Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "marrit" dins totes les àrees temàtiques

pastanaga pastanaga

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Endocrinologia i nutrició>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  pastanaga, n f
  • es  zanahoria
  • fr  carotte
  • en  carrot
  • nc  Daucus carota

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Endocrinologia i nutrició>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia de la família de les umbel·líferes, l'arrel de la qual és mengívola i molt nutritiva; és rica en vitamina A i posseeix una acció astringent que la fa un component important de diversos règims dietètics.
pastanaga pastanaga

<Art i arquitectura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  pastanaga, n f
  • en  carrot, n

<Art i arquitectura>

Definició
Arrel comestible de Daucus carota, llarga i cònica, de color taronja viu, carnosa i dolça quan és cultivada.
Plesionika martia Plesionika martia

<Zoologia > Crustacis>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  Plesionika martia
  • es  camarón de oro
  • es  camarón marcial
  • fr  crevette dorée
  • en  martia shrimp
  • nc  Plesionika martia

<Zoologia > Crustacis>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  porradell, n m
  • ca  all bord, n m alt. sin.
  • ca  all camperol, n m alt. sin.
  • ca  all de bruixa, n m alt. sin.
  • ca  all de moro, n m alt. sin.
  • ca  all de serp, n m alt. sin.
  • ca  all del dimoni, n m alt. sin.
  • ca  all porrer, n m alt. sin.
  • ca  all porret, n m alt. sin.
  • ca  all porrit, n m alt. sin.
  • ca  all porro, n m alt. sin.
  • ca  all salvatge, n m alt. sin.
  • ca  alla, n f alt. sin.
  • ca  alls porrers, n m pl alt. sin.
  • ca  calabruix, n m alt. sin.
  • ca  calabruixa, n f alt. sin.
  • ca  ceba, n f alt. sin.
  • ca  porrit, n m alt. sin.
  • ca  porro bord, n m alt. sin.
  • ca  porro salvatge, n m alt. sin.
  • ca  porro silvestre, n m alt. sin.
  • ca  porratell, n m var. ling.
  • ca  porretell, n m var. ling.
  • nc  Allium ampeloprasum L.

<Botànica > liliàcies>

porradell porradell

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  porradell, n m
  • ca  all bord, n m alt. sin.
  • ca  all camperol, n m alt. sin.
  • ca  all de bruixa, n m alt. sin.
  • ca  all de moro, n m alt. sin.
  • ca  all de serp, n m alt. sin.
  • ca  all del dimoni, n m alt. sin.
  • ca  all porrer, n m alt. sin.
  • ca  all porret, n m alt. sin.
  • ca  all porrit, n m alt. sin.
  • ca  all porro, n m alt. sin.
  • ca  all salvatge, n m alt. sin.
  • ca  alla, n f alt. sin.
  • ca  alls porrers, n m pl alt. sin.
  • ca  calabruix, n m alt. sin.
  • ca  calabruixa, n f alt. sin.
  • ca  ceba, n f alt. sin.
  • ca  porrit, n m alt. sin.
  • ca  porro bord, n m alt. sin.
  • ca  porro salvatge, n m alt. sin.
  • ca  porro silvestre, n m alt. sin.
  • ca  porratell, n m var. ling.
  • ca  porretell, n m var. ling.
  • nc  Allium ampeloprasum L.

<Botànica > liliàcies>

porxo fals porxo fals

<Construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  porxo fals, n m
  • ca  sostremort, n m
  • es  desván gatero
  • es  desván perdido
  • fr  comble
  • en  attic
  • en  garret
  • de  Kriechboden
  • de  Spitzboden

<Construcció>

potencial matricial potencial matricial

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  potencial matricial, n m
  • ca  potencial capil·lar, n m sin. compl.
  • es  potencial capilar
  • es  potencial matricial
  • fr  potentiel capillaire
  • fr  potentiel matriciel
  • en  capillary potential
  • en  matric potential

<Geografia física > Hidrologia>, <Geografia física > Ciència del sòl>

Definició
Energia necessària per a extreure aigua d'una solució del sòl cap a un lloc de referència.

Nota

  • Es representa per psi.
potencial matricial potencial matricial

<Geografia > Geografia física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  potencial matricial, n m
  • ca  potencial capil·lar, n m sin. compl.
  • es  potencial capilar
  • es  potencial matricial
  • fr  potentiel capillaire
  • fr  potentiel matriciel
  • en  capillary potential
  • en  matric potential

<Geografia física > Hidrologia>, <Geografia física > Ciència del sòl>

Definició
Energia necessària per a extreure aigua d'una solució del sòl cap a un lloc de referència.

Nota

  • Es representa per psi.
quarter quarter

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  quarter, n m
  • es  barrio
  • es  cuartel

<Història del dret>

Definició
Barri o districte d'una ciutat quadripartida.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Després de la Segona Guerra Mundial, les forces vencedores van dividir Viena en quatre quarters.
quarter quarter

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  quarter, n m
  • es  barrio
  • es  cuartel

<Història del dret>

Definició
Barri o districte urbà.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El quarter de Sant Andreu és el districte ix de Barcelona.