Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "legura" dins totes les àrees temàtiques

lliura

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca lliura, n f
es libra

Definició

Unitat de pes catalana, dividida en 12 unces, equivalent a 400 grams al Principat, a 407 grams a les Illes i a 355 grams al País Valencià.

Nota

Àmbit: Països Catalans
A més de la lliura comuna, existien diferents tipus de lliures especials, entre les quals destaquen: la lliura de peix fresc, equivalent a 30 unces; la lliura carnissera, equivalent a 36 unces o tres terces, i la lliura grossa, equivalent a 18 unces.

lliura

ca lliura, n f
es libra

Definició

Mesura de capacitat per a líquids de valor variable.

Nota

Àmbit: Inespecífic
La lliura com a mesura de capacitat per a líquids s'emprava, entre altres, per a mesurar el vi i l'oli.

lliura

<Numismàtica>

ca lliura, n f
es libra

<Numismàtica>

Definició

Moneda de compte equivalent a vint sous o dos-cents quaranta diners.

Nota

Àmbit: Inespecífic
La lliura era la moneda de compte juntament amb els sous i els diners en el sistema monetari tradicional de Catalunya des de Carlemany.
V. t.: moneda n f

lliura

<Disciplines de suport > Física>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

ca lliura, n f
es libra
fr livre
en pound
sbl lb

<Disciplines de suport > Física>

Definició

Unitat de pes de valor molt variable segons els països o les localitats. En els països anglosaxons, són emprades actualment la lliura del sistema avoirdupois i la lliura farmacèutica (o del sistema troy), ambdues de símbol lb, dividides en 16 i 12 unces respectivament i equivalents, respectivament, a 453,592 i 373,242 grams.

luguru

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca luguru
ca guru sin. compl.
ca ikiruguru sin. compl.
ca kiluguru sin. compl.
ca kiruguru sin. compl.
ca lughuru sin. compl.
ca lugulu sin. compl.
ca ruguru sin. compl.
de Luguru
de Guru sin. compl.
de Ikiruguru sin. compl.
de Kiliguru sin. compl.
de Lugulu sin. compl.
en Luguru
en Guru sin. compl.
en Ikiruguru sin. compl.
en Kiluguru sin. compl.
en Lughuru sin. compl.
en Luguru sin. compl.
en Ruguru sin. compl.
es luguru
es guru sin. compl.
es ikiruguru sin. compl.
es kiluguru sin. compl.
es lughuru sin. compl.
es luguru sin. compl.
es ruguru sin. compl.
eu luguru
eu guru sin. compl.
eu ikiruguru sin. compl.
eu kiluguru sin. compl.
eu lughuru sin. compl.
eu luguru sin. compl.
eu ruguru sin. compl.
fr luguru
fr guru sin. compl.
fr ikiruguru sin. compl.
fr kiliguru sin. compl.
fr lugulu sin. compl.
gl luguru
gl guru sin. compl.
gl ikiruguru sin. compl.
gl kiluguru sin. compl.
gl lughuru sin. compl.
gl luguru sin. compl.
gl ruguru sin. compl.
it luguru
it guru sin. compl.
it ikiruguru sin. compl.
it kiluguru sin. compl.
it lughuru sin. compl.
it luguru sin. compl.
it ruguru sin. compl.
nl Luguru
nl Guru sin. compl.
nl Ikiruguru sin. compl.
nl Kiliguru sin. compl.
nl Lugulu sin. compl.
pt luguru
pt guru sin. compl.
pt ikiruguru sin. compl.
pt kiluguru sin. compl.
pt lughuru sin. compl.
pt luguru sin. compl.
pt ruguru sin. compl.

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Tanzània>

Definició

El grup etnolingüístic luguru ('gent de la muntanya') se situa tradicionalment a les muntanyes Uluguru, a l'est de Tanzània, i és un dels grups més nombrosos d'aquest país. Entre els grups veïns dels lugurus trobem els ngulus, al nord; els kutus, al sud; els zaramos, a l'est; i els sagales, a l'oest.

El luguru s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.

Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kiluguru. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (waluguru, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).

manicomi

<Salut mental>, <Entorn professional > Institucions>

ca manicomi, n m
ca bogeria, n f sin. compl.
es locura
es manicomio
fr folie
fr maison d'aliénés
en bedlan
en insanity
en madhouse
en madness

<Salut mental>, <Entorn professional > Institucions>

Definició

Establiment dedicat a allotjar i, més modernament, a tractar de guarir els malalts mentals.

Nota

La denominació manicomi està formada a partir del grec manía 'follia' i koméo 'tenir cura'.

margenera comuna

<Zoologia > Insectes>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca margenera comuna, n f
es saltacercas, n f
fr mégère, n f
fr satyre, n m
it megera, n f
en wall brown, n
nc Lasiommata megera

<Zoologia > Insectes>

Definició

Taxonomia: Nimfàlids > Satirins > Lasiommata

Nota

La denominació francesa mégère designa la femella, i la denominació francesa satyre designa el mascle.

milfulles

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca milfulles, n f
ca camamilla vera, n f sin. compl.
ca flor de ploma, n f sin. compl.
ca herba d'anyell, n f sin. compl.
ca herba de corder, n f sin. compl.
ca herba de les ferides, n f sin. compl.
ca herba de les nou camises, n f sin. compl.
ca herba de mil fulles, n f sin. compl.
ca herba de xai, n f sin. compl.
ca camamilla, n f alt. sin.
ca camamilla de les ribes, n f alt. sin.
ca camamilla de Meranges, n f alt. sin.
ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
ca camamilla de prat, n f alt. sin.
ca camamilla del tros, n f alt. sin.
ca camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
ca camamil·la vera, n f alt. sin.
ca camorro, n m alt. sin.
ca camorros, n m pl alt. sin.
ca cap de bou, n m alt. sin.
ca cap de moro, n m alt. sin.
ca ceguda, n f alt. sin.
ca ceguda blanca, n f alt. sin.
ca centenrama, n m alt. sin.
ca centfulles, n f alt. sin.
ca cordonet, n m alt. sin.
ca curatalls, n m alt. sin.
ca espina de peix, n f alt. sin.
ca estronca-sangs, n m pl alt. sin.
ca filera, n f alt. sin.
ca fileres, n f pl alt. sin.
ca guinça, n f alt. sin.
ca guinces, n f pl alt. sin.
ca herba bouera, n f alt. sin.
ca herba conillera, n f alt. sin.
ca herba currera, n f alt. sin.
ca herba de cent fulles, n f alt. sin.
ca herba de ferides, n f alt. sin.
ca herba de l'angina, n f alt. sin.
ca herba de la Coma, n f alt. sin.
ca herba de la tos, n f alt. sin.
ca herba de les cent fulles, n f alt. sin.
ca herba de les mil fulles, n f alt. sin.
ca herba de tall, n f alt. sin.
ca herba de talls, n f alt. sin.
ca herba de tos, n f alt. sin.
ca herba del mal de coll, n f alt. sin.
ca herba dels conills, n f alt. sin.
ca herba dels talls, n f alt. sin.
ca herba fina, n f alt. sin.
ca herba per al sucre, n f alt. sin.
ca indianeta, n f alt. sin.
ca lladracà, n m alt. sin.
ca marfull, n m alt. sin.
ca milenrama, n m alt. sin.
ca milflors, n f alt. sin.
ca milherbes, n f alt. sin.
ca milifulla, n f alt. sin.
ca miliuna, n f alt. sin.
ca oriecà, n m alt. sin.
ca percala, n f alt. sin.
ca pixacà, n m alt. sin.
ca sardineta, n f alt. sin.
ca setge, n m alt. sin.
ca andianeta, n f var. ling.
ca bliecà, n m var. ling.
ca camamirla, n f var. ling.
ca cebuda blanca, n f var. ling.
ca cent fulles, n f var. ling.
ca cinto enrama, n m var. ling.
ca gamusa, n f var. ling.
ca gamuses, n f pl var. ling.
ca herba dels llapins, n f var. ling.
ca hierba de tall, n f var. ling.
ca lladrecà, n m var. ling.
ca mil en rama, n m var. ling.
ca mil fulles, n f var. ling.
ca mil-en-rama, n m var. ling.
ca milfulls, n f var. ling.
ca milrama, n m var. ling.
ca oliacà, n m var. ling.
ca olicà, n m var. ling.
ca sabuda, n f var. ling.
ca sabuda blanca, n f var. ling.
ca uliacà, n m var. ling.
ca uliecà, n m var. ling.
nc Achillea millefolium L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.

