Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca acompanyant | acompanyanta, n m, f
ca dama de companyia, n f sin. compl.
ca senyora de companyia, n f sin. compl.
es acompañante
es ama de compañía [f]
es dama de compañía [f]
es señora de compañía [f]
fr accompagnant
fr demoiselle de compagnie [f]
fr monsieur de compagnie [m] | dame de compagnie [f]
en companion
en lady-companion [f]

<Equipament de la llar > Ocupacions>

Definició

Persona que presta diversos serveis personals i acompanya la persona per a la qual treballa en les seves visites i desplaçaments, o participa amb aquesta en diverses activitats.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca alcança, n f
ca borratja borda, n f alt. sin.
ca cua de porc, n f alt. sin.
ca guant de la Senyora, n m alt. sin.
ca llengua bovina, n f alt. sin.
ca llengua de bou, n f alt. sin.
ca llengua de bou de fulla ampla, n f alt. sin.
ca tapabraguetes, n m/f alt. sin.
ca vibrera, n f alt. sin.
ca borraja borda, n f var. ling.
nc Echium plantagineum L.

<Botànica > boraginàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca barballa, n f
ca apagallums, n m sin. compl.
ca cuixabarba, n f sin. compl.
ca pa de conill, n m sin. compl.
ca barba de cabra, n f alt. sin.
ca barball, n m alt. sin.
ca barballeres, n f pl alt. sin.
ca bufallums, n m alt. sin.
ca cuixa de senyora, n f alt. sin.
ca escurçonera, n f alt. sin.
ca escurçonera laciniada, n f alt. sin.
ca apaga llums, n m var. ling.
ca bufa llums, n m var. ling.
ca cuixa barba, n f var. ling.
ca cuixa-barba, n f var. ling.
ca escorconella, n f var. ling.
ca escorçonera, n f var. ling.
ca farfalles, n f pl var. ling.
nc Scorzonera laciniata L.
nc Podospermum laciniatum (L.) DC. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cadira de pastor, n f
ca coixí de monja, n m sin. compl.
ca coixí de senyora, n m sin. compl.
ca cadireta de pastor, n f alt. sin.
ca coixinet de senyora, n m alt. sin.
ca coixins de monja, n m pl alt. sin.
ca eixorba-rates gros, n m alt. sin.
ca tragacant, n m alt. sin.
ca tragacant de Marsella, n m alt. sin.
ca cuixins de monja, n m pl var. ling.
nc Astragalus tragacantha L.
nc Astragalus massiliensis (Mill.) Lam. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca calar, v tr
es calar
es perforar
es picar
en do openwork on, to

