Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "infusi" dins totes les àrees temàtiques
<Procediments culinaris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI infusionar, infusar, fer una infusió o infondre?
<Alimentació. Gastronomia > Procediments culinaris>
Definició
Els motius de la tria de infusionar (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És lingüísticament adequada: d'acord amb el procés derivatiu habitual, afegeix el sufix verbalitzador -ar al nom infusió, amb la recuperació de la n del plural infusions.
(2) És conceptualment adequada.
(3) És la més utilitzada pels especialistes de l'àmbit.
En canvi, les formes *infusar, fer una infusió i infondre no són adequades en l'àmbit:
- *Infusar és lingüísticament inadequada perquè no segueix les regles de derivació del català, que donen infusionar com a derivat verbal de infusió. Probablement és un calc del francès (infuser) o de l'anglès (to infuse).
- Fer una infusió, verb existent en català, és poc adequada conceptualment perquè infusionar fa referència a una part d'un procés culinari més ampli. Només és una forma adequada, doncs, en l'ús menys precís de la llengua general.
- Infondre, verb existent en català, és conceptualment inadequada perquè té el significat 'Suscitar (un efecte físic, afectiu, moral) (en algú)', que no s'ajusta a aquest cas. A més, gairebé no té ús en l'àmbit gastronòmic.
El verb infusionar fa referència a l'acció d'immergir una substància vegetal en un líquid, generalment aigua bullent, per extreure'n els principis solubles, sovint com a part d'un procés culinari.
Nota
- 1. L'acció d'infusionar substàncies vegetals sovint es fa amb un infusor, que és un receptacle reixat o perforat, generalment metàl·lic i de forma rodona o ovalada. Infusor s'ha creat a partir de la base llatina infusus, participi de infundĕre, per analogia amb cultismes com ara extrusor i transfusor.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de infusionar i infusor al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Infusionar, infusar o infondre?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/infusionar-infusar-o-infondre).
<Indumentària > Accessoris de vestir>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca ínfula, n f
- es ínfula
- en infula
<Indumentària > Accessoris de vestir>
Definició
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acció d'enriquiment injust, n f
<Dret mercantil>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acció d'enriquiment injust, n f
- es acción de enriquecimiento injusto
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Per tal que hi hagi una acció d'enriquiment injust ha d'existir un correlatiu enriquiment-empobriment, la connexió del qual s'ha de provar, i, a la vegada, una absència de causa legal o convencional que pugui motivar aquesta situació.
En el dret espanyol, l'enriquiment injust és una figura jurídica nascuda de la jurisprudència, i manca, doncs, d'una regulació legal clara, més enllà de meres referències en matèria de dret internacional privat com és el cas de l'article 10.9, paràgraf tercer, del Codi civil espanyol (CC): «En el enriquecimiento sin causa se aplicará la ley en virtud de la cual se produjo la transferencia de valor patrimonial en favor del enriquecido.» Aquesta institució es considera font de les obligacions i, molt sovint, la jurisprudència també l'ha entesa com un principi general del dret per tal de fomentar l'obligació de restitució que emana de l'enriquiment injust. Són diversos els casos en què darrere de la llei hi ha la idea d'enriquiment injust (per exemple, els articles 1145 i 1158 del CC).
Malgrat la manca de positivització de l'enriquiment injust, hi ha autors (Lacruz, Lasarte) que entenen que l'article 1901 del CC conté l'entroncament normatiu de l'acció general d'enriquiment: «Se presume que hubo error en el pago cuando se entregó cosa que nunca se debió o que ya estaba pagada; pero aquel a quien se pida la devolución puede probar que la entrega se hizo a título de liberalidad o por otra causa justa.»
D'una banda, cal deixar palès que l'enriquiment injust no té una naturalesa culpable, ja que no pren en consideració de cap manera l'eventual culpa, dol o realització d'un acte il·lícit per part de l'obligat a respondre davant de l'empobrit i, més encara, tampoc no es fonamenta en el possible error d'algun dels interessats. Simplement és una institució que cerca resoldre els problemes de justícia derivats de dades purament objectives, com són els avantatges i els desavantatges patrimonials identificats com a enriquiment i empobriment. Així, quan s'afirma que la realització d'un acte il·lícit no té rellevància per a l'enriquiment injust, es pot introduir la idea que si, per exemple, aquest acte és generador de responsabilitat contractual per incompliment i se'n deriva una situació de benefici contrari a la llei, en aquests casos cal reiterar que no s'està davant d'un cas d'enriquiment injust, sinó que s'haurà de solucionar mitjançant l'article 1124 del CC.
La jurisprudència ha assenyalat quatre requisits que conjuntament s'han de complir per a donar lloc a l'acció d'enriquiment injust.
