Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "minscul" dins totes les àrees temàtiques
<Aspectes generals>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Cognoms amb de, du, di, von o van: Amb majúscula o amb minúscula?
<Criteris lingüístics > Aspectes generals>
Definició
- La grafia amb majúscula és adequada quan no s'especifica el nom de fonts de la persona.
Exemples: malaltia de De Quervain, mètode de De Leenheer; malaltia de Di Guglielmo, síndrome de Di George; accelerador de Van de Graaff, anàlisi de Van Soest, equació de Van Deemter, projecció de Van der Grinten, síndrome d'Ellis - Van Creveld; línia de Von Ebner, malaltia de Von Economo, màquina de Von Neumann, quocient de Von Weirmarn, síndrome de Von Hippel - Lindau.
- La grafia amb minúscula és adequada quan s'especifica el nom de fonts de la persona.
Exemples: Fritz de Quervain, autoritat en el camp de les malalties de la tiroides, ha donat nom a la malaltia de De Quervain; Robert Jemison van de Graaff va inventar l'accelerador de Van de Graaff; La màquina de Von Neumann és un concepte teòric formulat pel matemàtic John von Neumann.
Nota
-
En els casos de coincidència en una frase de la preposició de del català i la preposició de com a partícula inicial d'un cognom, s'han de mantenir totes dues preposicions, ja que fan funcions diferents; la preposició del cognom, però, d'acord amb el criteri exposat, s'haurà d'escriure amb majúscula inicial per l'absència del nom de fonts.
Ex.: esquirol llistat de De Winton [Diferent de musaranya de muntanya de Hodgson, en què el cognom Hodgson no té cap preposició inicial.]
<Begudes>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula
<Alimentació. Gastronomia > Begudes>
Definició
Amb relació a l'ús de majúscules i minúscules, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. NORMA GENERAL
Els noms de varietats de cep i de raïm i els noms dels vins corresponents s'escriuen amb minúscula inicial, perquè es consideren noms comuns.
Aquesta norma s'aplica també en el cas dels noms de ceps, raïms i vins procedents d'altres llengües o bé derivats de noms propis de lloc o de persona.
Exemples: albarinyo; garnatxa blanca; gewürztraminer; pedro ximenes; riesling; syrah
B. TAULES I QUADRES
En el cas de formats de llista (per exemple, en una taula o un quadre), també és preferible la minúscula inicial. Això evita dubtes a l'usuari que vol saber com s'han d'escriure aquells noms en un text seguit.
C. FUNCIÓ DEMARCATIVA
Quan un nom de cep, raïm o vi està situat en un punt d'un text seguit que exigeix majúscula (principi de text, després de punt o signe d'interrogació, etc.), aquest nom s'escriu amb majúscula inicial. És un tractament paral·lel, doncs, al dels noms comuns.
D. NOMS PROPIS
Si a l'interior d'un nom de cep, raïm o vi hi ha un nom propi de lloc o de persona que actua com a complement, aquest nom propi s'escriu amb majúscula inicial.
Exemples: malvasia de Sitges; moscatell d'Alexandria
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document de criteri original, Denominació catalana de varietats vitivinícoles , en l'apartat Criteris terminològics > Criteris lingüïstics > Per a un àmbit d'especialitat del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
<Agricultura>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula
<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Agricultura>
Definició
Amb relació a l'ús de majúscules i minúscules, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. NORMA GENERAL
Els noms de varietats de cep i de raïm i els noms dels vins corresponents s'escriuen amb minúscula inicial, perquè es consideren noms comuns.
Aquesta norma s'aplica també en el cas dels noms de ceps, raïms i vins procedents d'altres llengües o bé derivats de noms propis de lloc o de persona.
Exemples: albarinyo; garnatxa blanca; gewürztraminer; pedro ximenes; riesling; syrah
B. TAULES I QUADRES
En el cas de formats de llista (per exemple, en una taula o un quadre), també és preferible la minúscula inicial. Això evita dubtes a l'usuari que vol saber com s'han d'escriure aquells noms en un text seguit.
C. FUNCIÓ DEMARCATIVA
Quan un nom de cep, raïm o vi està situat en un punt d'un text seguit que exigeix majúscula (principi de text, després de punt o signe d'interrogació, etc.), aquest nom s'escriu amb majúscula inicial. És un tractament paral·lel, doncs, al dels noms comuns.
