuació s'exposen les propietats de cadascun d'aquests dos noms.
A. Gènere
L'Organització Meteorològica Mundial tipifica deu gèneres amb noms d'estructura llatina, segons l'altura de la troposfera on es trobi el núvol.
En l'adaptació al català, sovint es generen doblets per a cada gènere, amb un valor de registre diferent:
- Adaptació gràfica mínima del nom llatí: Forma sempre possible, comporta només l'aplicació de l'accentuació catalana o l'aplicació d'una vocal de suport; correspon a un ús especialitzat, propi del treball científic.
Exemple: estratocumulus (nom original: stratocumulus)
- Adaptació morfològica del nom llatí: Forma existent en molts casos però no en tots, comporta l'aplicació d'accent i de vocal de suport però també l'adaptació de la terminació de la paraula; correspon a contextos d'ús no especialitzat, sovint de caire divulgatiu.
Exemple: estratocúmul (nom original: stratocumulus)
D'aquesta manera, la llista de noms catalans dels gèneres de núvols és la següent:
- cirrus
- cirrocúmulus (o cirrocúmul)
- cirroestratus (o cirroestrat)
- altocúmulus (o altocúmul)
- altoestratus (o altoestrat)
- nimboestratus (o nimboestrat)
- estratus (o estrat)
- estratocúmulus (o estratocúmul)
- cúmulus (o cúmul)
- cumulonimbus
B. Espècie
L'Organització Meteorològica Mundial estableix diverses espècies, aplicables a uns gèneres o altres, segons la forma dels núvols, les dimensions, l'estructura interna o el procés de formació.
En l'adaptació al català, s'agafen els noms llatins sense cap mena d'adaptació gràfica o morfològica.
. Excepció: En alguns casos també es considera vàlida una forma catalana complementària que correspon a un nom popular o a una adaptació consolidada de la forma llatina original. (Per exemple, castellanus > emmerletat -ada o lenticularis > lenticular.)
La llista dels principals noms catalans d'espècies de núvols és la següent:
- Per a cirrus: castellanus (o emmerletat -ada); fibratus (o fibrat -ada); floccus; spissatus; uncinus
- Per a cirrocúmulus: castellanus (o emmerletat -ada); stratiformis (o estratiforme)
- Per a cirroestratus: fibratus (o fibrat -ada); floccus; nebulosus
- Per a altocúmulus: castellanus (o emmerletat -ada); floccus; lenticularis (o lenticular); mediocris; stratiformis (o estratiforme); volutus (o de corró o enrotllat -ada)
- Per a estratus: fractus; nebulosus
- Per a estratocúmulus: castellanus (o emmerletat -ada); stratiformis (o estratiforme); volutus (o de corró o enrotllat -ada)
- Per a cúmulus: congestus; fractus; humilis (o de bon temps)
- Per a cumulonimbus: calvus; capillatus
Nota
- 1. Per mitjà d'aquest sistema, es creen noms de núvols com ara cirrus fibratus (cirrus fibrat en contextos de divulgació), altocúmulus stratiformis (altocúmul estratiforme en contextos de divulgació) o cúmulus humilis (cúmul de bon temps en contextos de divulgació).
- 2. A més d'aquest sistema binomial, també s'utilitzen altres precisions per als complements de núvol, els núvols accessoris o els núvols especials.
- 3. Podeu consultar el document de criteri original, Els noms dels núvols: gèneres i espècies, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/els-noms-dels-nuvols-generes-i-especies).
<Aspectes generals>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Sigles (2): Gènere, nombre i creació del plural
<Criteris lingüístics > Aspectes generals>
Definició
(A) GÈNERE I NOMBRE
Pel que fa al gènere i el nombre, les sigles generalment prenen el gènere i el nombre del nucli del sintagma nominal de què procedeixen.
Així, si el nom de base és masculí, la sigla té gènere masculí; si el nom de base és femení, la sigla té gènere femení, i si el nom de base és masculí i femení, la sigla té gènere masculí i femení. Això determina la concordança de l'article.
. Exemples: el CAP (centre d'atenció primària); la TDT (televisió digital terrestre); un ME, una ME (mosso d'esquadra | mossa d'esquadra)
Igualment, si el nom de base és singular, la sigla té nombre singular i, si el nom de base és un plural lexicalitzat (que només té sentit en plural), la sigla té nombre plural. Això determina la concordança de l'article.
. En els plurals lexicalitzats, la sigla no pren cap marca que indiqui el valor plural.
. Exemples: una ONG (organització no governamental); els EUA (Estats Units d'Amèrica); les PAU (proves d'accés a la universitat)
Excepció al criteri general:
En algun cas, el nucli del sintagma nominal no està representat en la sigla, però igualment determina el gènere i el nombre de la sigla que el pressuposa.
. Exemple: la MAT (molt alta tensió, en què el nucli sobreentès és línia [(línia) de molt alta tensió])
(B) FORMACIÓ DEL PLURAL
Pel que fa a la formació del plural, les sigles que no tenen ja valor plural (diferents de casos com les PAU) i que no són un nom propi d'un organisme únic (diferents de casos com l'ONU), poden funcionar en un context que requereixi plural seguint dos criteris gràfics diferents, tots dos considerats adequats:
B1. No afegiment de cap marca
D'acord amb aquest criteri no es marca gràficament que una sigla determinada s'utilitza en un context plural perquè es considera innecessari, ja que aquesta informació es pot extreure de l'article que l'acompanya; d'aquesta manera, s'evita la barreja de lletres majúscules i lletres minúscules.
. És la solució tradicionalment recomanada en català.
