Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ploguer" dins totes les àrees temàtiques

fullola de contraplacar fullola de contraplacar

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  fullola de contraplacar, n f
  • es  chapa de aplacar
  • fr  placage de contre-plaquer
  • en  structural veneer

<Fusteria > Materials > Fusta > Formes comercials de la fusta>

Definició
Fullola, generalment de fustes senzilles, que s'obté normalment per desenrotllament i que s'utilitza per a la fabricació dels taulers contraplacats i dels taulers enllistonats.
fullola de contraplacar fullola de contraplacar

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  fullola de contraplacar, n f
  • es  chapa de aplacar, n f
  • fr  placage de contre-plaquer, n m
  • fr  placage structurel, n m
  • en  structural veneer, n
  • eu  kontraxaflatzeko xaflak, n

<Fusteria > Materials > Fusta >

gestió integrada de plagues gestió integrada de plagues

<Jardineria. Paisatgisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

  • ca  gestió integrada de plagues, n f

<Jardineria. Paisatgisme>

Definició
Conjunt d'accions, mètodes i mesures de protecció vegetal orientats a evitar el desenvolupament de poblacions d'organismes nocius i mantenir l'ús de productes fitosanitaris i altres formes d'intervenció en nivells que estiguin econòmicament i ecològica justificats i que redueixin o minimitzin els riscos per a la salut humana i el medi ambient.
habitatge de lloguer habitatge de lloguer

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  habitatge de lloguer, n m
  • es  vivienda de alquiler

<Construcció > Urbanisme>

Definició
Habitatge de què es disposa per mitjà d'un contracte de lloguer, que en condicions normals es renova segons clàusules establertes.
habitatge de lloguer habitatge de lloguer

<Ciències socials > Serveis socials > Sensellarisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és un avançament del futur Diccionari del sensellarisme, una obra elaborada pel TERMCAT i Arrels Fundació, actualment en fase d'edició.

  • ca  habitatge de lloguer, n m
  • es  vivienda de alquiler, n f
  • fr  logement en location, n m
  • fr  logement locatif, n m
  • en  rental dwelling, n
  • en  rental housing, n
  • en  rented housing, n

<Sensellarisme > Recursos > Allotjament>

Definició
Habitatge de què es disposa per mitjà d'un règim de tinença de lloguer.
lèntul lèntul

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  lèntul, n m
  • es  léntulo
  • fr  lentulo
  • en  lentulo
  • en  lentulo plugger

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Definició
Instrument rotatori en forma d'espiral, generalment d'acer, que s'utilitza per a introduir la pasta d'obturació, el ciment o el material d'impressió dins el conducte d'una arrel dental.

Nota

  • La denominació lèntul prové del nom de l'odontòleg i cirurgià francès Henri Lentulo.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lledoner, n m
  • ca  lledó (fruit), n m sin. compl.
  • ca  gaiater, n m alt. sin.
  • ca  lledó, n m alt. sin.
  • ca  lledons, n m pl alt. sin.
  • ca  aliguer, n m var. ling.
  • ca  allidoner, n m var. ling.
  • ca  dalloner, n m var. ling.
  • ca  delloner, n m var. ling.
  • ca  delluner, n m var. ling.
  • ca  ladó, n m var. ling.
  • ca  ladoner, n m var. ling.
  • ca  lidonero, n m var. ling.
  • ca  lidró (fruit), n m var. ling.
  • ca  lidroner, n m var. ling.
  • ca  lladó, n m var. ling.
  • ca  lladoner, n m var. ling.
  • ca  lladons, n m pl var. ling.
  • ca  lledroner, n m var. ling.
  • ca  lleó (fruit), n m var. ling.
  • ca  lleoner, n m var. ling.
  • ca  lleroner, n m var. ling.
  • ca  llidó (fruit), n m var. ling.
  • ca  llidoné, n m var. ling.
  • ca  llidoner, n m var. ling.
  • ca  llidons, n m pl var. ling.
  • ca  llidró (fruit), n m var. ling.
  • ca  llidroner, n m var. ling.
  • ca  lliró (fruit), n m var. ling.
  • ca  llironer, n m var. ling.
  • ca  lloner, n m var. ling.
  • nc  Celtis australis L.

<Botànica > ulmàcies>

lledoner lledoner

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lledoner, n m
  • ca  lledó (fruit), n m sin. compl.
  • ca  gaiater, n m alt. sin.
  • ca  lledó, n m alt. sin.
  • ca  lledons, n m pl alt. sin.
  • ca  aliguer, n m var. ling.
  • ca  allidoner, n m var. ling.
  • ca  dalloner, n m var. ling.
  • ca  delloner, n m var. ling.
  • ca  delluner, n m var. ling.
  • ca  ladó, n m var. ling.
  • ca  ladoner, n m var. ling.
  • ca  lidonero, n m var. ling.
  • ca  lidró (fruit), n m var. ling.
  • ca  lidroner, n m var. ling.
  • ca  lladó, n m var. ling.
  • ca  lladoner, n m var. ling.
  • ca  lladons, n m pl var. ling.
  • ca  lledroner, n m var. ling.
  • ca  lleó (fruit), n m var. ling.
  • ca  lleoner, n m var. ling.
  • ca  lleroner, n m var. ling.
  • ca  llidó (fruit), n m var. ling.
  • ca  llidoné, n m var. ling.
  • ca  llidoner, n m var. ling.
  • ca  llidons, n m pl var. ling.
  • ca  llidró (fruit), n m var. ling.
  • ca  llidroner, n m var. ling.
  • ca  lliró (fruit), n m var. ling.
  • ca  llironer, n m var. ling.
  • ca  lloner, n m var. ling.
  • nc  Celtis australis L.

<Botànica > ulmàcies>

llenyataire llenyataire

<Ciències forestals > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  llenyataire, n m, f
  • ca  abatedor | abatedora, n m, f sin. compl.
  • ca  picador | picadora, n m, f sin. compl.
  • ca  tallador | talladora, n m, f sin. compl.
  • es  leñador
  • es  talador
  • fr  abatteur
  • fr  bûcheron
  • en  chopper
  • en  faller [US]
  • en  logger [US]
  • en  lumberjack [US]
  • en  woodman [m]

<Ciències forestals > Ocupacions>

Definició
Persona que talla arbres i, posteriorment, els desbranca i els prepara per poder-los portar a una serradora.
lloguer lloguer

<Empresa > Comptabilitat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  lloguer, n m
  • ca  arrendament, n m sin. compl.
  • es  alquiler
  • es  arrendamiento
  • en  rent

<Empresa > Comptabilitat>

Definició
Preu convingut mitjançant el qual el propietari d'un bé en cedeix l'ús.