Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "lletgesa" dins totes les àrees temàtiques
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>
- ca fusta lleugera, n f
- ca fusta blanca, n f sin. compl.
- es madera blanca
- es madera ligera
- fr bois tendre
- en lightwood
- en low-density wood
<Fusteria > Materials > Fusta>
Definició
Nota
- Són arbres de fusta lleugera la balsa i el pollancre.
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca fusta lleugera, n f
- ca fusta blanca, n f sin. compl.
- es madera blanda, n f
- es madera ligera, n f
- fr bois mou, n m
- fr bois tendre, n m
- en soft wood, n
- eu egur bigun, n
- eu konifero-egur, n
- eu konifero-zur, n
- eu zur bigun, n
<Fusteria > Materials > Fusta >
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca gallina reproductora lleugera, n f
- es gallina reproductora ligera
- fr poule reproductrice légère
- en light breeder hen
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca gallina reproductora lleugera, n f
- es gallina reproductora ligera
- fr poule reproductrice légère
- en light breeder hen
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba berruguera, n f
- ca lletera, n f alt. sin.
- ca lletera prostrada, n f alt. sin.
- ca lleteresa, n f alt. sin.
- ca lleteresa rèptil, n f alt. sin.
- ca lleterola, n f alt. sin.
- ca lleterola prostrada, n f alt. sin.
- ca morruts, n m pl alt. sin.
- ca lletreresa rèptil, n f var. ling.
- nc Euphorbia prostrata Aiton
- nc Chamaesyce prostrata (Aiton) Small sin. compl.
<Botànica > euforbiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba berruguera, n f
- ca lletera, n f alt. sin.
- ca lletera prostrada, n f alt. sin.
- ca lleteresa, n f alt. sin.
- ca lleteresa rèptil, n f alt. sin.
- ca lleterola, n f alt. sin.
- ca lleterola prostrada, n f alt. sin.
- ca morruts, n m pl alt. sin.
- ca lletreresa rèptil, n f var. ling.
- nc Euphorbia prostrata Aiton
- nc Chamaesyce prostrata (Aiton) Small sin. compl.
<Botànica > euforbiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de les berrugues, n f
- ca herba de llet, n f alt. sin.
- ca llerca, n f alt. sin.
- ca llet de bruixa, n f alt. sin.
- ca lletera, n f alt. sin.
- ca lletera de Niça, n f alt. sin.
- ca lletera groga, n f alt. sin.
- ca lletera llerca, n f alt. sin.
- ca lleteresa, n f alt. sin.
- ca lleteresa llerca, n f alt. sin.
- ca lleteresa nicenca, n f alt. sin.
- ca lleterola, n f alt. sin.
- ca lleterola de bosc, n f alt. sin.
- ca lleterot, n m alt. sin.
- ca lletrera, n f alt. sin.
- ca lletresa, n f alt. sin.
- ca mal d'ulls, n m alt. sin.
- ca lleitresa, n f var. ling.
- ca llertresa, n f var. ling.
- ca llet de santa Tresa, n f var. ling.
- ca lletdetresa, n f var. ling.
- ca lleterolga de bosc, n f var. ling.
- ca llettresa, n f var. ling.
- ca llitresa, n f var. ling.
- nc Euphorbia nicaeensis All. subsp. nicaeensis
<Botànica > euforbiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de les berrugues, n f
- ca herba de llet, n f alt. sin.
- ca llerca, n f alt. sin.
- ca llet de bruixa, n f alt. sin.
- ca lletera, n f alt. sin.
- ca lletera de Niça, n f alt. sin.
- ca lletera groga, n f alt. sin.
- ca lletera llerca, n f alt. sin.
- ca lleteresa, n f alt. sin.
- ca lleteresa llerca, n f alt. sin.
- ca lleteresa nicenca, n f alt. sin.
- ca lleterola, n f alt. sin.
- ca lleterola de bosc, n f alt. sin.
- ca lleterot, n m alt. sin.
- ca lletrera, n f alt. sin.
- ca lletresa, n f alt. sin.
- ca mal d'ulls, n m alt. sin.
- ca lleitresa, n f var. ling.
- ca llertresa, n f var. ling.
- ca llet de santa Tresa, n f var. ling.
- ca lletdetresa, n f var. ling.
- ca lleterolga de bosc, n f var. ling.
- ca llettresa, n f var. ling.
- ca llitresa, n f var. ling.
- nc Euphorbia nicaeensis All. subsp. nicaeensis
<Botànica > euforbiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de les patarrugues, n f
- ca herba de les berrugues, n f alt. sin.
- ca herba de llet, n f alt. sin.
- ca herba dolenta, n f alt. sin.
- ca llet de bruixa, n f alt. sin.
- ca llet de Santa Teresa, n f alt. sin.
- ca lletera, n f alt. sin.
- ca lletera de fulla estreta, n f alt. sin.
- ca lleteresa, n f alt. sin.
- ca lleteresa de fulla estreta, n f alt. sin.
- ca lleteresa de fulla prima, n f alt. sin.
- ca lleterola, n f alt. sin.
- ca lleteroles, n f pl alt. sin.
- ca lletons, n m pl alt. sin.
- ca lletrera, n f alt. sin.
- ca lletreres, n f pl alt. sin.
- ca lletreres menudes, n f pl alt. sin.
- ca mal d'ulls, n m alt. sin.
- ca lleitresa, n f var. ling.
- ca llertresa, n f var. ling.
- ca llet de Santa Tresa, n f var. ling.
- ca llet de treses, n f var. ling.
- ca lletdetresa, n f var. ling.
- ca lletetreses, n f pl var. ling.
- ca llettresa, n f var. ling.
- ca llitresa, n f var. ling.
- nc Euphorbia cyparissias L.
<Botànica > euforbiàcies>
Nota
- La denominació llet de Santa Teresa (o llet de Santa Tresa) és una etimologia popular a partir del nom, derivat de llet, lleteresa, interpretat com a «llet de T(e)resa», d'aquí les formes lletdetresa, llet de Teresa i llet de Santa Teresa.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de les patarrugues, n f
- ca herba de les berrugues, n f alt. sin.
- ca herba de llet, n f alt. sin.
- ca herba dolenta, n f alt. sin.
- ca llet de bruixa, n f alt. sin.
- ca llet de Santa Teresa, n f alt. sin.
- ca lletera, n f alt. sin.
- ca lletera de fulla estreta, n f alt. sin.
- ca lleteresa, n f alt. sin.
- ca lleteresa de fulla estreta, n f alt. sin.
- ca lleteresa de fulla prima, n f alt. sin.
- ca lleterola, n f alt. sin.
- ca lleteroles, n f pl alt. sin.
- ca lletons, n m pl alt. sin.
- ca lletrera, n f alt. sin.
- ca lletreres, n f pl alt. sin.
- ca lletreres menudes, n f pl alt. sin.
- ca mal d'ulls, n m alt. sin.
- ca lleitresa, n f var. ling.
- ca llertresa, n f var. ling.
- ca llet de Santa Tresa, n f var. ling.
- ca llet de treses, n f var. ling.
- ca lletdetresa, n f var. ling.
- ca lletetreses, n f pl var. ling.
- ca llettresa, n f var. ling.
- ca llitresa, n f var. ling.
- nc Euphorbia cyparissias L.
<Botànica > euforbiàcies>
Nota
- La denominació llet de Santa Teresa (o llet de Santa Tresa) és una etimologia popular a partir del nom, derivat de llet, lleteresa, interpretat com a «llet de T(e)resa», d'aquí les formes lletdetresa, llet de Teresa i llet de Santa Teresa.