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Definició

Treure fils o fer forats a la roba fent uns dibuixos semblants a les puntes o randes, per adornar-la.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca card burral, n m
ca card clapat, n m sin. compl.
ca card gallofer, n m sin. compl.
ca card lleter, n m sin. compl.
ca card marià, n m sin. compl.
ca cardot, n m sin. compl.
ca angelets (papus), n m pl alt. sin.
ca animetes (papus), n f pl alt. sin.
ca borriols (papus), n m pl alt. sin.
ca bruixetes (papus), n f pl alt. sin.
ca card, n m alt. sin.
ca card blanc, n m alt. sin.
ca card calapatós, n m alt. sin.
ca card d'ase, n m alt. sin.
ca card de burro, n m alt. sin.
ca card de formatjar, n m alt. sin.
ca card de la llet de la Mare de Déu, n m alt. sin.
ca card de Maria, n m alt. sin.
ca card de Santa Maria, n m alt. sin.
ca card gros, n m alt. sin.
ca card tacat, n m alt. sin.
ca cardassa, n f alt. sin.
ca cardets d'aigua, n m pl alt. sin.
ca cardigàs, n m alt. sin.
ca cardots, n m pl alt. sin.
ca carxofa de burro, n f alt. sin.
ca carxofes gallufes, n f pl alt. sin.
ca carxofeta, n f alt. sin.
ca dimoniets (papus), n m pl alt. sin.
ca escardot, n m alt. sin.
ca escardot de la Mare de Déu, n m alt. sin.
ca escardot de Nostra Senyora, n m alt. sin.
ca escardot gros, n m alt. sin.
ca espinot, n m alt. sin.
ca molinets (papus), n m pl alt. sin.
ca pinta-raïms, n m pl alt. sin.
ca presó, n f alt. sin.
ca auelets (papus), n m pl var. ling.
ca auelos (papus), n m pl var. ling.
ca cardo, n m var. ling.
ca cardo borriquero, n m var. ling.
ca cardo de rostoll, n m var. ling.
ca praó, n f var. ling.
ca presor, n f var. ling.
ca uelets (papus), n m pl var. ling.
ca uelos (papus), n m pl var. ling.
nc Silybum marianum (L.) Gaertn.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca card de moro, n m
ca cardet, n m sin. compl.
ca caderlina, n f alt. sin.
ca card, n m alt. sin.
ca card bord, n m alt. sin.
ca card catalina, n m alt. sin.
ca cardelina, n f alt. sin.
ca cardelines, n f pl alt. sin.
ca cardellet, n m alt. sin.
ca cardellina, n f alt. sin.
ca cardeta, n f alt. sin.
ca cardets, n m pl alt. sin.
ca escardot de Nostra Senyora, n m alt. sin.
ca fuells, n m pl alt. sin.
ca card catelina, n m var. ling.
ca carderllina, n f var. ling.
ca catelines, n f pl var. ling.
ca catrelines, n f pl var. ling.
nc Scolymus hispanicus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca card marià, n m
ca card burral, n m sin. compl.
ca card calapatós, n m sin. compl.
ca card clapat, n m sin. compl.
ca card gallofer, n m sin. compl.
ca card lleter, n m sin. compl.
ca cardassa, n f sin. compl.
ca cardot, n m sin. compl.
ca carxofa de burro, n m sin. compl.
ca carxofera de burro, n f sin. compl.
ca escardot, n m sin. compl.
ca escardot de Nostra Senyora, n m sin. compl.
ca escardot gros, n m sin. compl.
ca espinot, n m sin. compl.
nc Silybum marianum

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Planta policàrpica vivaç, de la família de les compostes, de 30 a 150 cm d'alt, que viu en camins i talussos, sobre sòls argilosos de les regions mediterrànies. Els fruits secs, que contenen histamina i timidina, han estat empleats com a tònic cardiovascular, com a aperitiu, i contra les infeccions urinàries i malalties del fetge. La planta, presa en decocció, ha estat usada per a tallar hemorràgies i descongestionar el fetge.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca carxofera, n f
ca carxofa (inflorescència), n f sin. compl.
ca carxofer, n m sin. compl.
ca escarxofa (inflorescència), n f sin. compl.
ca escarxofera, n f sin. compl.
ca card de senyora, n m alt. sin.
ca cardet, n m alt. sin.
ca cardolera, n f alt. sin.
ca cards, n m pl alt. sin.
ca carxofa, n f alt. sin.
ca carxofera cultivada, n f alt. sin.
ca carxoferes, n f pl alt. sin.
ca carxofes, n f pl alt. sin.
ca escarxofa, n f alt. sin.
ca escarxofer, n m alt. sin.
ca herba colera, n f alt. sin.
ca penquera, n f alt. sin.
ca alcarxofera, n f var. ling.
ca cars, n m pl var. ling.
nc Cynara scolymus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

Al País Valencià s'anomena penquera mentre no es produeix la floració (quan encara no fa la carxofa). Durant aquest temps, se n'obté la penca, tija o fulla pelada d'ús culinari. Les penques també s'obtenen de Cynara cardunculus.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca digital, n f
ca boca de llop, n f sin. compl.
ca didalera, n f sin. compl.
ca didals, n m pl sin. compl.
ca digital purpúria, n f sin. compl.
ca guantera, n f sin. compl.
ca herba didalera, n f sin. compl.
ca bragues de cucut, n f pl alt. sin.
ca didal, n m alt. sin.
ca gossets, n m pl alt. sin.
ca guant de Nostra Dona, n m alt. sin.
ca guantelet, n m alt. sin.
ca guants de Maria, n m pl alt. sin.
ca guants de Nostra Senyora, n m pl alt. sin.
ca herba de l'orina, n f alt. sin.
ca herba de Santa Maria, n f alt. sin.
ca purpúria guantera, n f alt. sin.
nc Digitalis purpurea L.

<Botànica > escrofulariàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "penyorar" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Nota