1. ENRIQUIMENT. Qualsevol acte o fet que genera un increment patrimonial per a l'enriquit, ja sigui directe o indirecte, és a dir, que pot consistir tant en un augment del valor del seu patrimoni (per exemple, l'adquisició de la propietat d'una cosa, la possessió de quelcom fructífer o la generació d'un dret de crèdit), com en l'evitació d'una disminució del mateix (per exemple, la desaparició o la disminució d'un deute).
2. EMPOBRIMENT. Es tracta de la contrafigura necessària o la correlació de l'enriquiment, ja que s'ha de produir precisament a costa del patrimoni del desafavorit o empobrit. De la mateixa manera, es pot tractar d'un empobriment directe o indirecte; és a dir, hi pot haver una disminució del valor del patrimoni de l'afectat, o bé, simplement, que l'acció de l'enriquit hagi comportat la falta d'increment patrimonial de l'empobrit.
3. RELACIÓ DE CAUSALITAT. Entre l'empobriment d'una de les parts i l'enriquiment de l'altra ha d'existir una estreta interconnexió o interdependència.
4. INEXISTÈNCIA DE CAUSA. No hi ha d'haver cap raó lícita que justifiqui el desplaçament patrimonial.
D'altra banda, un cop es compleixen els pressupòsits de l'enriquiment injust, cal esmentar que l'acció que se'n deriva és de tipus personal, atès que no està regulada especialment i, per tant, regeix el termini de prescripció general de quinze anys (art. 1964 CC). A més, aquesta acció té caràcter subsidiari, de manera que l'obligació de restituir, que pesa sobre l'afavorit, només es pot reclamar per via de l'acció d'enriquiment injust si no hi ha una altra pretensió autònoma, sens perjudici de poder exercitar conjuntament, per exemple, l'acció reivindicatòria sobre una cosa i, alhora, l'acció d'enriquiment per haver-se produït un desplaçament patrimonial complementari sense causa.
Allò que l'empobrit pot reclamar mitjançant l'acció d'enriquiment injust són els béns que ha perdut (directament o indirectament) o el seu valor en diners, sempre que això tingui correlació o correspondència amb el benefici injustament i efectivament aconseguit per l'enriquit, ja que la finalitat de l'acció és la de dur a terme el reequilibri patrimonial entre les parts.
En el dret civil català, aquest concepte s'ha volgut anomenar enriquiment injustificat i quedarà previsiblement regulat en el llibre VI del Codi civil de Catalunya (CCCat). Segons l'índex provisional del llibre VI, aprovat l'11 de febrer de 2009 pel Ple de la Comissió de Codificació de l'Observatori de Dret Privat de Catalunya, l'enriquiment injustificat s'inclourà en el títol V, dedicat a les altres fonts de l'obligació, capítols III i IV (art. 653 CCCat -«L'enriquiment injustificat»- i art. 654 CCCat -«El cobrament de l'indegut»-, respectivament).
<Ciències de la salut > Equipament i material mèdic>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca agar amb sang i cervell i cor, n m
- es agar sangre con infusión de cerebro y corazón
- es agar-infusión de cerebro y corazón
- fr gélose à l'infusion de cervelle et de coeur
- fr gélose coeur-cervelle
- fr milieu gélosé coeur-cervelle
- en brain heart infusion agar
- en brain heart infusion blood agar
<Ciències de la salut > Equipament i material mèdic>
Definició
<Ciències de la salut > Al·lergologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>
- ca al·lèrgia a la infusió de múltiples electròlits, n f
- ca al·lèrgia a la infusió multielectrolítica, n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a la injecció de múltiples electròlits, n f sin. compl.
- en multiple electrolyte infusion allergy, n
- cod 294917002
<Al·lergologia>
<.FITXA REVISADA>, <Gastroenterologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.
- ca bacterioteràpia fecal, n f
- ca infusió probiòtica humana, n f
- ca transfusió fecal, n f
- ca trasplantament fecal, n m
- es bacterioterapia fecal, n f
- fr bactériothérapie fécale, n f
- en fecal bacteriotherapy, n
<.FITXA REVISADA>, <Gastroenterologia>
Definició
<Ciències de la salut > Infermeria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'infermeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/>
- ca bomba d'infusió, n f
- ca bomba de perfusió, n f sin. compl.
- es bomba de infusión
- fr pompe à perfusion
- fr pompe d'infusion
- en infusion pump
<Infermeria > Material>
Definició
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca bomba d'infusió
- en infusion pump
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Causes i efectes de lesions i intoxicacions>
<Ciències de la salut > Malalties metabòliques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de malalties metabòliques: Obesitat i diabetis [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/208/>
Aquest diccionari vol recollir els aspectes mèdics principals de l'obesitat i la diabetis, motiu pel qual inclou també símptomes, efectes, substàncies, fàrmacs, etc. que tenen relació amb aquestes malalties.
- ca bomba d'infusió, n f
- ca bomba de perfusió, n f sin. compl.
- es bomba de infusión, n f
- fr pompe à perfusion, n f
- en infusion pump, n
<Malalties metabòliques>
