Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "influenciar" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de vacunes (4): Formes abreujades
- ca A. Estructura general: vacuna BCG (vacuna antituberculosa) (EXEMPLE), n f
- ca A. Estructura general: vacuna Pn (vacuna antipneumocòccica) (EXEMPLE), n f
- ca A. Estructura general: vacuna PO (vacuna antipoliomielítica oral) (EXEMPLE), n f
- ca A. Estructura general: vacuna RV (vacuna antirotavírica) (EXEMPLE), n f
- ca A. Estructura general: vacuna T (vacuna antitetànica) (EXEMPLE), n f
- ca A. Estructura general: vacuna VPH2 (vacuna anti virus del papil·loma humà tipus 16 i 18) (EXEMPLE), n f
- ca A. Estructura general: vacuna XRP (vacuna antixarampionosa, antirubeòlica i antiparotidítica) (EXEMPLE), n f
- ca B. Majúscules i minúscules: vacuna DTPa (vacuna antidiftèrica, antitetànica i antipertússica acel·lular) (EXEMPLE), n f
- ca B. Majúscules i minúscules: vacuna Hib (vacuna anti Haemophylus influenzae tipus b) (EXEMPLE), n f
- ca B. Majúscules i minúscules: vacuna Pn10 (vacuna antipneumocòccica decavalent) (EXEMPLE), n f
- ca B. Majúscules i minúscules: vacuna Td (vacuna antitetànica i antidiftèrica amb càrrega antigènica baixa) (EXEMPLE), n f
- ca C. Símbols i conjuncions: vacuna HAB (vacuna anti hepatitis A i B) (EXEMPLE), n f
- ca D. Vacunes conjugades: vacuna MC (vacuna antimeningocòccica C conjugada) (EXEMPLE), n f
- ca E. Guionet: vacuna DTPa-PI-Hib (EXEMPLE), n f
<Ciències de la salut > Salut pública>
Definició
A. ESTRUCTURA GENERAL
Es recomana escriure les denominacions abreujades de vacunes seguint el patró vacuna [sigla del nom de la vacuna]. (La presència de vacuna no és imprescindible, però sí que es considera preferible per a evitar confusions entre la vacuna i la malaltia o el patogen.)
La sigla s'ajusta a aquests principis:
(a) Segueix l'ordre de la sintaxi catalana.
(b) Recull el nom de la malaltia o el patogen que la causa, amb la inicial (en denominacions simples) o bé amb les inicials (en denominacions sintagmàtiques o compostes).
Ex.: vacuna T (vacuna antitetànica); vacuna FG (vacuna antiamaríl·lica o vacuna contra la febre groga): vacuna RV (vacuna antirotavírica); vacuna XRP (vacuna antixarampionosa, antirubeòlica i antiparotidítica); vacuna BCG (vacuna antituberculosa, causada pel bacil de Calmette-Guérin)
. Excepcionalment, en casos consagrats per l'ús es recorre a més d'una lletra inicial de la malaltia o el patogen.
Ex.: vacuna Pn (vacuna antipneumocòccica)
(d) Fan referència als serotips o serogrups sobre els quals actua (en cas d'haver-n'hi), amb la inicial o bé amb una xifra que n'indiqui la quantitat.
Ex.: vacuna HAB (vacuna anti hepatitis A i B); vacuna VPH2 (vacuna anti virus del papil·loma humà tipus 16 i 18)
(e) Poden fer referència a la via d'administració quan n'hi ha de diferents.
Ex.: vacuna PO (vacuna antipoliomielítica oral); vacuna PI (vacuna antipoliomielítica injectable)
B. MAJÚSCULES I MINÚSCULES EN LA SIGLA
En general, totes les lletres presents en la sigla s'escriuen amb majúscules, amb les excepcions següents:
(a) Quan es pren més d'una lletra del nom de la malaltia o el patogen, només la inicial s'escriu amb minúscula.
Ex.: vacuna Pn10 (vacuna antipneumocòccica decavalent)
(b) S'escriu amb minúscula la càrrega antigènica baixa (per a adults) d'una vacuna enfront de la càrrega antigènica estàndard.
Ex.: vacuna DT (antiga vacuna antidiftèrica i antitetànica amb càrrega estàndard); vacuna Td (vacuna antitetànica i antidiftèrica actual, amb càrrega antigènica baixa)
(c) Es respecten les minúscules de les abreviacions d'una malaltia o patogen de tipus sintagmàtic.
