Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessiteu més informació, us podeu adreçar al Servei de Consultes (cal que us hi registreu prèviament).

 

Resultats per a la cerca "pinya" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bròquil, n m
  • ca  bròcul, n m sin. compl.
  • ca  bròcul verd, n m sin. compl.
  • ca  bròquil verd, n m sin. compl.
  • ca  colibròquil, n m sin. compl.
  • ca  pinya, n f alt. sin.
  • ca  col bròquil, n m var. ling.
  • ca  col-i-bròquil, n m var. ling.
  • nc  Brassica oleracea L. var. botrytis L.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Nota

  • 1. D'acord amb NEOL, les denominacions bròquil i bròquil verd tenen una distribució geogràfica diferent: bròquil s'utilitza amb el sentit recollit en aquesta entrada en les zones del domini lingüístic en què aquesta mateixa denominació no té un sentit genèric, mentre que bròquil verd s'utilitza en les zones en què la denominació simple bròquil tant pot fer referència a la varietat verda com a la varietat blanca (bròquil blanc) de Brassica oleracea var. botrytis.
    2. El nom bròcul 'bròquil', usat a l'Alguer i en part del català nord-occidental i valencià septentrional, prové de l'italià broccoli. Per a més informació consulteu Veny, J. "Italianismes en el Diccionari mallorquí-castellà (1840) de Pere Antoni Figuera". A: Veny, J. Per una història diatòpica de la llengua catalana. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2009, p. 49-52.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  coliflor, n f
  • ca  bròcul blanc, n m sin. compl.
  • ca  bròquil blanc, n m sin. compl.
  • ca  colflori, n f sin. compl.
  • ca  floricol, n f sin. compl.
  • ca  bròquil, n m alt. sin.
  • ca  pinya, n f alt. sin.
  • ca  pinya de col, n f alt. sin.
  • ca  col flori, n f var. ling.
  • ca  col-a-fiori, n f var. ling.
  • ca  col-a-flors, n f var. ling.
  • ca  col-flor, n f var. ling.
  • ca  col-i-flor, n f var. ling.
  • ca  colflor, n f var. ling.
  • nc  Brassica oleracea L. var. botrytis L. subvar. cauliflora DC.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Nota

  • 1. D'acord amb NEOL, les denominacions bròquil blanc i coliflor tenen una distribució geogràfica diferent: bròquil blanc s'utilitza en les zones del domini lingüístic en què la denominació simple bròquil tant pot fer referència a la varietat blanca com a la varietat verda (bròquil verd) de Brassica oleracea var. botryitis, mentre que coliflor s'utilitza en les zones en què la denominació bròquil no té aquest sentit genèric.
    2. El nom bròcul 'bròquil', usat a l'Alguer i en part del català nord-occidental i valencià septentrional, prové de l'italià broccoli. Per a més informació consulteu Veny, J. "Italianismes en el Diccionari mallorquí-castellà (1840) de Pere Antoni Figuera". A: Veny, J. Per una història diatòpica de la llengua catalana. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2009, p. 49-52.
pinya pinya

<Ciències socials > Antropologia > Cultura popular>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari casteller [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/2/>

  • ca  pinya, n f
  • ca  base, n f sin. compl.
  • ca  peu, n m sin. compl.
  • ca  soca, n f sin. compl.
  • en  core, n

<Castellers>

Definició
Conjunt de persones que sostenen el basament d'un castell.

Nota

  • En algunes zones, la denominació soca s'utilitza per a anomenar la pinya en un castell amb folre o en un castell amb folre i manilles.
pinya pinya

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  pinya, n f
  • es  piña, n f
  • fr  ananas, n m
  • pt  ananás, n m
  • en  pineapple, n

<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Fruita>

pinya pinya

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  pinya, n f
  • es  piña, n f
  • fr  pomme de pin, n f
  • en  pine cone, n

<Enginyeria forestal>

pinya pinya

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  pinya, n f

<Navegació tradicional>

Definició
Nus fet al cap d'una corda teixint els seus blens.