Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "me" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Sigles (2): Gènere, nombre i creació del plural 0 CRITERI Sigles (2): Gènere, nombre i creació del plural

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Sigles (2): Gènere, nombre i creació del plural
  • ca  A. Gènere i nombre: CAP (EXEMPLE), n m
  • ca  A. Gènere i nombre: MAT (Excepció de sigla sense nucli del sintagma), n f
  • ca  A. Gènere i nombre: ME (EXEMPLE), n m, f
  • ca  A. Gènere i nombre: PAU (EXEMPLE), n f pl
  • ca  B1. Formació del plural sense marca: ADF (EXEMPLE), n f
  • ca  B1. Formació del plural sense marca: CAP (EXEMPLE), n m
  • ca  B2. Formació del plural amb marca: ADFs (EXEMPLE), n f
  • ca  B2. Formació del plural amb marca: CAPs (EXEMPLE), n m

<Criteris lingüístics > Aspectes generals>

Definició
Com a paraules de la llengua amb valor de nom, les sigles en català tenen també assignat un gènere i un nombre i, a més, sovint poden prendre un valor plural del context.

(A) GÈNERE I NOMBRE

Pel que fa al gènere i el nombre, les sigles prenen el gènere i el nombre del nucli del sintagma nominal de què procedeixen.

Així, si el nom de base és masculí, la sigla té gènere masculí; si el nom de base és femení, la sigla té gènere femení, i si el nom de base és masculí i femení, la sigla té gènere masculí i femení. Això determina la concordança de l'article.
. Ex. 1: el CAP (centre d'atenció primària); la TDT (televisió digital terrestre); un ME, una ME (mosso d'esquadra | mossa d'esquadra)

Igualment, si el nom de base és singular, la sigla té nombre singular i, si el nom de base és un plural lexicalitzat (que només té sentit en plural), la sigla té nombre plural. Això determina la concordança de l'article.
. En els plurals lexicalitzats, la sigla no pren cap marca que indiqui el valor plural.
. Ex. 2: una ONG (organització no governamental); els EUA (Estats Units d'Amèrica); les PAU (proves d'accés a la universitat)

Excepció al criteri general:
En algun cas, el nucli del sintagma nominal no està representat en la sigla, però igualment determina el gènere i el nombre de la sigla que el pressuposa.
. Ex.: la MAT (molt alta tensió, en què el nucli sobreentès és línia [(línia) de molt alta tensió])

(B) FORMACIÓ DEL PLURAL

Pel que fa a la formació del plural, les sigles que no tenen ja valor plural (com ara les PAU) i que no són un nom propi d'un organisme únic (com ara l'ONU), poden funcionar en un context que requereixi plural segons dos criteris diferents:

B1. No afegiment de cap marca
No es marca gràficament de cap manera que una sigla determinada s'utilitza en un context plural perquè es considera innecessari, ja que aquesta informació es pot extreure de l'article que l'acompanya; d'aquesta manera, s'evita la barreja de lletres majúscules i lletres minúscules.
. És la solució tradicionalment recomanada en català.
. Ex.: els CAP; les ADF

B2. Afegiment de la marca s de plural
Es marca gràficament amb una s que una sigla determinada s'utilitza en un context plural, perquè es considera que això facilita la interpretació i respon a l'ús espontani habitual, tendent a tractar les sigles igual que qualsevol altre nom.
. Se situa la s immediatament a continuació de la sigla, sense espai ni cap marca interposada (a diferència de l'anglès, que hi posa un apòstrof).
. És una solució recollida recentment per la Gramàtica de la llengua catalana.
. Ex.: els CAPs; les ADFs

Nota

  • 1. La informació recollida en aquesta fitxa procedeix bàsicament, amb algunes modificacions, de la Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (punt 6.5.3.3.a, pàg. 146).
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI SIGLES (1): Estructura, pronúncia i grafia.
ara torno, perdoni un moment ara torno, perdoni un moment

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  ara torno, perdoni un moment
  • es  enseguida vuelvo, perdone un momento
  • fr  excusez-moi un moment, je reviens tout de suite
  • pt  aguarde um momento, por favor, volto já
  • en  please excuse me for a moment, I'll be right back

<Grans Magatzems > Conversa>

balsamina salvatge balsamina salvatge

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  balsamina salvatge, n f
  • ca  herba de Santa Cristina, n f alt. sin.
  • ca  noli me tàngere, n m alt. sin.
  • nc  Impatiens noli-tangere L.