Ex.: vacuna Hib (l'abreviatura de Haemophylus influenzae tipus b és Hib)
(d) S'escriu amb minúscules la referència al tipus de composició de la vacuna (a per acel·lular, s per sencera).
Ex.: vacuna DTPa (vacuna antidiftèrica, antitetànica i antipertússica acel·lular)
C. SÍMBOLS I CONJUNCIONS EN LA SIGLA
S'evita l'ús de símbols i conjuncions en les denominacions abreujades.
Ex.: vacuna HAB (vacuna anti hepatitis A i B), i no *vacuna HA+B o *vacuna HAiB
D. REFERÈNCIA A LA NATURALESA CONJUGADA EN LA SIGLA
Es recomana evitar fer referència en la denominació abreujada al fet que una vacuna és conjugada, malgrat l'ús tradicional en certs casos, per a evitar confusions amb el serotip o serogrup C.
Ex.: vacuna MC (vacuna antimeningocòccica C conjugada), millor que *vacuna MCC.
E. GUIONET EN LA SIGLA
En el cas de vacunes combinades que inclouen preparats polivalents, s'utilitza el guionet per a separar els components.
Ex.: vacuna DTPa-PI-Hib
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de vacunes (1): Generalitats. CRITERI Denominació catalana de vacunes (2): Sinonímia i CRITERI Denominació catalana de vacunes (4): Qüestions específques.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de les vacunes en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-vacunes.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de vacunes (4): Formes abreujades
- ca A. Estructura general: vacuna BCG (vacuna antituberculosa) (EXEMPLE), n f
- ca A. Estructura general: vacuna Pn (vacuna antipneumocòccica) (EXEMPLE), n f
- ca A. Estructura general: vacuna PO (vacuna antipoliomielítica oral) (EXEMPLE), n f
- ca A. Estructura general: vacuna RV (vacuna antirotavírica) (EXEMPLE), n f
- ca A. Estructura general: vacuna T (vacuna antitetànica) (EXEMPLE), n f
- ca A. Estructura general: vacuna VPH2 (vacuna anti virus del papil·loma humà tipus 16 i 18) (EXEMPLE), n f
- ca A. Estructura general: vacuna XRP (vacuna antixarampionosa, antirubeòlica i antiparotidítica) (EXEMPLE), n f
- ca B. Majúscules i minúscules: vacuna DTPa (vacuna antidiftèrica, antitetànica i antipertússica acel·lular) (EXEMPLE), n f
- ca B. Majúscules i minúscules: vacuna Hib (vacuna anti Haemophylus influenzae tipus b) (EXEMPLE), n f
- ca B. Majúscules i minúscules: vacuna Pn10 (vacuna antipneumocòccica decavalent) (EXEMPLE), n f
- ca B. Majúscules i minúscules: vacuna Td (vacuna antitetànica i antidiftèrica amb càrrega antigènica baixa) (EXEMPLE), n f
- ca C. Símbols i conjuncions: vacuna HAB (vacuna anti hepatitis A i B) (EXEMPLE), n f
- ca D. Vacunes conjugades: vacuna MC (vacuna antimeningocòccica C conjugada) (EXEMPLE), n f
- ca E. Guionet: vacuna DTPa-PI-Hib (EXEMPLE), n f
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
A. ESTRUCTURA GENERAL
Es recomana escriure les denominacions abreujades de vacunes seguint el patró vacuna [sigla del nom de la vacuna]. (La presència de vacuna no és imprescindible, però sí que es considera preferible per a evitar confusions entre la vacuna i la malaltia o el patogen.)
La sigla s'ajusta a aquests principis:
(a) Segueix l'ordre de la sintaxi catalana.
(b) Recull el nom de la malaltia o el patogen que la causa, amb la inicial (en denominacions simples) o bé amb les inicials (en denominacions sintagmàtiques o compostes).
Ex.: vacuna T (vacuna antitetànica); vacuna FG (vacuna antiamaríl·lica o vacuna contra la febre groga): vacuna RV (vacuna antirotavírica); vacuna XRP (vacuna antixarampionosa, antirubeòlica i antiparotidítica); vacuna BCG (vacuna antituberculosa, causada pel bacil de Calmette-Guérin)
. Excepcionalment, en casos consagrats per l'ús es recorre a més d'una lletra inicial de la malaltia o el patogen.
