Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "gerent" dins totes les àrees temàtiques

aferent aferent

<Ciències de la salut > Terapèutica > Fisioteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/196/>

  • ca  aferent, adj
  • es  aferente, adj
  • en  afferent

<Fisioteràpia > Fisiologia>

Definició
Que porta endins.
aferent aferent

<Ciències de la salut > Neurologia > Afàsies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

AMENGUAL BUNYOLA, Guillem Alexandre. Diccionari d'afàsies i patologies del llenguatge: Català-castellà-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2011. (LB; 6)
ISBN 978-84-8384-200-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/192/192612_Diccionari_d_afaI_sies__pdf_definitiu_.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aferent, adj
  • es  aferente, adj
  • en  afferent, adj

<Afàsies>

Definició
Que es dirigeix de la perifèria al centre.
aferent aferent

<Ciències de la vida > Neurociència>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  aferent, adj
  • es  aferente
  • en  afferent

<Neurociència > Neurofisiologia cel·lular i de sistemes>

Definició
Dit d'una fibra, una via o un impuls nerviós que porten informació des de la perifèria fins al sistema nerviós central o que arriben a una àrea o un nucli del sistema nerviós.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulles, n f pl
  • ca  borró, n m alt. sin.
  • ca  candelers, n m pl alt. sin.
  • ca  forquetes, n f pl alt. sin.
  • ca  forquilles, n f pl alt. sin.
  • ca  forquilletes, n f pl alt. sin.
  • ca  fulla sana, n f alt. sin.
  • ca  gerani, n m alt. sin.
  • ca  peu de fagina, n m alt. sin.
  • ca  rellotges, n m pl alt. sin.
  • ca  suassana, n f alt. sin.
  • ca  suassana blana, n f alt. sin.
  • nc  Geranium molle L. subsp. molle

<Botànica > geraniàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulles, n f pl
  • ca  candelers, n m pl alt. sin.
  • ca  cicuta, n f alt. sin.
  • ca  escanyavelles, n m alt. sin.
  • ca  forquetes, n f pl alt. sin.
  • ca  forquilles, n f pl alt. sin.
  • ca  fulla sana, n f alt. sin.
  • ca  gerani, n m alt. sin.
  • ca  gerani de fulla rodona, n m alt. sin.
  • ca  rellotges, n m pl alt. sin.
  • ca  suassana, n f alt. sin.
  • ca  suassana rotundifòlia, n f alt. sin.
  • ca  sacuta, n f var. ling.
  • ca  sussana, n f var. ling.
  • nc  Geranium rotundifolium L.

<Botànica > geraniàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulles, n f pl
  • ca  bec de colom, n m alt. sin.
  • ca  candelers, n m pl alt. sin.
  • ca  forquetes, n f pl alt. sin.
  • ca  forquilles, n f pl alt. sin.
  • ca  forquilletes, n f pl alt. sin.
  • ca  gerani, n m alt. sin.
  • ca  gerani de colom, n m alt. sin.
  • ca  peu de colom, n m alt. sin.
  • ca  peu de perdiu, n m alt. sin.
  • ca  rellotges, n m pl alt. sin.
  • nc  Geranium columbinum L.

<Botànica > geraniàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulles, n f pl
  • ca  candelers, n m pl alt. sin.
  • ca  forquetes, n f pl alt. sin.
  • ca  gerani, n m alt. sin.
  • ca  gerani pirinenc, n m alt. sin.
  • ca  suassana pirinenca, n f alt. sin.
  • nc  Geranium pyrenaicum Burm. f.

<Botànica > geraniàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulles, n f pl
  • ca  candelers, n m pl alt. sin.
  • ca  forquetes, n f pl alt. sin.
  • ca  gerani, n m alt. sin.
  • ca  gerani lluent, n m alt. sin.
  • nc  Geranium lucidum L.

<Botànica > geraniàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulles, n f pl
  • ca  candelers, n m pl alt. sin.
  • ca  forquetes, n f pl alt. sin.
  • ca  gerani, n m alt. sin.
  • ca  gerani de fulla fesa, n m alt. sin.
  • ca  gerani de fulles retallades, n m alt. sin.
  • ca  gerani estrellat, n m alt. sin.
  • ca  gerani retallat, n m alt. sin.
  • ca  rellotges, n m pl alt. sin.
  • nc  Geranium dissectum L.