milfulles

<Ciències de la vida>

ca milfulles, n f
ca camamilla vera, n f sin. compl.
ca flor de ploma, n f sin. compl.
ca herba d'anyell, n f sin. compl.
ca herba de corder, n f sin. compl.
ca herba de les ferides, n f sin. compl.
ca herba de les nou camises, n f sin. compl.
ca herba de mil fulles, n f sin. compl.
ca herba de xai, n f sin. compl.
ca camamilla, n f alt. sin.
ca camamilla de les ribes, n f alt. sin.
ca camamilla de Meranges, n f alt. sin.
ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
ca camamilla de prat, n f alt. sin.
ca camamilla del tros, n f alt. sin.
ca camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
ca camamil·la vera, n f alt. sin.
ca camorro, n m alt. sin.
ca camorros, n m pl alt. sin.
ca cap de bou, n m alt. sin.
ca cap de moro, n m alt. sin.
ca ceguda, n f alt. sin.
ca ceguda blanca, n f alt. sin.
ca centenrama, n m alt. sin.
ca centfulles, n f alt. sin.
ca cordonet, n m alt. sin.
ca curatalls, n m alt. sin.
ca espina de peix, n f alt. sin.
ca estronca-sangs, n m pl alt. sin.
ca filera, n f alt. sin.
ca fileres, n f pl alt. sin.
ca guinça, n f alt. sin.
ca guinces, n f pl alt. sin.
ca herba bouera, n f alt. sin.
ca herba conillera, n f alt. sin.
ca herba currera, n f alt. sin.
ca herba de cent fulles, n f alt. sin.
ca herba de ferides, n f alt. sin.
ca herba de l'angina, n f alt. sin.
ca herba de la Coma, n f alt. sin.
ca herba de la tos, n f alt. sin.
ca herba de les cent fulles, n f alt. sin.
ca herba de les mil fulles, n f alt. sin.
ca herba de tall, n f alt. sin.
ca herba de talls, n f alt. sin.
ca herba de tos, n f alt. sin.
ca herba del mal de coll, n f alt. sin.
ca herba dels conills, n f alt. sin.
ca herba dels talls, n f alt. sin.
ca herba fina, n f alt. sin.
ca herba per al sucre, n f alt. sin.
ca indianeta, n f alt. sin.
ca lladracà, n m alt. sin.
ca marfull, n m alt. sin.
ca milenrama, n m alt. sin.
ca milflors, n f alt. sin.
ca milherbes, n f alt. sin.
ca milifulla, n f alt. sin.
ca miliuna, n f alt. sin.
ca oriecà, n m alt. sin.
ca percala, n f alt. sin.
ca pixacà, n m alt. sin.
ca sardineta, n f alt. sin.
ca setge, n m alt. sin.
ca andianeta, n f var. ling.
ca bliecà, n m var. ling.
ca camamirla, n f var. ling.
ca cebuda blanca, n f var. ling.
ca cent fulles, n f var. ling.
ca cinto enrama, n m var. ling.
ca gamusa, n f var. ling.
ca gamuses, n f pl var. ling.
ca herba dels llapins, n f var. ling.
ca hierba de tall, n f var. ling.
ca lladrecà, n m var. ling.
ca mil en rama, n m var. ling.
ca mil fulles, n f var. ling.
ca mil-en-rama, n m var. ling.
ca milfulls, n f var. ling.
ca milrama, n m var. ling.
ca oliacà, n m var. ling.
ca olicà, n m var. ling.
ca sabuda, n f var. ling.
ca sabuda blanca, n f var. ling.
ca uliacà, n m var. ling.
ca uliecà, n m var. ling.
nc Achillea millefolium L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.

nota

<Música>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca nota, n f
ca figura, n f sin. compl.

<Música>

Definició

Signe gràfic que serveix per a representar cadascun dels sons d'una composició musical.