Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "geminaci" dins totes les àrees temàtiques
<Telecomunicacions>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI seminari web i bibliografia web o bé webinar/webinari i webgrafia/webliografia/webografia?
<Tecnologies de la informació i la comunicació > Telecomunicacions>
Definició
Els motius de la tria de seminari web i bibliografia web (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) Són formes descriptives i d'interpretació senzilla, que prenen el nucli del significat i hi afegeixen la referència a la virtualitat com a element caracteritzador, per mitjà de l'aposició web.
(2) Aquesta construcció ja s'utilitza en un bon grapat de formes catalanes; per exemple correu web, canal web, formulari web, pàgina web, etc.
(3) Es prefereix la forma web a en línia per a assegurar la identificació amb les formes angleses originals i també per no afegir-hi matisos de significat diferents. (De tota manera, en línia també és un complement correcte i molt freqüent, present per exemple a aprenentatge en línia, catàleg en línia, curs en línia, etc.)
(4) Ja es documenten en català, al costat de les formes angleses originals.
(5) En altres llengües es documenten formes similars, encara que siguin menys freqüents que els manlleus anglesos.
En canvi, *webinar, *webinari, *webgrafia, *webliografia i *webografia són formes menys adequades, pels motius següents:
(1) Són formes creades a partir de parts dels sintagmes anglesos originals (web seminar > *webinar / *webinari; web bibliography > *webgrafia / *webliografia / *webografia), de manera que no respecten l'ordre habitual del català de posar primer el nom i després l'adjectiu que el complementa.
(2) En el cas de *webinari, *webgrafia, *webliografia i *webografia, hi ha una adaptació morfològica de la forma original anglesa al català, que porta a fer modificacions en la terminació i l'ortografia però que no canvia l'ordre adjectiu+nom esmentat, tot i ser estrany al català.
. Un seminari web és un seminari multimèdia, interactiu i accessible en línia que es pot seguir a través d'un web, sigui en directe o en diferit.
. Una bibliografia web, al seu torn, és una bibliografia que només recull referències a documents disponibles a internet.
. Els equivalents castellans de seminari web són un ciberseminario, un seminario en línea, un seminario virtual, un seminario web, un webinar i un webinario; els francesos, un cyberséminaire, un séminaire en ligne, un séminaire Web i un webinaire, i els anglesos, a cyberseminar, a e-seminar, a online seminar, a web seminar, a web-based seminar i a webinar (clarament, el més freqüent de tots).
. Els equivalents castellans de bibliografia web són una bibliografía web, una webgrafía, una webliografía i una webografía; els francesos, une bibliographie Web, une réseaugraphie, une webliographie i une webographie, i els anglesos, a Web bibliography, a webliography i a webography.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI bibliografia web, bibliografia electrònica o bibliografia en línia?
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de seminari web i bibliografia web al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, No creem mots rars: fem seminari web del webinar, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/no-creem-mots-rars-fem-seminari-web-del-webinar).
<Biblioteconomia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI seminari web i bibliografia web o bé webinar/webinari i webgrafia/webliografia/webografia?
<Informació. Documentació > Biblioteconomia>
Definició
Els motius de la tria de seminari web i bibliografia web (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) Són formes descriptives i d'interpretació senzilla, que prenen el nucli del significat i hi afegeixen la referència a la virtualitat com a element caracteritzador, per mitjà de l'aposició web.
(2) Aquesta construcció ja s'utilitza en un bon grapat de formes catalanes; per exemple correu web, canal web, formulari web, pàgina web, etc.
(3) Es prefereix la forma web a en línia per a assegurar la identificació amb les formes angleses originals i també per no afegir-hi matisos de significat diferents. (De tota manera, en línia també és un complement correcte i molt freqüent, present per exemple a aprenentatge en línia, catàleg en línia, curs en línia, etc.)
(4) Ja es documenten en català, al costat de les formes angleses originals.
(5) En altres llengües es documenten formes similars, encara que siguin menys freqüents que els manlleus anglesos.
En canvi, *webinar, *webinari, *webgrafia, *webliografia i *webografia són formes menys adequades, pels motius següents:
(1) Són formes creades a partir de parts dels sintagmes anglesos originals (web seminar > *webinar / *webinari; web bibliography > *webgrafia / *webliografia / *webografia), de manera que no respecten l'ordre habitual del català de posar primer el nom i després l'adjectiu que el complementa.