D. NOMS PROPIS
Si a l'interior d'un nom de cep, raïm o vi hi ha un nom propi de lloc o de persona que actua com a complement, aquest nom propi s'escriu amb majúscula inicial.
Exemples: malvasia de Sitges; moscatell d'Alexandria
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document de criteri original, Denominació catalana de varietats vitivinícoles , en l'apartat Criteris terminològics > Criteris lingüïstics > Per a un àmbit d'especialitat del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
<Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
Amb relació a l'ús de majúscules i minúscules, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. NORMA GENERAL
Els noms de varietats de cep i de raïm i els noms dels vins corresponents s'escriuen amb minúscula inicial, perquè es consideren noms comuns.
Aquesta norma s'aplica també en el cas dels noms de ceps, raïms i vins procedents d'altres llengües o bé derivats de noms propis de lloc o de persona.
Exemples: albarinyo; garnatxa blanca; gewürztraminer; pedro ximenes; riesling; syrah
B. TAULES I QUADRES
En el cas de formats de llista (per exemple, en una taula o un quadre), també és preferible la minúscula inicial. Això evita dubtes a l'usuari que vol saber com s'han d'escriure aquells noms en un text seguit.
C. FUNCIÓ DEMARCATIVA
Quan un nom de cep, raïm o vi està situat en un punt d'un text seguit que exigeix majúscula (principi de text, després de punt o signe d'interrogació, etc.), aquest nom s'escriu amb majúscula inicial. És un tractament paral·lel, doncs, al dels noms comuns.
D. NOMS PROPIS
Si a l'interior d'un nom de cep, raïm o vi hi ha un nom propi de lloc o de persona que actua com a complement, aquest nom propi s'escriu amb majúscula inicial.
Exemples: malvasia de Sitges; moscatell d'Alexandria
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document de criteri original, Denominació catalana de varietats vitivinícoles , en l'apartat Criteris terminològics > Criteris lingüïstics > Per a un àmbit d'especialitat del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
<Alimentació>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació de formatges: Amb ortografia adaptada o sense adaptar?; amb majúscula inicial o amb minúscula inicial?
<Alimentació. Gastronomia > Alimentació>
Definició
(1) S'ha de mantenir la grafia del nom original o bé s'ha d'adaptar a l'ortografia catalana?
(2) S'ha de fer servir la majúscula inicial o bé la minúscula?
Amb relació a aquestes qüestions, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a les denominacions en català:
A. Adaptació de la grafia?
Quan el nom d'un formatge és un topònim (és a dir, un nom de lloc), és preferible respectar la grafia original.
. Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Habitualment la grafia original és molt coneguda, ja que el producte es comercialitza juntament amb la denominació.
(2) En determinats casos, l'adaptació de la pronúncia original a l'ortografia catalana podria provocar grans canvis que l'allunyarien molt de la forma original.
(3) La major part de llengües opten per adoptar el manlleu, sense adaptar-ne la grafia.
Exemples: appenzell, asiago, blarney, brie, cheshire, gloucester, idiazabal (seguint la grafia basca original, i no *idiazábal o *idiazàbal), jarlsberg, monterey, saint-paulin
. Aparentment el cas del rocafort contradiu el criteri de no adaptar el topònim original. Però en realitat la forma original no és la francesa roquefort sinó l'occitana rocafort (del topònim Ròcafòrt), i és aquesta forma occitana la que ha agafat el català.
En canvi, quan el nom del formatge és un gentilici (és a dir, un nom o adjectiu que expressa relació amb un topònim) i no el topònim mateix, és habitual adaptar-lo a la llengua catalana.
Exemples: manxego (a partir del castellà manchego [de la Manxa]), parmesà (a partir de l'italià parmigiano [de Parma])
B. Majúscula inicial o minúscula?
És preferible escriure la inicial en minúscula, excepte en casos en què, per context, hi pugui correspondre la majúscula (inici de frase, enumeracions, etc.).
. El motiu principal d'aquesta decisió és que, tot i que els topònims s'escriguin amb majúscula inicial, quan donen nom a un producte es converteixen en noms comuns de la llengua.
Exemple 1: L'antic cantó suís d'Appenzell - Un tros d'appenzell
Exemple 2: La ciutat de Parma - 100 g de parmesà ratllat
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de manxego, parmesà i rocafort al Cercaterm i de appenzell, asiago, blarney, brie, cheshire, gloucester, jarlsberg, monterey i saint-paulin al Cercaterm i la Neoloteca; també podeu consultar el document de criteri original, Com s'escriu en català aquest formatge: idiazabal, idiazábal o idiazàbal?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/oc/node/2352). [Aquest document es basa en un criteri adoptat pel Consell Supervisor del TERMCAT l'any 2002.]
