Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "honestesa" dins totes les àrees temàtiques

anestèsia general anestèsia general

<.FITXA MODIFICADA>, <Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  anestèsia general, n f

<.FITXA MODIFICADA>, <Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Definició
Pèrdua temporal i reversible de l'activitat funcional del sistema nerviós central, aconseguida mitjançant l'administració d'un agent anestèsic per via inhalatòria o intravenosa.

Nota

  • Els anestèsics emprats actualment per via inhalatòria són un gas d'estructura química simple, l'òxid nitrós, i els vapors de quatre líquids volàtils (halotà, enflurà, isoflurà i desflurà). Altres anestèsics generals, actualment desuets, són el cloroform, l'èter etílic, el clorur d'etil i el ciclopropà. Els anestèsics intravenosos són utilitzats especialment per a produir la inducció anestèsica per mitjà de l'administració intermitent o de la infusió contínua. L'aplicació de l'anestèsia inhalatòria s'efectua mitjançant un sistema d'anestèsia que consta d'un aparell anestèsic i un circuit de respiració anestèsica, la qual cosa permet el subministrament de concentracions conegudes dels anestèsics inhalats i d'oxigen, així com l'eliminació del diòxid de carboni expel·lit. Un aparell anestèsic consta bàsicament d'una font de gasos comprimits, de fluxòmetres que assegurin el subministrament d'un flux i una concentració coneguda d'aquests gasos dins d'un sistema de respiració anestèsica, i de mitjans de vaporització i subministrament de concentracions conegudes dels anestèsics líquids. El circuit de respiració anestèsica és un sistema tubular que administra els anestèsics inhalatoris i l'oxigen des de l'aparell d'anestèsia al pacient, i pot classificar-se en obert, semiobert, semitancat i tancat, d'acord amb la presència o l'absència d'una bossa de dipòsit de gas en el circuit, del reintegrament respiratori dels gasos exhalats, dels mitjans per a neutralitzar químicament el diòxid de carboni expirat i de vàlvules unidireccionals. Els circuits de respiració anestèsica més emprats són el sistema de Mapleson F, el circuit de Bain i el sistema circular. L'eliminació del diòxid de carboni expel·lit pel pacient pot efectuar-se mitjançant l'expulsió de tots els gasos exhalats a l'atmosfera, per exemple en un circuit de respiració anestèsica obert o semiobert, però habitualment es permet el reintegrament respiratori parcial (sistema semitancat) o total (sistema tancat) dels gasos expirats amb la neutralització química del diòxid de carboni, en fer-lo passar per un recipient que conté calç sodada (hidròxid de calci i petites quantitats d'hidròxid de bari i hidròxid de calci). La intubació traqueal és un procediment molt segur emprat habitualment en persones que se sotmeten a una anestèsia general. La cànula traqueal pot acoblar-se al circuit de respiració anestèsica i convertir-lo, per tant, en l'extensió tubular de les vies respiratòries superiors. Durant l'anestèsia general també són utilitzats relaxants musculars o blocadors neuromusculars per via intravenosa. En el monitoratge del pacient anestesiat l'anestesista ha d'usar diversos dispositius: oscil·lometria automatitzada de la pressió arterial, estetoscopi precordial o esofàgic, observació oscil·loscòpia contínua de l'electrocardiograma, oximetria del pols (saturació d'oxigen de l'hemoglobina arterial perifèrica i freqüència cardíaca), sensors transcutanis d'oxigen, capnografia (mesurament continu de les concentracions de diòxid de carboni inhalades i expirades), anàlisis de gasos múltiples (absorció infraroja, espectometria de massa, espectroscòpia Raman), ventímetre (mesurament del volum i de la freqüència de la ventilació pulmonar), manòmetre (mesurament de la pressió de la via respiratòria), analitzador d'oxigen, etc.
anestèsia inhalatòria anestèsia inhalatòria

<.FITXA MODIFICADA>, <Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Pneumologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  anestèsia inhalatòria, n f

<.FITXA MODIFICADA>, <Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Pneumologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Definició
Anestèsia que provoca la pèrdua temporal i reversible de l'activitat funcional del sistema nerviós central mitjançant l'administració d'un agent anestèsic per via inhalatòria.
anestèsia intercostal anestèsia intercostal

<.FITXA MODIFICADA>, <Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Neurologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  anestèsia intercostal, n f

<.FITXA MODIFICADA>, <Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Neurologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Definició
Anestèsia regional produïda en injectar un anestèsic local a la vora dels nervis intercostals.

