Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "mengera" dins totes les àrees temàtiques

herba fetgera herba fetgera

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  herba fetgera, n f
  • ca  fetgera, n f sin. compl.
  • ca  herba de la Trinitat, n f sin. compl.
  • ca  herba del fetge, n f sin. compl.
  • ca  herba felera, n f sin. compl.
  • ca  herba hepàtica, n f sin. compl.
  • ca  herba melsera, n f sin. compl.
  • ca  llengua cervina, n f sin. compl.
  • ca  llengua de cérvol, n f sin. compl.
  • ca  trèvol daurat, n m sin. compl.
  • ca  viola borda, n f sin. compl.
  • ca  viola de ca, n f sin. compl.
  • ca  viola de galàpet, n f sin. compl.
  • ca  viola de llop, n f sin. compl.
  • ca  viola de pastor, n f sin. compl.
  • nc  Anemone hepatica

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia perenne de la família de les ranunculàcies, que creix en obacs, boscs i boixedes de muntanya de la Mediterrània, dels Pirineus i serralades prelitorals, i rarament a les comarques de Castelló. Les fulles trilobulades que recorden vagament la forma del fetge, en maceració o dessecades, han estat emprades contra afeccions del fetge.
herba melsera herba melsera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba melsera, n f
  • ca  lisimàquia blanca, n f alt. sin.
  • ca  lisimàquia de jonquera, n f alt. sin.
  • ca  lisimàquia vermella, n f alt. sin.
  • nc  Lysimachia ephemerum L.

<Botànica > primulàcies>

herba melsera herba melsera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba melsera, n f
  • ca  lisimàquia blanca, n f alt. sin.
  • ca  lisimàquia de jonquera, n f alt. sin.
  • ca  lisimàquia vermella, n f alt. sin.
  • nc  Lysimachia ephemerum L.

<Botànica > primulàcies>

herba vergera herba vergera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba vergera, n f
  • ca  herba de verger, n f alt. sin.
  • ca  margalideta, n f alt. sin.
  • ca  margaridoia de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  picarol, n m alt. sin.
  • nc  Bellium bellidioides L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

herba vergera herba vergera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba vergera, n f
  • ca  herba de verger, n f alt. sin.
  • ca  margalideta, n f alt. sin.
  • ca  margaridoia de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  picarol, n m alt. sin.
  • nc  Bellium bellidioides L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

junt de mitgera junt de mitgera

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  junt de mitgera, n m
  • es  junta de medianería

<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>

Definició
Junt format entre edificis de mitgera contigus i que actua alhora com a junt de dilatació i d'assentament.

Manté un marge d'uns quants centímetres i sovint és segellat mitjançant un material estanc i deformable.
lenca lenca

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  lenca
  • ca  chilanga sin. compl.
  • ar  اللينكا
  • cy  Lenca
  • cy  Chilanga sin. compl.
  • de  Lenca
  • de  Chilanga sin. compl.
  • en  Lenca
  • en  Chilanga sin. compl.
  • es  lenca
  • eu  lenkera
  • eu  chilanga sin. compl.
  • fr  lenca
  • fr  chilanga sin. compl.
  • gn  lenka
  • gn  chilanga sin. compl.
  • it  lenca
  • it  chilanga sin. compl.
  • ja  レンカ語
  • ja  チランガ語 sin. compl.
  • nl  Lenca
  • nl  Chilanga sin. compl.
  • pt  lenca
  • pt  chilanga sin. compl.
  • ru  Ленка
  • ru  Чиланга sin. compl.
  • zh  兰卡语
  • zh  奇兰加语 sin. compl.

<Aïllada>, <Amèrica > El Salvador>, <Amèrica > Hondures>

Definició
Aquesta llengua resta encara inclassificada, tot i que alguns autors l'inclouen dins de la família txibtxa. La varietat d'El Salvador, també anomenada chilanga, i la d'Hondures es consideren dialectes diferents; segons alguns autors es tractaria en realitat d'una família de dues llengües.

Abans de la conquesta, la zona lenca comprenia les parts sud, central i oest d'Hondures i tota la part oriental d'El Salvador fins al riu Lempa, frontera tradicional entre els pipil i els lenca. Se suposa que els departaments d'Olancho i El Paraíso van ser poblats per grups lenca que fugien dels espanyols. Els veïns dels lenca són i han estat els tolupan al nord, els sumu al sud, els cacaopera al sud-est i els pipil al sud-oest. Molts lenca eren bilingües lenca-pipil.