Ex.: vacuna Pn (vacuna antipneumocòccica)
(d) Fan referència als serotips o serogrups sobre els quals actua (en cas d'haver-n'hi), amb la inicial o bé amb una xifra que n'indiqui la quantitat.
Ex.: vacuna HAB (vacuna anti hepatitis A i B); vacuna VPH2 (vacuna anti virus del papil·loma humà tipus 16 i 18)
(e) Poden fer referència a la via d'administració quan n'hi ha de diferents.
Ex.: vacuna PO (vacuna antipoliomielítica oral); vacuna PI (vacuna antipoliomielítica injectable)
B. MAJÚSCULES I MINÚSCULES EN LA SIGLA
En general, totes les lletres presents en la sigla s'escriuen amb majúscules, amb les excepcions següents:
(a) Quan es pren més d'una lletra del nom de la malaltia o el patogen, només la inicial s'escriu amb minúscula.
Ex.: vacuna Pn10 (vacuna antipneumocòccica decavalent)
(b) S'escriu amb minúscula la càrrega antigènica baixa (per a adults) d'una vacuna enfront de la càrrega antigènica estàndard.
Ex.: vacuna DT (antiga vacuna antidiftèrica i antitetànica amb càrrega estàndard); vacuna Td (vacuna antitetànica i antidiftèrica actual, amb càrrega antigènica baixa)
(c) Es respecten les minúscules de les abreviacions d'una malaltia o patogen de tipus sintagmàtic.
Ex.: vacuna Hib (l'abreviatura de Haemophylus influenzae tipus b és Hib)
(d) S'escriu amb minúscules la referència al tipus de composició de la vacuna (a per acel·lular, s per sencera).
Ex.: vacuna DTPa (vacuna antidiftèrica, antitetànica i antipertússica acel·lular)
C. SÍMBOLS I CONJUNCIONS EN LA SIGLA
S'evita l'ús de símbols i conjuncions en les denominacions abreujades.
Ex.: vacuna HAB (vacuna anti hepatitis A i B), i no *vacuna HA+B o *vacuna HAiB
D. REFERÈNCIA A LA NATURALESA CONJUGADA EN LA SIGLA
Es recomana evitar fer referència en la denominació abreujada al fet que una vacuna és conjugada, malgrat l'ús tradicional en certs casos, per a evitar confusions amb el serotip o serogrup C.
Ex.: vacuna MC (vacuna antimeningocòccica C conjugada), millor que *vacuna MCC.
E. GUIONET EN LA SIGLA
En el cas de vacunes combinades que inclouen preparats polivalents, s'utilitza el guionet per a separar els components.
Ex.: vacuna DTPa-PI-Hib
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de vacunes (1): Generalitats. CRITERI Denominació catalana de vacunes (2): Sinonímia i CRITERI Denominació catalana de vacunes (4): Qüestions específques.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de les vacunes en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-vacunes.pdf).
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca àrea d'influència, n f
- es área de influencia
- fr aire d'influence
- en influence area
<Construcció > Urbanisme>
Definició
<Geografia > Geografia humana>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca àrea d'influència, n f
- es área de influencia
- fr aire d'influence
- en influence area
<Geografia > Geografia humana>
Definició
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Sistemes d'Informació Geogràfica [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2009. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/149/149374_geografia.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca àrea d'influència, n f
- es área de influencia, n f
- en buffer, n
- en buffer zone, n
<Sistemes d'informació geogràfica>
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Sistemes d'Informació Geogràfica [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2009. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/149/149374_geografia.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca àrea d'influència, n f
- es área de influencia, n f
- en buffer, n
- en buffer zone, n
<Sistemes d'informació geogràfica>
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca àrea d'influència, n f
- es área de influencia
- es buffer
- fr buffer
- fr zone tampon
- it buffer
- en buffer
- de Pufferzone
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Geografia física i humana>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca àrea d'influència, n f
- es área de influencia
- es buffer
- fr buffer
- fr zone tampon
- it buffer
- en buffer
- de Pufferzone
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Geografia física i humana>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca àrea d'influència, n f
- es área de influencia
- es buffer
- fr buffer
- fr zone tampon
- it buffer
- en buffer
- de Pufferzone
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Geografia física i humana>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca afecció del fons, n f
- es influencia del fondo
- en feeling bottom
<Costes > Oceanografia>
