Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "me" dins totes les àrees temàtiques
<Energia > Transició energètica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la transició energètica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop 2025. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/325/>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
- ca èster metílic, n m
- ca EM, n m sigla
- es éster metílico, n m
- es EM, n m sigla
- fr ester méthylique, n m
- en methyl ester, n
- en ME, n sigla
<Transició energètica > Fonts d'energia renovables>
Definició
Nota
- 1. L'èster metílic, procedent d'oli vegetal o d'àcids grassos, forma part de la composició d'alguns biocombustibles, com ara el biodièsel.
- 2. En funció de l'origen de l'èster metílic que forma part de la composició dels biocombustibles, es distingeix entre l'èster metílic d'àcids grassos i l'èster metílic d'oli vegetal.
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca ara torno, perdoni un moment
- es enseguida vuelvo, perdone un momento
- fr excusez-moi un moment, je reviens tout de suite
- pt aguarde um momento, por favor, volto já
- en please excuse me for a moment, I'll be right back
<Grans Magatzems > Conversa>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca balsamina salvatge, n f
- ca herba de Santa Cristina, n f alt. sin.
- ca noli me tàngere, n m alt. sin.
- nc Impatiens noli-tangere L.
<Botànica > balsaminàcies>
Nota
- La denominació noli me tàngere prové de la frase llatina NOLI ME TANGERE 'no em toquis' (paraules que Jesucrist ressuscitat adreçà a Maria Magdalena), motivada pels fruits en càpsula de la planta, que en ésser tocats s'obren i llancen violentament les llavors.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca balsamina salvatge, n f
- ca herba de Santa Cristina, n f alt. sin.
- ca noli me tàngere, n m alt. sin.
- nc Impatiens noli-tangere L.
<Botànica > balsaminàcies>
Nota
- La denominació noli me tàngere prové de la frase llatina NOLI ME TANGERE 'no em toquis' (paraules que Jesucrist ressuscitat adreçà a Maria Magdalena), motivada pels fruits en càpsula de la planta, que en ésser tocats s'obren i llancen violentament les llavors.
<TIC > Telecomunicacions > Telemàtica > Aplicacions per xarxa > Xarxes socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Vocabulari de les xarxes socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/156>
- ca clicar m'agrada, v intr
- ca fer clic en m'agrada, v intr sin. compl.
- ca fer clic sobre m'agrada, v intr sin. compl.
- ca fer m'agrada, v intr sin. compl.
- ca fer un m'agrada, v intr sin. compl.
- es clicar en me gusta, v intr
- es clicar me gusta, v intr
- es hacer clic en me gusta, v prep
- es hacer me gusta, v intr
- es hacer un me gusta, v intr
- fr aimer, v tr
- fr faire j'aime, v intr
- gl facer clic en gústame, v intr
- gl premer en gústame, v intr
- pt dar curtida, v intr
- pt dar like, v intr
- ro a da like, v tr
- ro aprecia, a, v tr
- en give a like, to, v intr
- en like, to, v tr
<Xarxes socials > Facebook>, <Xarxes socials > Twitter>, <Xarxes socials > Instagram>, <Xarxes socials > LinkedIn>, <Xarxes socials > YouTube>, <Xarxes socials > TikTok>
Definició
Nota
- La denominació catalana clicar m'agrada pot prendre també les variants clicar a m'agrada, clicar damunt m'agrada, clicar sobre m'agrada, etc., d'acord amb les preposicions que pot regir el verb clicar.
- La icona sobre la qual es clica per a manifestar el suport a un contingut s'anomena m'agrada.
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca disculpi, interj
- es disculpe, interj
- fr excusez-moi, interj
- pt desculpe, interj
- en excuse me, interj
<Grans Magatzems > Expressions útils > Paraules i expressions usuals>
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca disculpi'm un moment, si us plau
- es discúlpeme un momento, por favor
- fr excusez-moi un instant s'il vous plaît
- pt aguarde um momento, por favor
- en excuse me for a moment, please
<Grans Magatzems > Conversa>
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca emitància radiant, n f
- ca exitància radiant, n f
- es emitancia radiante
- es exitancia radiante
- en radiant emittance
- en radiant exitance
- sbl Me
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
- L'emitància radiant s'expressa en W·m-2.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca emitància radiant, n f
- ca exitància radiant, n f
- es emitancia radiante
- es exitancia radiante
- en radiant emittance
- en radiant exitance
- sbl Me
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
- L'emitància radiant s'expressa en W·m-2.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca emitància radiant, n f
- ca exitància radiant, n f
- es emitancia radiante
- es exitancia radiante
- en radiant emittance
- en radiant exitance
- sbl Me
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
- L'emitància radiant s'expressa en W·m-2.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
