Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "legura" dins totes les àrees temàtiques

tègula

<Ciències socials > Arqueologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

ca tègula, n f
es tégula
en tegula

<Arqueologia > Construccions > Tècniques i materials de construcció>

Definició

Peça rectangular plana d'argila cuita, d'època romana, utilitzada bàsicament per a la construcció de teulades.

talp del Japó gros

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

ca talp del Japó gros, n m
es topo de Japón grande, n m
fr taupe de Temminck, n f
en large Japanese mole, n
de Japan-Maulwurf, n m
nc Mogera wogura

<Mamífers > Eulipotifles > Tàlpids>

talp del Japó gros

<Zoologia > Mamífers>

ca talp del Japó gros, n m
es topo de Japón grande, n m
fr taupe de Temminck, n f
en large Japanese mole, n
de Japan-Maulwurf, n m
nc Mogera wogura

<Mamífers > Eulipotifles > Tàlpids>

tanimuca-retuama

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca tanimuca-retuama
ca letuarã sin. compl.
ca retuarã sin. compl.
ca retuarna sin. compl.
ca tanimuka sin. compl.
cod ufaina
ar تانيموكا ريتواما
cy Tanimuka-retuama
cy Letuarã sin. compl.
cy Retuama sin. compl.
cy Retuarã sin. compl.
cy Tanimuka sin. compl.
de Tanimuka-Retuama
de Letuarã sin. compl.
de Retuama sin. compl.
de Retuarã sin. compl.
de Tanimuca-Letuama sin. compl.
de Tanimuca-Retuara sin. compl.
de Tanimuka sin. compl.
de Ufaina sin. compl.
en Tanimuca-Retuarã
en Letuama sin. compl.
en Letuarã sin. compl.
en Retuama sin. compl.
en Retuarã sin. compl.
en Tanimuka sin. compl.
es tanimuca-retuara
es letuarã sin. compl.
es retuama sin. compl.
es retuarã sin. compl.
es tanimuka sin. compl.
eu tanimukera
eu letuarã sin. compl.
eu retuama sin. compl.
eu retuarã sin. compl.
eu tanimuka sin. compl.
eu tanimuka-retuama sin. compl.
fr tanimuca
fr letuarã sin. compl.
fr retuama sin. compl.
fr retuarã sin. compl.
fr tanimuka sin. compl.
gl tanimuca-retuama
gl letuarã sin. compl.
gl retuama sin. compl.
gl retuarã sin. compl.
gl tanimuka sin. compl.
it tanimuca-retuama
it letuarã sin. compl.
it retuama sin. compl.
it retuarã sin. compl.
it tanimuka sin. compl.
ja タニムカ・レトゥアマ語
ja タニムカ語 sin. compl.
ja レトゥアマ語 sin. compl.
nl Tanimuka-Retuama
nl Letuarã sin. compl.
nl Retuama sin. compl.
nl Retuarã sin. compl.
nl Tanimuka sin. compl.
pt tanimuka-retuama
pt letuarã sin. compl.
pt retuama sin. compl.
pt retuarã sin. compl.
pt tanimuka sin. compl.
ru Танимука-ретуама
ru Яуна sin. compl.
ru Ретуара sin. compl.
ru Ретуама sin. compl.
ru Танимука sin. compl.
zh 塔尼姆卡－勒图瓦马语
zh 勒图瓦劳、勒图瓦马、雷图瓦劳、塔尼姆卡 sin. compl.
scr Alfabet llatí

<Tucano>, <Amèrica > Colòmbia>

Definició

Els tanimuques i els retuames formen part del sistema exogàmic multilingüe del Vaupés amazònic. En aquesta àrea, que comprèn territori colombià i brasiler, hi ha un conjunt d'ètnies que mantenen, a més d'altres relacions, una xarxa d'intercanvis matrimonials. Es tracta de grups que parlen majoritàriament llengües de la família tucano, tot i que també en formen part alguns que parlen llengües de la família arawak. Segons aquest sistema, cada persona ha de casar-se amb algú que parli una llengua diferent de la seva (és a dir, de la del seu pare). Les dones casades van a viure al poble del marit, però transmeten la seva llengua als fills. Així, doncs, trobem un sistema multilingüe en què tothom parla dues llengües, la de la mare i la del pare, i sovint també tucano.