Nota

  • L'anestèsia intercostal pot efectuar-se per injecció directa en la cara inferior de la costella o de l'apòfisi transversa corresponent. El segon procediment és anomenat blocatge paravertebral dorsal.
anestèsia intravenosa anestèsia intravenosa

<.FITXA MODIFICADA>, <Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Angiologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  anestèsia intravenosa, n f
  • ca  narcosi intravenosa, n f sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Angiologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Definició
Anestèsia general obtinguda per mitjà de fàrmacs diversos d'acció sobre el sistema nerviós central, administrats per via endovenosa.

Nota

  • L'anestèsia intravenosa és emprada habitualment per a iniciar l'anestèsia amb comoditat i rapidesa (inducció anestèsica). Combinada amb l'anestèsia inhalatòria, també s'utilitza per al manteniment de l'anestèsia general de poca durada. Els fàrmacs emprats són els barbiturats (tiopental, tiamilal, metohexital), els opioides (fentanil, sulfentanil, alfentanil), les bezodiazepines (diazepam, midozolam, lorazepam) i altres fàrmacs diversos (cetamina, etomidat, propofol, droperidol). Un altre grup de fàrmacs no pròpiament anestèsics, bé que usats extensament en anestèsia general, són els relaxants musculars o blocadors neuromusculars, administrats per via endovenosa, els quals proporcionen una relaxació de la musculatura estriada, molt útil abans d'efectuar la intubació endotraqueal i per tal de mantenir la debilitació muscular en intervencions quirúrgiques abdominals o bé que durin més de dues hores. Els relaxants musculars es classifiquen en despolaritzants (succinilcolina), no despolaritzants d'acció llarga (tubocurarina, metocurina, doxacuri, pancuroni, pipecuroni, gal·lamina), no despolaritzants d'acció intermèdia (atracuri, vecuroni, rocuroni) i no despolaritzants d'acció curta (mivacuri). Altres fàrmacs emprats són els inhibidors de la colinesterasa, els quals anul·len els efectes dels relaxants musculars no despolaritzants: neostigmina, piridostigmina, edrofoni, fisostigmina.
anestèsia local anestèsia local

<.FITXA MODIFICADA>, <Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  anestèsia local, n f
  • ca  anestèsia per infiltració, n f sin. compl.
  • ca  toponarcosi, n f sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Definició
Supressió del dolor en una zona restringida i superficial del cos, mitjançant la injecció circumscrita d'un anestèsic local.

Nota

  • Els anestèsics locals, també emprats en anestèsia raquídia, epidural, caudal, truncal i tòpica, són substàncies constituïdes per una porció lipofílica (anell de benzè insaturat) i una porció hidrofílica (amina terciària i acceptor protònic), separades per una cadena connectora de carbohidrat. La unió d'aquesta cadena amb la porció lipofílica s'aconsegueix per mitjà d'un enllaç èster o amida. Els anestèsics locals tipus èster són: procaïna, clorprocaïna, tetracaïna i cocaïna. Els de tipus amida són: bupivacaïna, dibucaïna, etidocaïna, lidocaïna, mepivacaïna, prilocaïna i ropivacaïna. Els més emprats en anestèsia local són la mepivacaïna i la lidocaïna.
anestèsia plexal anestèsia plexal

<Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Neurologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  anestèsia plexal, n f

<Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Neurologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Definició
Anestèsia del plexe braquial.
anestèsia psíquica anestèsia psíquica

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Salut mental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  anestèsia psíquica, n f

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Salut mental>

Definició
Forma de depressió caracteritzada per la pèrdua dels sentiments de plaer i de dolor. Es tracta d'un trastorn reversible emparentat amb la despersonalització.
anestèsia pseudoradicular anestèsia pseudoradicular

<Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Neurologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  anestèsia pseudoradicular, n f

<Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Neurologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

anestèsia psicogènica anestèsia psicogènica

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Salut mental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  anestèsia psicogènica, n f
  • ca  anestèsia histèrica, n f sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Salut mental>

Definició
Anestèsia d'una regió del cos produïda per causes psíquiques, observada principalment en la neurosi histèrica. La forma més freqüent és la pèrdua de les sensibilitats dolorosa i tàctil, fàcilment reversible mitjançant un estímul dolorós intens. En les anestèsies orgàniques, el trànsit de la zona anestèsica a la normal s'esdevé lentament, i la intensitat de l'anestèsia creix en sentit distal, mentre que en les psicogèniques no hi ha aquestes variacions d'intensitat, el límit presenta una transició sobtada i la topografia és anòmala (meitat del cos esquerre, forma de maneguí o de mitjó, etc).
anestèsia radicular anestèsia radicular

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Neurologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  anestèsia radicular, n f

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Neurologia>

Definició
Anestèsia observada en les lesions de les arrels nervioses. Es caracteritza principalment per la distribució metamèrica en forma de bandes, d'acord amb els dermatomes corresponents. Cada arrel abasta tres dermatomes consecutius, imbricant-se el superior i l'inferior amb la innervació de les arrels adjacents.