<Botànica > geraniàcies>

akwe-xerente akwe-xerente

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  akwe-xerente
  • ca  a'uwen sin. compl.
  • ca  akwen sin. compl.
  • ca  awen sin. compl.
  • ca  sherente sin. compl.
  • ca  xerente sin. compl.
  • ca  xerenti sin. compl.
  • cod  akwe
  • ar  أكوي شيرينتي
  • cy  Akwe-xerente
  • cy  A'uwen sin. compl.
  • cy  Akwen sin. compl.
  • cy  Awen sin. compl.
  • cy  Sherente sin. compl.
  • cy  Xerente sin. compl.
  • cy  Xerenti sin. compl.
  • de  Akwe-Sherente
  • de  A'uwen sin. compl.
  • de  Akwen sin. compl.
  • de  Awen sin. compl.
  • de  Sherente sin. compl.
  • de  Xerente sin. compl.
  • de  Xerenti sin. compl.
  • en  Akwe-Xerénte
  • en  A'uwe sin. compl.
  • en  A'we sin. compl.
  • en  Akwen sin. compl.
  • en  Sherente sin. compl.
  • en  Sherenté sin. compl.
  • en  Xerente sin. compl.
  • en  Xerenti sin. compl.
  • es  akwe-xerente
  • es  a'uwen sin. compl.
  • es  akwen sin. compl.
  • es  awen sin. compl.
  • es  sherente sin. compl.
  • es  xerente sin. compl.
  • es  xerenti sin. compl.
  • eu  akwe-xerenteera
  • eu  a'uwen sin. compl.
  • eu  akwen sin. compl.
  • eu  awen sin. compl.
  • eu  sherente sin. compl.
  • eu  xerente sin. compl.
  • eu  xerenti sin. compl.
  • fr  akwe-Xerente
  • fr  a'uwen sin. compl.
  • fr  akwen sin. compl.
  • fr  awen sin. compl.
  • fr  sherente sin. compl.
  • fr  xerente sin. compl.
  • fr  xerenti sin. compl.
  • gn  akwe-xerente
  • gn  a'uwen sin. compl.
  • gn  akwen sin. compl.
  • gn  awen sin. compl.
  • gn  sherente sin. compl.
  • gn  xerente sin. compl.
  • gn  xerenti sin. compl.
  • it  akwe-xerente
  • it  a'uwen sin. compl.
  • it  akwen sin. compl.
  • it  awen sin. compl.
  • it  sherente sin. compl.
  • it  xerente sin. compl.
  • it  xerenti sin. compl.
  • ja  シェレンテ語
  • ja  アウェン語 sin. compl.
  • ja  アクウェン語 sin. compl.
  • ja  アクウェン・シェレンテ語、シェレンティ語 sin. compl.
  • nl  Akwe-Xerente
  • nl  A'uwen sin. compl.
  • nl  Akwen sin. compl.
  • nl  Awen sin. compl.
  • nl  Sherente sin. compl.
  • nl  Xerente sin. compl.
  • nl  Xerenti sin. compl.
  • pt  akwe-xerente
  • pt  a'uwen sin. compl.
  • pt  akwen sin. compl.
  • pt  awen sin. compl.
  • pt  sherente sin. compl.
  • pt  xerente sin. compl.
  • pt  xerenti sin. compl.
  • ru  Акве-шеренте
  • ru  Ауэ sin. compl.
  • ru  Акуэн sin. compl.
  • ru  Шеренте sin. compl.
  • ru  Шеренти sin. compl.
  • zh  阿克维-切伦特语
  • zh  亚温 sin. compl.
  • zh  阿温 sin. compl.
  • zh  切伦提 sin. compl.
  • zh  切伦特 sin. compl.
  • zh  阿克维 sin. compl.
  • zh  舍伦特 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Je > Branca central o akwen>, <Amèrica > Brasil>

Definició
Durant segles els xerentes i els xavantes van integrar un sol poble, els akwes. El terme akwe significa 'aquell que se situa per damunt'. Actualment s'aplica principalment als xerentes. Com a autodenominació d'un grup, fa palès l'orgull d'un poble que se sent per damunt dels éssers irracionals i, com tants altres pobles, superior a altres grups humans.

Els xerentes es localitzen a la vora del riu Tocantins, en contacte amb la població no indígena, mentre que els xavantes viuen més aïllats endins del Mato Grosso. Els poblats xerentes són punts molt transitats pels habitants de la regió.

La societat xerente s'organitza en dos clans. Els matrimonis són tradicionalment exògams i els fills pertanyen al clan del pare. Viuen de la caça i l'agricultura.

La comunitat xerente és bilingüe en xerente i portuguès. És molt activa en la lluita contra la integració en la cultura majoritària. Tanmateix, els infants aprenen el portuguès cada vegada més aviat, abans fins i tot d'entrar a l'escola. El portuguès es percep com a imprescindible per a qualsevol activitat fora dels poblats indígenes.

L'ortografia xerente va ser proposada el 1973. Des d'aleshores, ha calgut esperar a principis del segle XXI per tenir estudis descriptius de la llengua.