Actualment la llengua lenca es troba pràcticament extingida o bé definitivament extingida tant a El Salvador com a Hondures; tots els membres del grup ètnic parlen espanyol. Ja a començament del segle XX hi ha constància que els joves lenca d'El Salvador mostraven un cert rebuig cap a la seva llengua i preferien utilitzar l'espanyol.
llencer | llencera llencer | llencera

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  llencer | llencera, n m, f
  • es  lencero | lencera, n m, f
  • fr  commis de lingerie | commis, commise de lingerie, n m, f
  • fr  linger | lingère, n m, f
  • fr  préposé à la lingerie | préposée à la lingerie, n m, f
  • en  linen keeper, n
  • en  linen room attendant, n
  • en  linen-keeper, n
  • en  linenkeeper, n
  • de  Wäschepfleger | Wäschepflegerin, n m, f

<Turisme > Allotjament>

Definició
Persona que s'encarrega de subministrar la roba de llit, de bany i de taula als diferents serveis d'un establiment d'allotjament, principalment al servei de pisos i al restaurant.
llengua de cérvol llengua de cérvol

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llengua de cérvol, n f
  • ca  herba freixurera, n f sin. compl.
  • ca  herba melsera, n f sin. compl.
  • ca  melsera, n f sin. compl.
  • ca  escolopendra, n f alt. sin.
  • ca  falguera d'avenc, n f alt. sin.
  • ca  herba cervina, n f alt. sin.
  • ca  herba de la melsa, n f alt. sin.
  • ca  llengua cervina, n f alt. sin.
  • ca  llengua de cero, n f alt. sin.
  • ca  llengua de cero vera, n f alt. sin.
  • ca  llengua de cervo, n f alt. sin.
  • ca  llengua de cérvol vera, n f alt. sin.
  • ca  llengua de serp, n f alt. sin.
  • ca  escalopendra, n f var. ling.
  • ca  falaguera d'avenc, n f var. ling.
  • ca  herba cervuna, n f var. ling.
  • ca  herba feixurera, n f var. ling.
  • ca  llengu de cer, n f var. ling.
  • ca  llengua cervuna, n f var. ling.
  • ca  llengua de cervó, n f var. ling.
  • ca  llengua de cèrvol vera, n f var. ling.
  • ca  llengua de siervo, n f var. ling.
  • nc  Phyllitis scolopendrium (L.) Newman
  • nc  Asplenium scolopendrium L. sin. compl.
  • nc  Scolopendrium officinale Sm. var. ling.

<Botànica > polipodiàcies>

llengua de cérvol llengua de cérvol

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llengua de cérvol, n f
  • ca  herba freixurera, n f sin. compl.
  • ca  herba melsera, n f sin. compl.
  • ca  melsera, n f sin. compl.
  • ca  escolopendra, n f alt. sin.
  • ca  falguera d'avenc, n f alt. sin.
  • ca  herba cervina, n f alt. sin.
  • ca  herba de la melsa, n f alt. sin.
  • ca  llengua cervina, n f alt. sin.
  • ca  llengua de cero, n f alt. sin.
  • ca  llengua de cero vera, n f alt. sin.
  • ca  llengua de cervo, n f alt. sin.
  • ca  llengua de cérvol vera, n f alt. sin.
  • ca  llengua de serp, n f alt. sin.
  • ca  escalopendra, n f var. ling.
  • ca  falaguera d'avenc, n f var. ling.
  • ca  herba cervuna, n f var. ling.
  • ca  herba feixurera, n f var. ling.
  • ca  llengu de cer, n f var. ling.
  • ca  llengua cervuna, n f var. ling.
  • ca  llengua de cervó, n f var. ling.
  • ca  llengua de cèrvol vera, n f var. ling.
  • ca  llengua de siervo, n f var. ling.
  • nc  Phyllitis scolopendrium (L.) Newman
  • nc  Asplenium scolopendrium L. sin. compl.
  • nc  Scolopendrium officinale Sm. var. ling.

<Botànica > polipodiàcies>