Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "mengera" dins totes les àrees temàtiques

agulla d'enllardar

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

ca agulla d'enllardar, n f
ca agulla d'entatxonar, n f sin. compl.
ca enllardador, n m sin. compl.
ca enllardadora, n f sin. compl.
es aguja de mechar, n f
es aguja mechera, n f
es mechera, n f
fr aiguille à larder, n f
fr aiguille à piquer, n f
fr lardoire, n f
en larding needle, n

Definició

Barra metàl·lica de forma semicilíndrica, proveïda d'un mànec, que serveix per a enllardar la carn.

alfals

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca alfals, n m
ca herba alfals, n f sin. compl.
ca melga, n f sin. compl.
ca userda, n f sin. compl.
ca alfals ver, n m alt. sin.
ca herba, n f alt. sin.
ca herba alfals vera, n f alt. sin.
ca herba d'alfals, n f alt. sin.
ca herba mèdica, n f alt. sin.
ca herba vera, n f alt. sin.
ca melgó, n m alt. sin.
ca melguera, n f alt. sin.
ca melses, n f pl alt. sin.
ca alfal, n m var. ling.
ca alfalç, n m var. ling.
ca alfalfa, n f var. ling.
ca alfalfe, n m var. ling.
ca alfàlfeç, n m var. ling.
ca alfalfí, n m var. ling.
ca alfalz, n m var. ling.
ca alfàs, n m var. ling.
ca alfaus, n m var. ling.
ca alpals, n m var. ling.
ca anfalfa, n f var. ling.
ca anfals, n m var. ling.
ca anfaus, n m var. ling.
ca aufals, n m var. ling.
ca aufaus, n m var. ling.
ca auserda, n f var. ling.
ca eufals, n m var. ling.
ca eufaus, n m var. ling.
ca fals, n m var. ling.
ca herba alfàs, n f var. ling.
ca herba anfalf, n f var. ling.
ca herba anfalfa, n f var. ling.
ca herba anfalfes, n f var. ling.
ca herba anfals, n f var. ling.
ca herba de alfals, n f var. ling.
ca herba fals, n f var. ling.
ca luserda, n f var. ling.
ca luzerda, n f var. ling.
ca malgó, n m var. ling.
ca melca, n f var. ling.
ca mèliga, n f var. ling.
ca ofalç, n m var. ling.
ca ofals, n m var. ling.
ca oserda, n f var. ling.
ca sanfaus, n m var. ling.
ca sanfuén, n m var. ling.
ca ufals, n m var. ling.
ca ufaus, n m var. ling.
ca usarda, n f var. ling.
nc Medicago sativa L. subsp. sativa

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

alfals

<Botànica>

ca alfals, n m
ca herba alfals, n f sin. compl.
ca melga, n f sin. compl.
ca userda, n f sin. compl.
ca alfals ver, n m alt. sin.
ca herba, n f alt. sin.
ca herba alfals vera, n f alt. sin.
ca herba d'alfals, n f alt. sin.
ca herba mèdica, n f alt. sin.
ca herba vera, n f alt. sin.
ca melgó, n m alt. sin.
ca melguera, n f alt. sin.
ca melses, n f pl alt. sin.
ca alfal, n m var. ling.
ca alfalç, n m var. ling.
ca alfalfa, n f var. ling.
ca alfalfe, n m var. ling.
ca alfàlfeç, n m var. ling.
ca alfalfí, n m var. ling.
ca alfalz, n m var. ling.
ca alfàs, n m var. ling.
ca alfaus, n m var. ling.
ca alpals, n m var. ling.
ca anfalfa, n f var. ling.
ca anfals, n m var. ling.
ca anfaus, n m var. ling.
ca aufals, n m var. ling.
ca aufaus, n m var. ling.
ca auserda, n f var. ling.
ca eufals, n m var. ling.
ca eufaus, n m var. ling.
ca fals, n m var. ling.
ca herba alfàs, n f var. ling.
ca herba anfalf, n f var. ling.
ca herba anfalfa, n f var. ling.
ca herba anfalfes, n f var. ling.
ca herba anfals, n f var. ling.
ca herba de alfals, n f var. ling.
ca herba fals, n f var. ling.
ca luserda, n f var. ling.
ca luzerda, n f var. ling.
ca malgó, n m var. ling.
ca melca, n f var. ling.
ca mèliga, n f var. ling.
ca ofalç, n m var. ling.
ca ofals, n m var. ling.
ca oserda, n f var. ling.
ca sanfaus, n m var. ling.
ca sanfuén, n m var. ling.
ca ufals, n m var. ling.
ca ufaus, n m var. ling.
ca usarda, n f var. ling.
nc Medicago sativa L. subsp. sativa

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

artiller metxer | artillera metxera

<Construcció>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca artiller metxer | artillera metxera, n m, f
es artillero
es pegador
fr boutefeu
fr mineur-artificier
en blaster
en shooter
de Sprengmeister

