Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "pròdig" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca abscés de Brodie, n m
- es absceso de Brodie
- fr abcès de Brodie
- en Brodie's abscess
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca abscés de Brodie
- en Brodie's abscess
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties del sistema musculoesquelètic i del teixit connectiu>
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca acte propi, n m
- es acto propio
<Dret civil > Dret civil general>
Definició
<Dret > Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>
- ca acte propi, n m
- es acto propio, n m
<Dret administratiu > Procediment administratiu i acte administratiu>
Definició
<Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acte propi, n m
- es acto propio, n m
<Dret administratiu>
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acte propi, n m
- es acto propio
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Ningú no pot fer valer un dret o una facultat que contradigui la conducta pròpia observada amb anterioritat si aquesta tenia una significació inequívoca de la qual deriven conseqüències jurídiques incompatibles amb la pretensió actual, tal com estableix l'article 111-8 de la Llei 29/2002, del 30 de desembre, primera llei del Codi civil de Catalunya. La màxima «ningú no pot anar contra els seus propis actes» s'ha convertit en un principi general. Significa presència de conducta inicial i de conducta posterior, i aquesta última és contradictòria amb la primera, si de la posterior se'n deriven conseqüències incompatibles amb la pretensió o conducta inicial; és a dir, que la nova és incompatible amb les conseqüències jurídiques derivades de la primera. Anar contra el fet propi significa anar contra la pròpia voluntat. La forma d'actuar apareix com una manera de procedir injusta i mancada de lleialtat, cosa que s'exterioritza com una conducta contrària a la bona fe, ja que aquesta també és l'honradesa interna amb què la persona actua.
Una de les conseqüències d'exercitar els drets de bona fe és l'exigència d'un comportament coherent. Significa que una persona, dins una relació jurídica, ha suscitat en una altra, amb la seva conducta, una confiança fundada en una determinada conducta futura, segons el sentit objectivament deduït de la conducta anterior, i sense haver de defraudar la confiança suscitada. I és inadmissible tota situació incompatible amb aquesta confiança. D'aquesta manera, l'exigència jurídica del comportament coherent està estretament vinculada a la bona fe i a la protecció de la confiança.
La confiança suscitada pels actes, que imposa una coherència lògica al comportament de la persona, no sols és la confiança en una aparença. La conducta contradictòria és una contravenció o una infracció del deure de bona fe. El que pugui deslligar una persona d'un negoci no és una doctrina dels actes propis, sinó un valor vinculant de la declaració de voluntat. Qui actua en contradicció amb el que té manifestat va contra els seus propis actes.
En l'acte propi, el que l'ordenament jurídic valora, perquè depengui d'això un efecte jurídic, no és una «voluntat negocial» que els actes revelen, sinó el sentit objectiu que aquests actes posseeixen. No es descarta la inadmissibilitat de la conducta contradictòria per a vetar un canvi de voluntat, sinó per a vetar una conseqüència que és objectivament inconciliable amb la bona fe. Això és, independentment de la voluntat que els hagi presidit o impulsat, aquests actes han suscitat en el cercle dels interessats una confiança fundada respecte del que signifiquen com a aptitud del subjecte.
L'acte és una «promesa» d'una futura conducta coherent. La persona queda impossibilitada per a contrariar els seus actes, perquè ha de respondre de les conseqüències de la confiança suscitada. L'efecte dels actes propis no consisteix en la pèrdua del dret o de la facultat, sinó en la inadmissibilitat del seu exercici. Observem que l'article 111-8 diu: «Ningú no pot fer valer un dret o una facultat». Només s'hi poden emparar i oposar-se a aquesta inadmissibilitat de l'exercici del dret per contradicció amb la pròpia conducta les persones respecte de les quals aquesta conducta ha estat duta a terme i en les quals aquesta conducta ha pogut suscitar objectivament una confiança. Com a principi, pot ser aplicat pels tribunals encara que no hagi estat esmentat per les parts.
En analitzar el precepte com a norma jurídica, cal destacar: a) que conté un mandat de tipus negatiu. La norma preconitza com a correcta una conducta per omissió, una inacció, una abstenció, i la conducta positiva la considera antijurídica. La prohibició de la conducta contradictòria equival al deure de conducta coherent. I d'això hom dedueix que es tracta d'una prohibició; i b) la prohibició es manifesta com un deure i com un límit del dret o la facultat, i significa un mandat de no actuar, que pot tenir dos sentits: pot indicar un deure jurídic, un comportament exigit per l'ordenament jurídic com a necessari per a l'ordre jurídic; un deure de no actuar d'una determinada manera. I, d'altra banda, pot indicar una prohibició, un mandat formulat d'una manera negativa.