<Botànica > balsaminàcies>

Nota

  • La denominació noli me tàngere prové de la frase llatina NOLI ME TANGERE 'no em toquis' (paraules que Jesucrist ressuscitat adreçà a Maria Magdalena), motivada pels fruits en càpsula de la planta, que en ésser tocats s'obren i llancen violentament les llavors.
clicar m'agrada clicar m'agrada

<TIC > Telecomunicacions > Telemàtica > Aplicacions per xarxa > Xarxes socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Vocabulari de les xarxes socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/156>

  • ca  clicar m'agrada, v intr
  • ca  fer clic en m'agrada, v intr sin. compl.
  • ca  fer clic sobre m'agrada, v intr sin. compl.
  • ca  fer m'agrada, v intr sin. compl.
  • ca  fer un m'agrada, v intr sin. compl.
  • es  clicar en me gusta, v intr
  • es  clicar me gusta, v intr
  • es  hacer clic en me gusta, v prep
  • es  hacer me gusta, v intr
  • es  hacer un me gusta, v intr
  • fr  aimer, v tr
  • fr  faire j'aime, v intr
  • gl  facer clic en gústame, v intr
  • gl  premer en gústame, v intr
  • pt  dar curtida, v intr
  • pt  dar like, v intr
  • en  give a like, to, v intr
  • en  like, to, v tr

<Xarxes socials > Facebook>, <Xarxes socials > Twitter>, <Xarxes socials > Instagram>, <Xarxes socials > LinkedIn>, <Xarxes socials > YouTube>, <Xarxes socials > TikTok>

Definició
Manifestar el suport a un determinat contingut publicat a les xarxes socials clicant sobre la icona específica destinada a aquest fi.

Nota

  • La denominació catalana clicar m'agrada pot prendre també les variants clicar a m'agrada, clicar damunt m'agrada, clicar sobre m'agrada, etc., d'acord amb les preposicions que pot regir el verb clicar.
  • La icona sobre la qual es clica per a manifestar el suport a un contingut s'anomena m'agrada.
disculpi disculpi

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  disculpi, interj
  • es  disculpe, interj
  • fr  excusez-moi, interj
  • pt  desculpe, interj
  • en  excuse me, interj

<Grans Magatzems > Expressions útils > Paraules i expressions usuals>

disculpi'm un moment, si us plau disculpi'm un moment, si us plau

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  disculpi'm un moment, si us plau
  • es  discúlpeme un momento, por favor
  • fr  excusez-moi un instant s'il vous plaît
  • pt  aguarde um momento, por favor
  • en  excuse me for a moment, please

<Grans Magatzems > Conversa>

emitància radiant emitància radiant

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  emitància radiant, n f
  • ca  exitància radiant, n f
  • es  emitancia radiante
  • es  exitancia radiante
  • en  radiant emittance
  • en  radiant exitance
  • sbl  Me

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Emitància d'una superfície o un objecte en relació amb la seva àrea.

Nota

  • L'emitància radiant s'expressa en W·m-2.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
emitància radiant emitància radiant

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  emitància radiant, n f
  • ca  exitància radiant, n f
  • es  emitancia radiante
  • es  exitancia radiante
  • en  radiant emittance
  • en  radiant exitance
  • sbl  Me

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Emitància d'una superfície o un objecte en relació amb la seva àrea.

Nota

  • L'emitància radiant s'expressa en W·m-2.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
ens podria donar les seves dades? ens podria donar les seves dades?

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  ens podria donar les seves dades?
  • es  ¿nos podría dar sus datos?
  • fr  pourriez-vous nous donner vos coordonnées ?
  • pt  pode fornecer-nos os seus dados, por favor?
  • en  could you give me your details, please?

<Grans Magatzems > Conversa>

envieu-me l'actualització gratuïta del producte a l'adreça següent envieu-me l'actualització gratuïta del producte a l'adreça següent

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  envieu-me l'actualització gratuïta del producte a l'adreça següent
  • en  please send my free product upgrade to the address below

<Localització > Fraseologia>