. Exemples: els CAP; les ADF
B2. Afegiment de la marca s de plural
D'acord amb aquest criteri es marca gràficament amb una s que una sigla determinada s'utilitza en un context plural, perquè es considera que això facilita la interpretació i respon a l'ús espontani habitual de la llengua, tendent a tractar les sigles igual que qualsevol altre nom.
. Se situa la s immediatament a continuació de la sigla, sense espai ni cap marca interposada (a diferència de l'anglès, que hi posa un apòstrof).
. És una solució acceptada recentment per la Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans.
. Exemples: els CAPs; les ADFs
Nota
- 1. La informació recollida en aquesta fitxa està extreta, amb algunes modificacions, de la Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (punt 6.5.3.3.a, pàg. 146).
- 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Sigles (1): Estructura, pronúncia i grafia.
<Sociologia>, <Política>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI transversalització de gènere, transversalitat de gènere o perspectiva de gènere?
<Ciències socials > Sociologia>, <Ciències socials > Política>
Definició
- La transversalització de gènere (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és la incorporació de la perspectiva de gènere en totes les polítiques i actuacions d'un govern, una entitat o una institució, i no només d'un departament específic; l'objectiu és aconseguir una igualtat efectiva entre els gèneres.
. En determinats contextos es pot fer servir la forma transversalitat de gènere, més simple que transversalització de gènere. Tot i això, cal tenir en compte que transversalitat fa referència a una qualitat, mentre que transversalització fa referència a una acció (igual que l'original anglès mainstreaming).
Exemple 1: La transversalitat de gènere és poc present encara en les polítiques públiques.
Exemple 2: Aposten per aconseguir la transversalització de gènere en l'actuació de tots els departaments.
. Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Són formes lingüísticament adequades, que ajunten el nucli transversalització (amb el significat 'Acció de fer transversal', és a dir, 'Acció de fer que abasti tots els elements') o bé el nucli transversalitat (amb el significat 'Fet d'afectar tots els elements') i el complement gènere, com a reducció de la forma perspectiva de gènere.
(2) Són alternatives al manlleu anglès gender mainstreaming i a la forma híbrida mainstreaming de gènere, molt esteses entre els especialistes, que els poden substituir per complet (en el cas de transversalització de gènere) o bé parcialment (en el cas de transversalitat de gènere).
(3) Es documenten en molts textos especialitzats i institucionals, sobretot relacionats amb l'àmbit polític i els serveis socials.
(4) Són les alternatives amb més suport entre els especialistes.
. Els equivalents castellans són incorporación de la perspectiva de género, incorporación transversal de la perspectiva de género, integración de la perspectiva de género, transversalización de género i transversalización de la perspectiva de género; els francesos, généralisation d'une perspective antisexiste, intégration des questions d'égalité entre les hommes et les femmes i intégration des questions d'égalité entre les sexes; els italians, gender mainstreaming, integrazione di genere i mainstreaming di genere, i l'anglès, gender mainstreaming.
- La perspectiva de gènere (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és la consideració de les diferències entre homes i dones en un àmbit o una activitat determinats, amb l'objectiu de reflexionar-hi per trobar línies d'acció que permetin resoldre les desigualtats.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És una forma descriptiva i lingüísticament adequada, construïda sobre el nucli perspectiva i el complement gènere, calc semàntic de l'anglès ja recollit amb aquest significat en el diccionari normatiu.
(2) És una forma molt documentada en textos d'especialitat.
(3) Està avalada pels especialistes consultats.
(4) S'utilitzen formes anàlogues en les llengües veïnes.
. L'equivalent castellà és perspectiva de género; els francesos, perspective de genre, point de vue tenant compte des différences entre les sexes i point de vue tenant compte des sexospécificités; l'italià, prospettiva di genere, i l'anglès gender perspective.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de transversalització de gènere, transversalitat i perspectiva de gènere al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, La veu de les dones a la societat, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/la-veu-les-dones-la-societat).
<Ciències socials > Sociologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BREU, Marta. Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans) [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/256/
- ca agènere, adj
- ca de gènere neutre, adj sin. compl.
- es agénero, adj
- es de género neutro, adj
- fr agenre, adj
- fr neutrois, adj
- fr non-genré -ée, adj
- en agender, adj
- en agendered, adj
- en gender-neutral, adj
- en genderfree, adj
- en genderless, adj
- en neutrois, adj
- en non-gendered, adj
<LGBT > Identitat sexual i de gènere>
Definició
Nota
- El plural de l'adjectiu agènere és agènere (per exemple, persones agènere).
<Ciències socials > Sociologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BREU, Marta. Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans) [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/256/
- ca agènere, adj
- ca de gènere neutre, adj sin. compl.
- es agénero, adj
- es de género neutro, adj
- fr agenre, adj
- fr neutrois, adj
- en agender, adj
- en agendered, adj
- en gender-neutral, adj
- en genderfree, adj
- en genderless, adj
- en neutrois, adj
- en non-gendered, adj
<LGBT > Identitat sexual i de gènere>
Definició
Nota
- El plural de l'adjectiu agènere és agènere (per exemple, grups agènere).
<Ciències de la salut > Al·lergologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>
- ca al·lèrgia a arbres del gènere Populus, n f
- ca al·lèrgia a l'àlber (Populus alba), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia al clop (Populus nigra), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia al poll (Populus nigra), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia al pollancre (Populus nigra), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia al trèmol (Populus tremula), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia al xop (Populus nigra), n f sin. compl.
- es alergia a álamo (Populus), n f
<Al·lergologia>
Nota
- Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 91921000135101
<Ciències de la salut > Al·lergologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>
- ca al·lèrgia a la banana i el plàtan (gènere Musa), n f
- es alergia a banana (especies de Musa), n f
<Al·lergologia>
Nota
- Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 86051000135101