O sigui, un límit imposat a un dret o a una facultat. S'arriba llavors a un comportament lícit i permès, que es deixa a l'arbitri de la persona, sempre que es mantingui dins uns límits determinats. Això conté una impossibilitat d'actuar. En el primer cas hi ha incompliment, acte antijurídic i, per tant, responsabilitat. En el segon, hi ha «extralimitació», és antijurídic, de responsabilitat i porta a la ineficàcia de qui el du a terme. Així en l'article 111-8 es constitueix la prohibició com un deure jurídic, perquè és un deure de coherència amb la conducta pròpia.
L'acte propi consisteix a exercitar una acció que si bé li és permesa, és contradictòria amb la mateixa conducta i que produeix conseqüències incompatibles amb l'actitud inicial.
<Documentació jurídica>, <Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca arrendament de finca urbana, n m
- ca arrendament de predi urbà, n m sin. compl.
- es arrendamiento de finca urbana
- es arrendamiento de predio urbano
<Documentació jurídica>, <Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya | Àmbit: Inespecífic
-
La Llei d'arrendaments urbans (LAU) determina el règim jurídic aplicable a les finques urbanes destinades a l'habitatge o als diferents usos.
La LAU exclou de l'àmbit d'aplicació l'ús de l'habitatge que els treballadors tenen assignat per raó de llur càrrec, les cases de treball, els solars, els habitatges universitaris o els militars. En aquest sentit, «els legisladors han plantejat el règim d'arrendament protegit de l'habitatge amb un sentit familiar», és a dir, els familiars de l'arrendatari o arrendatària se subroguen en el lloguer. És una subrogació inter vivos que necessita prèviament el consentiment escrit de la persona arrendadora. D'altra banda, l'arrendament continua a favor del cònjuge o de la persona que convisqui amb l'arrendatari o arrendatària, que sense el seu consentiment hauria decidit de no renovar el contracte, quan podria quedar prorrogat o desistir-ne. L'arrendament cessa per declaració de ruïna de la finca.
L'article 36 de la LAU declara obligatòria l'exigència i la prestació de fiança en metàl·lic. Aquesta fiança, que és compatible amb qualsevol tipus de garantia del compliment de les obligacions de la persona arrendatària, ha de ser actualitzada en alguns casos si les comunitats autònomes poden dictar disposicions específiques sobre les condicions del seu dipòsit (disposició addicional tercera). Té la consideració de arrendament d'habitatge el que recau sobre una edificació habitable destinada, principalment, a satisfer la necessitat permanent d'habitatge de l'arrendatari o arrendatària (art. 2 LAU). Les normes aplicables a l'arrendament d'habitatge són extensibles al mobiliari, les places d'aparcament i les altres dependències, els espais o els serveis accessoris de la finca que han estat cedits per l'arrendador o arrendadora. En principi, regeix la norma específica, però si de cas hi manca s'apliquen al contracte els pactes voluntàriament assumits per les parts, i supletòriament els preceptes del Codi civil espanyol (CC) (art. 4.1 i 2).
Pel que fa a la formalització dels contractes, la norma dona llibertat a les parts perquè optin per la forma oral o escrita. En la mateixa línia, la llei ofereix expressament la possibilitat d'accedir al Registre de la Propietat, la qual cosa contribueix a reforçar les garanties entre les parts i a incrementar la informació disponible per a terceres persones. La durada de l'arrendament ha de ser pactada lliurement per les parts, però en interès de l'arrendatari o arrendatària, i el contracte pot establir un termini mínim de cinc anys. Si l'acord establert entre les parts és inferior a cinc anys, arribat el dia del venciment del contracte, s'ha de prorrogar obligatòriament en terminis anuals fins que l'arrendament arribi a la durada mínima dels cinc anys, excepte que l'arrendatari manifesti a l'arrendador o arrendadora, amb trenta dies d'antelació, com a mínim, al dia de finalització del contracte o de qualsevol de les pròrrogues, la voluntat de no renovar-lo. L'òrgan legislador justifica l'establiment d'aquest termini en la mesura que atorga més estabilitat al nucli familiar i, fins i tot, es pot establir com una possible alternativa a la propietat. Alhora, però, no és un termini excessiu que pugui comportar un perjudici per als propietaris privats o per als promotors empresarials. Si les parts no determinen en el contracte la durada de l'arrendament, la norma entén l'arrendament celebrat per un any, sens perjudici del dret de pròrroga anual per a l'arrendatari (art. 9.2 LAU).