(2) En el cas de *webinari, *webgrafia, *webliografia i *webografia, hi ha una adaptació morfològica de la forma original anglesa al català, que porta a fer modificacions en la terminació i l'ortografia però que no canvia l'ordre adjectiu+nom esmentat, tot i ser estrany al català.
. Un seminari web és un seminari multimèdia, interactiu i accessible en línia que es pot seguir a través d'un web, sigui en directe o en diferit.
. Una bibliografia web, al seu torn, és una bibliografia que només recull referències a documents disponibles a internet.
. Els equivalents castellans de seminari web són un ciberseminario, un seminario en línea, un seminario virtual, un seminario web, un webinar i un webinario; els francesos, un cyberséminaire, un séminaire en ligne, un séminaire Web i un webinaire, i els anglesos, a cyberseminar, a e-seminar, a online seminar, a web seminar, a web-based seminar i a webinar (clarament, el més freqüent de tots).
. Els equivalents castellans de bibliografia web són una bibliografía web, una webgrafía, una webliografía i una webografía; els francesos, une bibliographie Web, une réseaugraphie, une webliographie i une webographie, i els anglesos, a Web bibliography, a webliography i a webography.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI bibliografia web, bibliografia electrònica o bibliografia en línia?
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de seminari web i bibliografia web al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, No creem mots rars: fem seminari web del webinar, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/no-creem-mots-rars-fem-seminari-web-del-webinar).
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca ALTM Gemini, n m
- ca Airborne Laser Terrain Mapper Gemini, n m sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors>
Definició
Lidar que permet obtenir dades en la regió espectral de l'IRp [1064 nm].
Les seves escenes presenten una resolució radiomètrica de 12 bits i es distribueixen amb una cobertura territorial programable, amb un màxim d'uns 1.8653 km a una altitud de 2000 m. Les seves dades tenen una exactitud vertical entre 5 i 35 cm. Aquest model de lidar funciona amb tecnologia de mirall oscil·lant.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca ALTM Gemini, n m
- ca Airborne Laser Terrain Mapper Gemini, n m sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors>
Definició
Lidar que permet obtenir dades en la regió espectral de l'IRp [1064 nm].
Les seves escenes presenten una resolució radiomètrica de 12 bits i es distribueixen amb una cobertura territorial programable, amb un màxim d'uns 1.8653 km a una altitud de 2000 m. Les seves dades tenen una exactitud vertical entre 5 i 35 cm. Aquest model de lidar funciona amb tecnologia de mirall oscil·lant.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca ALTM Gemini, n m
- ca Airborne Laser Terrain Mapper Gemini, n m sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors>
Definició
Lidar que permet obtenir dades en la regió espectral de l'IRp [1064 nm].
Les seves escenes presenten una resolució radiomètrica de 12 bits i es distribueixen amb una cobertura territorial programable, amb un màxim d'uns 1.8653 km a una altitud de 2000 m. Les seves dades tenen una exactitud vertical entre 5 i 35 cm. Aquest model de lidar funciona amb tecnologia de mirall oscil·lant.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca amanida de primavera amb germinats i surimi
- es ensalada de primavera con germinados y surimi
- fr salade de printemps aux pousses germées et au surimi
- it insalata di primavera con chicchi germinati e surimi
- en spring salad with bean sprouts and surimi
- de Frühlingssalat mit Sprossen und Surimi
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cambra de germinació, n f
- es cámara de germinación
- fr chambre de germination
- it camera di germinazione
- en germination room
<Maquinària i equip agropecuari>
Definició
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca columna geminada, n f
- ca columna apariada, n f sin. compl.
- es columna aparejada
- es columna binada
- es columna geminada
- es columna pareada
<Construcció > Enginyeria estructural>
Definició
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca consonant geminada, n f
- es consonante geminada
- fr consonne géminée
- en geminated consonant
<Lingüística>
Definició
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca consonant geminada, n f
- es consonante geminada
- fr consonne géminée
- en geminate consonant
<Lingüística>
Definició
Nota
- Per exemple, la geminada /ll/, o /l:/, en els mots pel·lícula, novel·la o guatla.
