Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "llntia" dins totes les àrees temàtiques

farina làctia farina làctia

<Indústria > Indústria alimentària>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  farina làctia, n f
  • es  harina lacteada

<Indústria > Indústria alimentària>

Definició
Mescla de farina de cereals o de llegums, transformada parcialment en maltosa i dextrina, amb llet polvoritzada, que és emprada com a aliment de trànsit entre l'alletament i l'alimentació integral.
farina làctia farina làctia

<Endocrinologia i nutrició>, <Pediatria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  farina làctia, n f

<Endocrinologia i nutrició>, <Pediatria>

Definició
Mescla de farina de cereals o de llegums, transformada parcialment en lactosa i dextrina, amb llet polvoritzada. És emprada en dietètica infantil, en els primers mesos, com a aliment de trànsit entre l'alletament i l'alimentació integral.
fenedura anal fenedura anal

<Anatomia > Òrgans i sistemes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  fenedura anal, n f
  • ca  fenedura clunial, n f sin. compl.
  • ca  fenedura glútia, n f sin. compl.
  • ca  fenedura interglútia, n f sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>

Definició
Solc entre les natges, on s'obre l'orifici anal.
fibra del cristal·lí fibra del cristal·lí

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  fibra del cristal·lí, n f
  • es  fibra del cristalino
  • en  fiber of lens
  • TA  fibrae lentis

<Anatomia>

fleix fleix

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  fleix, n m
  • es  fleje
  • es  llanta
  • es  suncho
  • es  zuncho
  • fr  feuillard
  • en  band

<Ports > Instal·lacions auxiliars fixes i mòbils>

Definició
Cinta de metall o de plàstic estreta i prima que es doblega fàcilment i que serveix per a lligar les bales de determinades mercaderies.
fusió llatina fusió llatina

<Música>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  fusió llatina, n f
  • es  fusión latina
  • en  latin fusion

<Música>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gaiol, n m
  • ca  carquèxia, n f sin. compl.
  • ca  gíjol, n m sin. compl.
  • ca  llitja, n f sin. compl.
  • ca  ginesta, n f alt. sin.
  • ca  ginestella, n f alt. sin.
  • ca  carguexia, n f var. ling.
  • ca  gijol, n m var. ling.
  • ca  ginestra, n f var. ling.
  • ca  ginistella, n f var. ling.
  • ca  iaiol, n m var. ling.
  • ca  ieiol, n m var. ling.
  • ca  ijol, n m var. ling.
  • ca  llitza, n f var. ling.
  • ca  niol, n m var. ling.
  • ca  retama, n f var. ling.
  • ca  retrama, n f var. ling.
  • ca  ujol, n m var. ling.
  • nc  Chamaespartium sagittale (L.) P.E. Gibbs
  • nc  Genista sagittalis L. sin. compl.
  • nc  Pterospartum sagittale (L.) Willk. sin. compl.
  • nc  Genistella sagittalis (L.) Gams in Hegi var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gaiol, n m
  • ca  carquèxia, n f sin. compl.
  • ca  gíjol, n m sin. compl.
  • ca  llitja, n f sin. compl.
  • ca  ginesta, n f alt. sin.
  • ca  ginestella, n f alt. sin.
  • ca  carguexia, n f var. ling.
  • ca  gijol, n m var. ling.
  • ca  ginestra, n f var. ling.
  • ca  ginistella, n f var. ling.
  • ca  iaiol, n m var. ling.
  • ca  ieiol, n m var. ling.
  • ca  ijol, n m var. ling.
  • ca  llitza, n f var. ling.
  • ca  niol, n m var. ling.
  • ca  retama, n f var. ling.
  • ca  retrama, n f var. ling.
  • ca  ujol, n m var. ling.
  • nc  Chamaespartium sagittale (L.) P.E. Gibbs
  • nc  Genista sagittalis L. sin. compl.
  • nc  Pterospartum sagittale (L.) Willk. sin. compl.
  • nc  Genistella sagittalis (L.) Gams in Hegi var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

galactoplània galactoplània

<Oncologia i radioteràpia>, <Sinologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  galactoplània, n f
  • ca  metàstasi làctia, n f sin. compl.
  • la  aberratio lactis

<Oncologia i radioteràpia>, <Sinologia>

gluti glútia gluti glútia

<Ciències de la salut > Estructura i funció del cos humà>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Estructura i funció del cos humà [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, DL 2012. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/196/196261_TU_Estructura_i_Funci___del_Cos_Hum___2.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  gluti glútia, adj
  • es  glúteo -a, adj
  • en  gluteal, adj

<Estructura i funció del cos humà>