En el cas que l'arrendador o arrendadora necessiti ocupar l'habitatge arrendat per viure-hi ell mateix o ella mateixa abans dels cinc anys esmentats, no és procedent la pròrroga obligatòria del contracte en benefici de l'arrendatari o arrendatària. No obstant això, si passats tres mesos des de l'extinció del contracte l'arrendador o arrendadora encara no ha ocupat l'habitatge, està obligat a renovar el període d'ús i gaudi als arrendataris -que pot arribar fins als cinc anys- i a indemnitzar-los per les despeses ocasionades pel desallotjament o, amb una quantitat igual a la renda, pels anys que li restin fins a completar els cinc.
D'altra banda, també hi pot haver contractes d'arrendament que han durat més de cinc anys i que, a més, es poden prorrogar per reconducció tàcita (quan, passats cinc anys, cap de les parts no notifica a l'altra la voluntat d'extingir el contracte). A sensu contrario, quan les parts determinen expressament en el contracte una durada superior a cinc anys, la norma atorga a l'arrendatari o arrendatària la facultat de desistir del contracte unilateralment, i avisar-lo amb una antelació mínima de dos mesos, i, com a contrapartida, té l'obligació d'indemnitzar l'arrendador o arrendadora. La renda que ha de pagar l'arrendatari pot ser estipulada lliurement per les parts. Excepte un pacte en contra, el pagament de la renda és mensual i s'ha d'efectuar en els set primers dies del mes (art. 17 LAU). A aquest efecte, la norma estableix un mecanisme d'actualització de rendes vinculat a les variacions percentuals que pot experimentar en un període anual l'índex de preus de consum (IPC). Pel que fa al lloc i al procediment, l'òrgan legislador deixa llibertat a les parts i, si de cas hi manca, es duu a terme a l'habitatge arrendat i en metàl·lic. El lliurament del rebut justificatiu corresponent normalment constitueix la prova del pagament de la renda. L'arrendador o arrendadora, passats cinc anys, pot augmentar la renda que ha de pagar l'arrendatari o arrendatària quan faci millores a l'habitatge. Però, al seu torn, l'arrendador o arrendadora li ha de justificar per escrit les obres realitzades i la quantia.
El dret fonamental dels arrendataris és poder usar l'immoble per a satisfer les necessitats d'habitatge que té. Alhora, aquesta facultat pot correspondre, en els casos de nul·litat o de divorci, al cònjuge no arrendatari, quan l'habitatge li ha estat atribuït per conveni regulador o «per sentència del jutge o jutgessa competent». L'arrendador o arrendadora està obligat a fer totes les reparacions necessàries per a conservar l'habitatge en bon estat i no li pot augmentar la renda a l'arrendatari, excepte quan la reparació és per culpa seva o de llurs familiars (art. 1563 i 1564 CC). De tota manera, l'arrendatari o arrendatària ha de fer avinent a l'arrendador el caràcter imprescindible de les reparacions. La LAU permet que l'arrendador o arrendadora resolgui el contracte quan dins l'habitatge es duguin a terme activitats molestes, insalubres, nocives, perilloses o il·lícites (art. 27.2.e). Cal no oblidar que el CC li imposa el deure de diligència que ha de respectar durant tota la vida del contracte. L'arrendatari o arrendatària no pot modificar de manera unilateral la configuració de l'habitatge o els seus accessoris primordials. El consentiment de l'arrendador i l'estabilitat o seguretat de l'habitatge són fonamentals. La Llei exceptua l'establiment d'una previsió especial per als arrendaments afectats de minusvalideses, o amb persones minusvàlides a càrrec seu, que vulguin efectuar modificacions a l'habitatge arrendat que els en permeti millorar l'ús. En el cas de modificació, l'arrendatari o arrendatària ho ha de notificar per escrit i prèviament a l'arrendador o arrendadora.