Els tanimuques i els retuames són dues ètnies que parlen la mateixa llengua. Alguns autors els situen dins del grup yukuna, que estaria format per quatre subgrups que no fan intercanvi matrimonial: dos de llengua arawak, yukuna i matapí, i dos de llengua tucano, tanimuca i retuama. Sembla que els tanimuques i els retuames parlen majoritàriament la llengua yukuna i, alguns, també la llengua makuna. Entre els retuames el monolingüisme és més elevat que entre els tanimuques.

No hi ha acord pel que fa a la classificació d'aquesta llengua dins la família tucano.

tiruray

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca tiruray
ca tedoray sin. compl.
ca teduray sin. compl.
ca teguray sin. compl.
ca tidulay sin. compl.
cod etew teduray
cod tiruray
ar تيروراي
cy Tiruray
cy Tedoray sin. compl.
cy Teduray sin. compl.
cy Teguray sin. compl.
cy Tidulay sin. compl.
de Tiruray
de Teduray sin. compl.
de Tirurai sin. compl.
en Tiruray
en Teduray sin. compl.
en Teguray sin. compl.
en Tidulay sin. compl.
en Tirurai sin. compl.
es tiruray
es tedoray sin. compl.
es teduray sin. compl.
es teguray sin. compl.
es tidulay sin. compl.
eu tirurayera
eu tedoray sin. compl.
eu teduray sin. compl.
eu teguray sin. compl.
eu tidulay sin. compl.
eu tiruray sin. compl.
fr tiruray
fr tedoray sin. compl.
fr teduray sin. compl.
fr teguray sin. compl.
fr tidulay sin. compl.
gl tiruray
gl tedoray sin. compl.
gl teduray sin. compl.
gl teguray sin. compl.
gl tidulay sin. compl.
gn tiruray
gn tedoray sin. compl.
gn teduray sin. compl.
gn teguray sin. compl.
gn tidulay sin. compl.
it tiruray
it tedoray sin. compl.
it teduray sin. compl.
it teguray sin. compl.
it tidulay sin. compl.
pt tiruray
pt tedoray sin. compl.
pt teduray sin. compl.
pt teguray sin. compl.
pt tidulay sin. compl.
zh 提禄勒语
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mindanao del sud>, <Àsia > Filipines>

Definició

El grup etnolingüístic tiruray és un dels principals grups indígenes del sud de Mindanao, on viuen també els tboli, els blaan i els bagobo.

El nom tiruray prové de tiru, 'lloc d'origen, naixement o residència' i ray, 'part alta d'un riu'. Els tiruray es refereixen a si mateixos com a etew teduray o poble tiruray, però també utilitzen altres denominacions segons la seva situació geogràfica: etew rotor, etew dogot, etew Teran; etew Awang, o etew Ufi.

L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els tiruray s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, bagobo, mansaka, mandaya, subanen i manobo.

truc

<Esport > Esports d'hivern > Surf de neu>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca truc, n m
es figura
es truco
fr figure
fr trick
en figure
en trick

<Esport > Esports d'hivern > Surf de neu>

Definició

Grup d'accions tècniques de surf de neu que formen una unitat.

truc

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca truc, n m
es figura
es truco
fr figure
fr trick
en figure
en trick

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Surf de neu>

Definició

Grup d'accions tècniques de surf de neu que formen una unitat.

truc

<17 Esports d'hivern > 02 Surf de neu>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2025. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca truc, n m
es figura
es truco
fr figure
fr trick
en figure
en trick

<Esport > 17 Esports d'hivern > 02 Surf de neu>

Definició

Conjunt organitzat i unitari d'accions tècniques que s'executen en el transcurs d'una prova.

Nota

Per exemple, són tipus de trucs l'aeri i el truc invers; a més, també són trucs l'indi, l'invertit, el japó, el mac-twist, el mètode, el mut, l'ol·li, l'stale-fish i la torsió.

truc

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>

ca truc, n m
es figura
es truco
fr figure
fr trick
en figure
en trick

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Surf de neu>

Definició

Grup d'accions tècniques de surf de neu que formen una unitat.

veguer

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca veguer, n m, f
es veguer | veguera, n m, f
fr viguier, n m
en veguer, n