<Criteris sobre àmbits d'especialitat>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació de formatges: Amb ortografia adaptada o sense adaptar?; amb majúscula inicial o amb minúscula inicial?
<Criteris lingüístics > Criteris sobre àmbits d'especialitat>
Definició
(1) S'ha de mantenir la grafia del nom original o bé s'ha d'adaptar a l'ortografia catalana?
(2) S'ha de fer servir la majúscula inicial o bé la minúscula?
Amb relació a aquestes qüestions, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a les denominacions en català:
A. Adaptació de la grafia?
Quan el nom d'un formatge és un topònim (és a dir, un nom de lloc), és preferible respectar la grafia original.
. Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Habitualment la grafia original és molt coneguda, ja que el producte es comercialitza juntament amb la denominació.
(2) En determinats casos, l'adaptació de la pronúncia original a l'ortografia catalana podria provocar grans canvis que l'allunyarien molt de la forma original.
(3) La major part de llengües opten per adoptar el manlleu, sense adaptar-ne la grafia.
Exemples: appenzell, asiago, blarney, brie, cheshire, gloucester, idiazabal (seguint la grafia basca original, i no *idiazábal o *idiazàbal), jarlsberg, monterey, saint-paulin
. Aparentment el cas del rocafort contradiu el criteri de no adaptar el topònim original. Però en realitat la forma original no és la francesa roquefort sinó l'occitana rocafort (del topònim Ròcafòrt), i és aquesta forma occitana la que ha agafat el català.
En canvi, quan el nom del formatge és un gentilici (és a dir, un nom o adjectiu que expressa relació amb un topònim) i no el topònim mateix, és habitual adaptar-lo a la llengua catalana.
Exemples: manxego (a partir del castellà manchego [de la Manxa]), parmesà (a partir de l'italià parmigiano [de Parma])
B. Majúscula inicial o minúscula?
És preferible escriure la inicial en minúscula, excepte en casos en què, per context, hi pugui correspondre la majúscula (inici de frase, enumeracions, etc.).
. El motiu principal d'aquesta decisió és que, tot i que els topònims s'escriguin amb majúscula inicial, quan donen nom a un producte es converteixen en noms comuns de la llengua.
Exemple 1: L'antic cantó suís d'Appenzell - Un tros d'appenzell
Exemple 2: La ciutat de Parma - 100 g de parmesà ratllat
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de manxego, parmesà i rocafort al Cercaterm i de appenzell, asiago, blarney, brie, cheshire, gloucester, jarlsberg, monterey i saint-paulin al Cercaterm i la Neoloteca; també podeu consultar el document de criteri original, Com s'escriu en català aquest formatge: idiazabal, idiazábal o idiazàbal?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/oc/node/2352). [Aquest document es basa en un criteri adoptat pel Consell Supervisor del TERMCAT l'any 2002.]
<Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Estat / estat: Amb majúscula o amb minúscula?
<Ciències socials > Relacions internacionals>
Definició
Els criteris que determinen la tria de la grafia Estat o la grafia estat són els següents:
(A) Grafia Estat:
A1. Estats concrets
D'una manera general, s'escriuen amb majúscula les referències a un estat concret, tant si són referències que corresponen a la designació completa (seria el cas de Estat italià) com si estan escurçades al nucli (és a dir, Estat entenent Estat italià).
. Exemples: els departaments de l'Estat francès, els pressupostos de l'Estat
A2. Determinades referències genèriques
Especialment en contextos d'especialitat, s'escriuen amb majúscula les referències genèriques a aquesta formació social i històrica o al seu aparell administratiu si no se n'especifica cap característica concreta, se'n fa un ús singular i s'hi aplica un article definit.
. Exemples: la immunitat de l'Estat, el terrorisme patrocinat per l'Estat
(B) Grafia estat:
S'escriuen amb minúscula les referències a grups d'estats o estats indeterminats, que són pròpies de referències genèriques en què s'especifica alguna característica, s'utilitza el plural, no hi ha article o bé hi ha article indefinit.