La LAU atorga un dret d'adquisició preferent a l'arrendatari o arrendatària en el cas que l'arrendador o arrendadora decideixi vendre l'habitatge. Aquest dret es pot manifestar mitjançant la figura del retracte o el tanteig (són drets reals transmissibles i prescriuen segons si recauen sobre béns immobles o béns mobles). D'altra banda, la persona arrendatària no pot fer efectiu aquest dret quan l'arrendadora ven conjuntament aquest habitatge amb els altres habitatges o locals de propietat ni quan diferents propietaris venen conjuntament a un mateix comprador o compradora la totalitat dels pisos i locals de l'immoble (art. 25.1).
Pel que fa a la segona modalitat establerta en la LAU, té la consideració de arrendament per a ús diferent del d'habitatge el que recau sobre una edificació i té per destinació una activitat industrial, comercial, artesanal, recreativa, etc. La Llei considera també dins aquesta segona modalitat els arrendaments de finques urbanes celebrats per temporada. Els legisladors han introduït una innovació pel que fa a l'extinció d'aquest contracte: l'arrendatari o arrendatària que fa una activitat comercial de venda al públic en el local té dret a indemnització quan, en finalitzar el termini convencional dels cinc anys, hagi sol·licitat a l'arrendador o arrendadora la voluntat de renovar el contracte i aquest no l'hi renovi.
La Llei catalana 13/1996, del 29 de juliol, del registre i el dipòsit de fiances dels contractes de lloguer de finques urbanes, i de modificació de la Llei 24/1991, de l'habitatge, crea el Registre de Fiances dels Contractes de Lloguer de Finques Urbanes, en el qual s'han d'inscriure les dades corresponents a contractes subscrits entre arrendadors i arrendataris referents a immobles inscrits a Catalunya (art. 1). La persona arrendadora ha d'inscriure obligatòriament el contracte en el Registre, i hi ha de fer constar la situació de la finca, la titularitat de l'immoble, la identificació dels contractants, l'ús a què es destina, el termini, la renda pactada i la data de formalització i de dipòsit de la fiança (l'Administració s'encarrega de garantir la confidencialitat de les dades personals i el dret a l'honor i a la intimitat personal i familiar de les persones inscrites en el Registre). La persona arrendadora ha de dipositar a l'Institut Català del Sòl la fiança en metàl·lic en el termini de dos mesos a comptar de la formalització del contracte d'arrendament. No obstant això, quan es tracta de arrendament de finques urbanes per temporada, la quantia de la fiança exigible ha de ser proporcional al termini de durada del contracte. L'Institut Català del Sòl té potestat per a utilitzar la via executiva per a l'ingrés de les fiances no dipositades i la potestat sancionadora en cas d'incompliment. Aquest organisme és l'encarregat de destinar l'import de les fiances que tingui en dipòsit a inversions per a la construcció pública d'habitatges, amb una atenció especial a les promocions en règim de lloguer, i a actuacions directes en nuclis antics o subjectes a un procés de renovació urbana. També són objecte de dipòsit sense interès les fiances que les empreses de subministraments i serveis exigeixen als abonats per a la formalització de contractes que afecten finques urbanes.
Pel que fa als possibles conflictes entre les parts, la norma atorga la competència per a resoldre'ls al jutge o jutgessa de primera instància del lloc on es trobi l'habitatge. Tanmateix, les parts poden optar per una via menys formalista i menys costosa: el procediment arbitral. En aquest marc, i com a novetat més significativa de la Llei estatal en matèria processal, s'estableix la regulació del recurs de cassació davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en matèria arrendatària. - V. t.: arrendament rústic n m
<Documentació jurídica>, <Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca arrendament de predi rústic, n m
- es arrendament de predio rústico
<Documentació jurídica>, <Dret civil>
Definició
<Transports > Transport aeri>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca autoconnexió, n f
- es autoconexión, n f
- es trasbordo propio, n m
- en self-connection, n
- en self-transfer, n
- en virtual interlining, n
<Transports > Transport aeri>
Definició
Nota
- En una autoconnexió, és probable que el viatger s'hagi d'encarregar de tasques com ara possibles canvis de terminal o facturar l'equipatge i obtenir les targetes d'embarcament per al segon vol, entre altres.
<Lleure > Turisme>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca autoconnexió, n f
- es autoconexión, n f
- es trasbordo propio, n m
- en self-connection, n
- en self-transfer, n
- en virtual interlining, n
<Lleure > Turisme>
Definició
Nota
- En una autoconnexió, és probable que el viatger s'hagi d'encarregar de tasques com ara possibles canvis de terminal o facturar l'equipatge i obtenir les targetes d'embarcament per al segon vol, entre altres.