<Construcció>

assegurança de vida sencera

<Economia > Finances > Assegurances>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca assegurança de vida sencera, n f
ca assegurança vitalícia, n f
es seguro de vida entera
es seguro vitalicio
en lifetime insurance
en ordinary life insurance
en straight life insurance
en whole life contract
en whole life insurance

<Assegurances > Assegurança privada > Assegurança de persones > Assegurança de vida>

Definició

Assegurança de vida que garanteix el pagament de la prestació al beneficiari a la mort de l'assegurat, sigui quan sigui que es produeixi.

base múltiple

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca base múltiple, n f
es base múltiple, n f
es regleta de enchufes, n f
fr bloc ménager, n m
fr bloc multiprise, n m
fr multiprise, n f
en multi-box, n
en multiple socket, n
en mutliple outlet, n
en polysocket, n
en power strip, n
eu hargune anitzeko entxufe, n
eu hargune anitzeko entxufe-oina, n
eu hargune anitzeko oinarri, n
eu oin anizkoitz, n sin. compl.

<Fusteria > Màquines i equips auxiliars>

benga

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca benga
ca boumba sin. compl.
ar بينغا
cy Benga
cy Boumba sin. compl.
de Benga
de Boumba sin. compl.
en Benga
en Boumba sin. compl.
es benga
es boumba sin. compl.
eu bengera
eu benga sin. compl.
eu bengera sin. compl.
eu boumba sin. compl.
fr benga
fr boumba sin. compl.
gl benga
gl boumba sin. compl.
gn venga
gn voumba sin. compl.
it benga
it boumba sin. compl.
pt benga
pt boumba sin. compl.
tmh Tabengat
tmh Boumba sin. compl.
zh 本加语
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Guinea Equatorial>

Definició

El grup etnolingüístic benga s'inclou dins les comunitats lingüístiques i culturals conegudes col·lectivament com a ndowe o playeros (terme utilitzat pels colonitzadors espanyols per a referir-se als pobles que van trobar a les zones costaneres). Les llengües parlades per aquests grups són lingüísticament properes i tenen cert grau d'intercomprensió. El terme ndowe també es fa servir per a referir-se exclusivament al grup etnolingüístic kombe.

El territori tradicional dels bengues es troba a les illes de Corisco i d'Elobey Grande, situades a la costa meridional de Guinea Equatorial i a prop de la desembocadura del riu Muni. També hi ha una comunitat d'uns 1.000 parlants del benga al Gabon.

El benga s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.

boquer

<21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca boquer, n m
ca sendera, n f
es albanega
es capillo

<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>

Definició

Xarxa que es posa a la sortida d'un cau per a atrapar-ne els conills que en surten, utilitzada en la caça amb fura.

Nota

Actualment, la utilització d'un boquer requereix un permís especial.

borriol

<Botànica>

ca borriol, n m
ca calament, n m alt. sin.
ca calamenta, n f alt. sin.
ca catameus, n m pl alt. sin.
ca herba mentera, n f alt. sin.
ca herba nepta, n f alt. sin.
ca menta, n f alt. sin.
ca menta blanca, n f alt. sin.
ca mentera, n f alt. sin.
ca mentereta, n f alt. sin.
ca nepta, n f alt. sin.
ca poliol, n m alt. sin.
ca poliol de menta, n m alt. sin.
ca poliol pelut, n m alt. sin.
ca poliol romà, n m alt. sin.
ca poniol, n m alt. sin.
ca rementerola, n f alt. sin.
ca tarongina borda, n f alt. sin.
ca burriol, n m var. ling.
ca netta, n f var. ling.
ca poriol romà, n m var. ling.
ca reventerola, n f var. ling.
nc Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. ascendens (Jord.) Briq.
nc Calamintha ascendens Jord. sin. compl.
nc Calamintha sylvatica (Bromf.) Briq. subsp. ascendens (Jord.) P.W. Ball sin. compl.
nc Calamintha catalaunica Sennen var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

borriol

<Ciències de la vida>

ca borriol, n m
ca calament, n m alt. sin.
ca calamenta, n f alt. sin.
ca catameus, n m pl alt. sin.
ca herba mentera, n f alt. sin.
ca herba nepta, n f alt. sin.
ca menta, n f alt. sin.
ca menta blanca, n f alt. sin.
ca mentera, n f alt. sin.
ca mentereta, n f alt. sin.
ca nepta, n f alt. sin.
ca poliol, n m alt. sin.
ca poliol de menta, n m alt. sin.
ca poliol pelut, n m alt. sin.
ca poliol romà, n m alt. sin.
ca poniol, n m alt. sin.
ca rementerola, n f alt. sin.
ca tarongina borda, n f alt. sin.
ca burriol, n m var. ling.
ca netta, n f var. ling.
ca poriol romà, n m var. ling.
ca reventerola, n f var. ling.
nc Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. ascendens (Jord.) Briq.
nc Calamintha ascendens Jord. sin. compl.
nc Calamintha sylvatica (Bromf.) Briq. subsp. ascendens (Jord.) P.W. Ball sin. compl.
nc Calamintha catalaunica Sennen var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>