. Exemples.: l'estat acreditant [especificació de característica]; els estats [ús plural]; la cap d'estat, raons d'estat [absència d'article]; un estat [article indefinit]; un estat membre [especificació de característica i article indefinit]
Un estat és una forma d'organització política caracteritzada per l'existència d'un territori delimitat, una població definida i una autoritat sobirana que té poder sobre el territori i sobre la població.
Nota
- 1. En contextos especialitzats hi ha una forta tendència a escriure aquest terme sempre amb majúscula, tant en català com en les altres llengües, tot i que en català es consideren preferibles els criteris exposats.
-
2. A diferència del català, en castellà i en francès les principals obres lexicogràfiques i terminològiques estableixen l'ús habitual de la majúscula en contextos especialitzats (Estado, État), i en anglès, tot i no haver-hi aquesta norma establerta, també és majoritari l'ús de la majúscula (State).
. Ex.: El Diccionario de la lengua española prescriu Estado en les referències a un país sobirà, la forma d'organització política o el conjunt de poders i òrgans de govern d'un país sobirà; els principals diccionaris francesos escriuen els exemples anàlegs en majúscules. - 3. Podeu consultar el document de criteri original, Estat o estat?: sobre l'ús de la majúscula i la minúscula, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/estat-o-estat-lus-la-majuscula-i-la-minuscula>).
<Criteris sobre àmbits d'especialitat>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Estat / estat: Amb majúscula o amb minúscula?
<Criteris lingüístics > Criteris sobre àmbits d'especialitat>
Definició
Els criteris que determinen la tria de la grafia Estat o la grafia estat són els següents:
(A) Grafia Estat:
A1. Estats concrets
D'una manera general, s'escriuen amb majúscula les referències a un estat concret, tant si són referències que corresponen a la designació completa (seria el cas de Estat italià) com si estan escurçades al nucli (és a dir, Estat entenent Estat italià).
. Exemples: els departaments de l'Estat francès, els pressupostos de l'Estat
A2. Determinades referències genèriques
Especialment en contextos d'especialitat, s'escriuen amb majúscula les referències genèriques a aquesta formació social i històrica o al seu aparell administratiu si no se n'especifica cap característica concreta, se'n fa un ús singular i s'hi aplica un article definit.
. Exemples: la immunitat de l'Estat, el terrorisme patrocinat per l'Estat
(B) Grafia estat:
S'escriuen amb minúscula les referències a grups d'estats o estats indeterminats, que són pròpies de referències genèriques en què s'especifica alguna característica, s'utilitza el plural, no hi ha article o bé hi ha article indefinit.
. Exemples.: l'estat acreditant [especificació de característica]; els estats [ús plural]; la cap d'estat, raons d'estat [absència d'article]; un estat [article indefinit]; un estat membre [especificació de característica i article indefinit]
Un estat és una forma d'organització política caracteritzada per l'existència d'un territori delimitat, una població definida i una autoritat sobirana que té poder sobre el territori i sobre la població.
Nota
- 1. En contextos especialitzats hi ha una forta tendència a escriure aquest terme sempre amb majúscula, tant en català com en les altres llengües, tot i que en català es consideren preferibles els criteris exposats.
-
2. A diferència del català, en castellà i en francès les principals obres lexicogràfiques i terminològiques estableixen l'ús habitual de la majúscula en contextos especialitzats (Estado, État), i en anglès, tot i no haver-hi aquesta norma establerta, també és majoritari l'ús de la majúscula (State).
. Ex.: El Diccionario de la lengua española prescriu Estado en les referències a un país sobirà, la forma d'organització política o el conjunt de poders i òrgans de govern d'un país sobirà; els principals diccionaris francesos escriuen els exemples anàlegs en majúscules. - 3. Podeu consultar el document de criteri original, Estat o estat?: sobre l'ús de la majúscula i la minúscula, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/estat-o-estat-lus-la-majuscula-i-la-minuscula>).
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Urologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.
- ca cremàster, n m
- ca múscul cremàster, n m sin. compl.
- ca múscul de Riolan, n m sin. compl.
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Urologia>
Definició
Nota
- La denominació cremàster prové del grec kremásthai 'tenir suspès'.
<Ciències de la salut > Anatomia humana>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>
- ca diafragma, n m
- ca múscul diafragma, n m
- ca múscul toracoabdominal, n m sin. compl.
- es diafragma
- es músculo diafragma
- en diaphragm
- en diaphragmatic muscle
- TA diaphragma
<Anatomia>
