Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "gallina" dins totes les àrees temàtiques

àngel

<Zoologia > Peixos>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca àngel, n m
ca gallina, n f sin. compl.
ca peix elèctric, n m sin. compl.
ca rajada tremolosa, n f sin. compl.
ca torpede, n m sin. compl.
ca tremolenca, n f sin. compl.
ca tremolina, n f sin. compl.
ca tremoló, n m sin. compl.
ca tremoloia, n f sin. compl.
ca tremolosa, n f sin. compl.
ca tremolosa marbrada, n f sin. compl.
ca vaca, n f sin. compl.
ca vaca comuna, n f sin. compl.
ca vaca enrampadora, n f sin. compl.
ca vaca morena, n f sin. compl.
ca vaca tremoladora, n f sin. compl.
ca vaca tremolera, n f sin. compl.
ca vaca tremolina, n f sin. compl.
ca vaca tremolosa, n f sin. compl.
ca vaqueta, n f sin. compl.
ca baca tremoladora, n f var. ling.
ca baca tremolina, n f var. ling.
ca peix electrich, n m var. ling.
ca tremolor, n m var. ling.
ca tremuló, n m var. ling.
ca tremuloya, n f var. ling.
nc Torpedo marmorata
nc Narcobatus torpedo var. ling.
nc Torpedo galvanii var. ling.
nc Torpedo marmoratus var. ling.
es tembladera, n f
es tremielga, n f
es tremolina mármol
es trimielga negra
fr torpille marbrée
en marbled electric ray

<Rajades i milanes > Torpedínids>

cap-roig

<Zoologia > Peixos>

ca cap-roig, n m
ca cap de drac, n m sin. compl.
ca escorpí, n m sin. compl.
ca escórpora, n f sin. compl.
ca escórpora de cap roig, n f sin. compl.
ca escórpora de fang, n f sin. compl.
ca escórpora de fonera, n f sin. compl.
ca escórpora dels bruts, n f sin. compl.
ca escórpora groga, n f sin. compl.
ca escórpora roja, n f sin. compl.
ca gallina, n f sin. compl.
ca gallina de mar, n f sin. compl.
ca gallina de penegal, n f sin. compl.
ca gallineta, n f sin. compl.
ca penegal, n m sin. compl.
ca polla, n f sin. compl.
ca polla d'alguer, n f sin. compl.
ca polla de mar, n f sin. compl.
ca raina, n f sin. compl.
ca rascassa, n f sin. compl.
ca rascla, n f sin. compl.
ca rasclot, n m sin. compl.
ca roja, n f sin. compl.
ca rufí, n m sin. compl.
ca ca-roig, n m var. ling.
ca ca-rotgell, n m var. ling.
ca ca-rotgí, n m var. ling.
ca calroig, n m var. ling.
ca cap roig, n m var. ling.
ca capo, n m var. ling.
ca capròtj, n m var. ling.
ca cavet, n m var. ling.
ca ciprino, n m var. ling.
ca escorcho, n m var. ling.
ca escorpa, n f var. ling.
ca escorpa roja, n f var. ling.
ca escorpena, n f var. ling.
ca escorpena roja, n f var. ling.
ca escorpi, n m var. ling.
ca escòrpora, n f var. ling.
ca escorpora de fonera, n f var. ling.
ca gallina de panegal, n f var. ling.
ca panegal, n m var. ling.
ca rascasa, n f var. ling.
ca rayna, n f var. ling.
ca rotja, n f var. ling.
nc Scorpaena scrofa
nc Scorpaena lutea var. ling.
nc Scorpaena scrofra var. ling.
nc Scorpaena scropha var. ling.
nc Scorpaera scrofa var. ling.
es araña
es cabracho
es escorpena
es escórpena
es escorpina
es raño
es rascacio
fr rascasse rouge
it scorfano rosso
en grooper
en large-scaled scorpion fish
en red scorpionfish
de Grouper
de Roter Drachenkopf

<Peixos > Escorpènids>

gallina

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca gallina, n f
es gallina
fr poule
en hen

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició

Femella d'una espècie d'ocells domèstics de la família dels fasiànids, més petita que el gall, amb la cresta menys desenvolupada i els tarsos sense esperons, que s'explota per la carn i els ous.

Nota

La denominació gallina també pot fer referència de manera genèrica a l'espècie, i no únicament a la femella.

gallina

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

ca gallina, n f
es gallina, n f
fr poule, n f
pt galinha, n f
en hen, n

<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Carnisseria i xarcuteria>

joc del gallina

<Ciències socials > Relacions internacionals>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

ca joc del gallina, n m
es gallina
es juego de la gallina
fr jeu de la poule mouillée
fr poule mouillée
it gioco del pollo
en chicken
en game of chicken
ar لعبة الدجاج

Definició

Joc de suma no nul·la que demostra que, en una situació en què dos jugadors que recorren un camí que porta al xoc i al pitjor resultat global, les parts retarden el moment de fer concessions fins que la col·lisió i el xoc mútuament destructiu és imminent, amb l'objectiu que sigui l'altra part la primera a cedir.

Nota

1. El joc del gallina comporta el risc que, si cap de les parts no cedeix, es produeixi el xoc que ningú no busca intencionadament.
2. El joc del gallina, que és un exemple clàssic de la teoria dels jocs, s'usa sovint en relacions internacionals per a descriure situacions d'escalada mútua, com la cursa d'armaments o la recerca de superioritat política o militar amb amenaça creïble de recórrer a l'ús de la força si l'altre no modifica les seves intencions o la conducta, situacions que poden dur al pitjor resultat col·lectiu. L'exemple clàssic és la crisi dels míssils cubans de 1962, en què si el bloqueig nord-americà de la ruta dels vaixells soviètics que s'adreçaven a Cuba no hagués estat respectat a la fi per l'URSS, s'hauria produït una guerra amb probabilitat d´ús d'armes nuclears.