Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "garrofa" dins totes les àrees temàtiques
<Peix. Marisc>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI botàriga, botarga, bottarga o garrofeta?
<Alimentació. Gastronomia > Peix. Marisc>
Definició
Els motius de la tria de botàriga i garrofeta són els següents:
- Pel que fa a botàriga (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT):
(1) És la forma tradicional en el català de l'Alguer per a anomenar aquest menjar, molt popular a Sardenya. (És una forma creada a partir del sard, que procedeix al seu torn de l'àrab butârih i es relaciona amb els ètims grecs habros 'delicat' i tárikhon 'salaó.)
(2) Es documenta en fonts especialitzades i també en fonts lexicogràfiques alguereses.
(3) És una forma paral·lela a les utilitzades en les llengües més pròximes, que procedeixen de l'italià.
- Pel que fa a garrofeta (forma també normalitzada pel Consell Supervisor):
(1) És la forma tradicional en el català de les comarques meridionals del País Valencià.
(2) Es documenta en diccionaris valencians i en contextos especialitzats sobre la gastronomia d'aquesta zona.
(3) És una forma avalada per parlants de la zona alacantina.
(4) Probablement es deu a la similitud entre el producte i una garrofa.
En canvi, *botarga i *bottarga presenten problemes:
- *botarga, que seria l'adaptació a l'ortografia catalana de l'italià bottarga (forma difosa internacionalment), ja es documenta en català amb els sentits d'embolcall ample i balder (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) i de persona grassa (Diccionari etimològic i complementari... i Diccionari català-valencià-balear); a més, sembla innecessari donar-hi aquest sentit si ja hi ha una forma algueresa molt similar.
- *bottarga (que és la forma italiana original, procedent de l'àrab butârih i relacionada amb els ètims grecs habros 'delicat' i tárikhon 'salaó'), té una doble consonant -tt- que és estranya al català en paraules simples i que, a més, pot ser molt fàcilment adaptada.
Una botàriga, o una garrofeta, és un menjar fet amb ous de peix adobats amb sal, premsats i assecats al sol, que se serveix tallat en làmines, com a aperitiu, o bé ratllat o en pols, com a condiment.
Estrictament, la botàriga i la garrofeta es fan amb ous de peixos diferents: la botàriga sol fer-se amb ous de llissa llobarrera o tonyina, i la garrofeta, amb ous de melva o bonítol; tot i això, es considera que es tracta d'un únic significat de base amb adaptacions a la realitat de cada zona.
. L'equivalent castellà és una botarga (amb la variant bottarga); els francesos, une boutargue i une poutargue; l'italià, una bottarga; el portuguès, uma bottarga, i els anglesos, a botargo i a bottarga.
Nota
- Podeu consultar la fitxa completa de botàriga al Cercaterm i la Neoloteca.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca agarrofar-se, v intr pron
<Agricultura > Fitopatologia>
Definició
Nota
- El fet d'agarrofar-se les fulles és un símptoma comú a diverses afeccions, com ara l'arrufat, l'atac de certs pugons o, fins i tot, les virosis.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca agarrofar-se
- es encarrujarse
- fr s'enrouler
- fr se tortiller
- en roll up (to), v tr
<Enginyeria forestal>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agrella de garriga, n f
- ca agret, n m alt. sin.
- ca agrets, n m pl alt. sin.
- ca saladet, n m alt. sin.
- ca vinagrera de cingle, n f alt. sin.
- nc Rumex intermedius DC. in Lam. et DC.
<Botànica > poligonàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agrella de garriga, n f
- ca agret, n m alt. sin.
- ca agrets, n m pl alt. sin.
- ca saladet, n m alt. sin.
- ca vinagrera de cingle, n f alt. sin.
- nc Rumex intermedius DC. in Lam. et DC.
<Botànica > poligonàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca all capil·lar, n m
- ca all de barranc, n m alt. sin.
- ca all de garrofera, n m alt. sin.
- ca all de roca, n m alt. sin.
- nc Allium moschatum L.
<Botànica > liliàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca all capil·lar, n m
- ca all de barranc, n m alt. sin.
- ca all de garrofera, n m alt. sin.
- ca all de roca, n m alt. sin.
- nc Allium moschatum L.
<Botànica > liliàcies>
<Ciències de la salut > Al·lergologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>
- ca al·lèrgia a la carxofa, n f
- ca al·lèrgia a l'escarxofa, n f sin. compl.
- ca al·lèrgia al fruit de la carxofera (Cynara scolymus), n f sin. compl.
- es alergia a alcachofa (Cynara scolymus), n f
<Al·lergologia>
Nota
- Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 87951000135104
<Ciències de la salut > Al·lergologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>
- ca al·lèrgia a la pastanaga, n f
- ca al·lèrgia a l'arrel de la bastanaga (Daucus carota ssp. sativus), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a l'arrel de la carrota (Daucus carota ssp. sativus), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a l'arrel de la pastanaga (Daucus carota ssp. sativus), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a l'arrel de la safanòria (Daucus carota ssp. sativus), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a la bastanaga, n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a la carrota, n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a la safanòria, n f sin. compl.
- en allergy to carrot (Daucus carota ssp. sativus), n
- cod 420080006
<Al·lergologia>
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca ampolla, n f
- ca botella, n f
- es botella, n f
- fr bouteille, n f
- pt garrafa, n f
- en bottle, n
- en flask, n
<Grans Magatzems > Seccions > Vaixella, cristalleria, coberteria, parament de cuina>
