Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "regne" dins totes les àrees temàtiques
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca dret del regne, n m
- es derecho del reino, n m
<Història del dret>
<Noves religions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca Església Universal del Regne de Déu
<Religions > Noves religions>
Definició
Nota
- La seu principal de l'Església Universal del Regne de Déu es troba encara a Rio de Janeiro però des de 1986 Macedo n'exerceix la direcció des de Nova York. És un grup semblant a altres moviments evangèlics pentecostals. Els eixos centrals de la seva doctrina són la lluita contra els dimonis (malaltia, misèria, etc.) i la teologia de la prosperitat, inspirada en els predicadors nord-americans. Macedo promet als fidels que si aporten diners a la seva església, Déu els donarà gratificacions a la Terra i els farà més rics. Aquest moviment ha estat acusat de manipulació i d'extorsió de diners però tot i així és un dels grups que creix més a l'Amèrica del Sud, gràcies al suport d'alguns polítics i als mitjans de comunicació que Macedo posseeix al Brasil. Actualment té sis milions de fidels repartits pel Brasil i 46 països de tot el món.
<Documentació jurídica>, <Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca Llibre de privilegis de la ciutat i Regne de València, n m
- es Libro de privilegios de la ciudad y reino de Valencia
<Documentació jurídica>, <Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: País Valencià
-
A diferència del que passava en altres territoris de la Corona d'Aragó, el dret general del Regne de València se sustentava, a més de en els Furs de València, sobre un segon pilar igualment important: els privilegis de la ciutat i Regne de València.
Inicialment, els privilegis es van atorgar només a la ciutat de València (el primer fou promulgat el 19 de desembre de 1238, dos mesos després de la conquesta de la població), i tenien l'objectiu de ratificar les donacions d'establiments d'obradors i botigues fetes fins en aquell moment pel lloctinent reial. Des del punt de vista jurídic, el segon privilegi, promulgat el 21 de maig de 1239, va ser més significatiu que el primer; el rei va donar a la ciutat unes cases davant de la seu per a instal·lar-hi la cúria i la presó, i al mateix temps va confirmar la renovació anual de l'ofici de justícia.
Durant la resta del regnat de Jaume I el Conqueridor sembla que els privilegis concedits a València, que són aproximadament un centenar, només van ser d'àmbit i aplicació locals, ja que el dret valencià va trigar encara molts anys a materialitzar-se. Tot i això, sembla que en els darrers anys del regnat d'aquest monarca ja es van començar a recopilar en forma de llibre, amb el Llibre de privilegis de la ciutat i Regne de València, ja que contenien gran quantitat d'informació relativa a la creació d'institucions de dret públic per al bon govern i desenvolupament de la ciutat de València, per la qual cosa eren objecte de consulta habitual i calia preservar els originals del deteriorament que els comportava l'ús freqüent.
El seu successor, Pere II el Gran, va mirar d'impulsar la territorialització dels Furs de València amb l'atorgament dels privilegis concedits fins aleshores a la ciutat de València, a les viles de Sagunt, Xàtiva, Sogorb, Morella, Alzira, Cullera, Gandia, Llíria i Castelló de la Plana, que eren algunes de les poblacions principals del regne i formaven part del patrimoni reial. A les Corts de València del 1329-1330, el rei Alfons III el Benigne va aconseguir una territorialització quasi completa del dret valencià, i a les principals poblacions beneficiàries d'aquests privilegis s'hi van afegir llavors Borriana i Vila-real, després de la renúncia a l'ús del dret aragonès de què gaudien des de l'atorgament de llurs cartes de poblament.
Durant els darrers anys del segle XIII, tot el segle XIV i els primers anys del segle XV, els reis van continuar concedint nombrosos privilegis a la ciutat de València, que automàticament es feien extensius a les altres poblacions privilegiades amb l'ús, la qual cosa no significa que els usessin tots, ja que hi havia institucions pensades i establertes a la capital del regne, però no a les ciutats i viles més petites.
El Llibre de privilegis de la ciutat i Regne de València es va anar incrementant durant aquest període de temps, però sembla que al segle XV aquest costum es va deixar de practicar, o almenys no se'n té constància. A principis del segle XVI, el notari Lluís Alanyà va dirigir la tasca d'actualitzar l'obra, incorporant-hi tota la documentació emesa per la Cancelleria Reial durant el segle XV i fins a l'any 1514. També hi va incloure alguns documents institucionalment importants procedents d'altres arxius, i el 1515 va portar l'obra a la impremta; a partir d'aquell moment va rebre el títol següent: Aureum opus regalium privilegiorum civitatis et regni Valentie, que en conjunt recollia al voltant de set-cents privilegis procedents de l'arxiu de la ciutat de València, ordenats cronològicament per regnats, amb l'excepció d'uns quants, de procedències diverses però no per això menys importants, incorporats al final.
Tot i que aquesta col·lecció no es va tornar a actualitzar, es van continuar usant amb tota normalitat, juntament amb els Furs de València, fins que l'any 1707 es van abolir, a conseqüència de la promulgació del decret d'abolició del dret valencià del rei Felip IV de Catalunya-Aragó (V de Castella). - V. t.: Costums de València n m pl
- V. t.: Furs de València n m pl
<Política > Ideologia. Règims>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca regnat, n m
- es reinado
- fr règne
- en reign
<Política > Ideologia. Règims>
Definició
<Política > Ideologia. Règims>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca regnat, n m
- es reinado
- fr règne
- en reign
<Política > Ideologia. Règims>
Definició
<Política>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca regnat, n m
- es reinado
- fr règne
- en reign
<Política>
Definició
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca regne animal, n m
- es reino animal
- fr règne animal
- en kingdom animalia
<Geografia física > Biogeografia>
Definició
<Geografia > Geografia física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca regne animal, n m
- es reino animal
- fr règne animal
- en kingdom animalia
<Geografia física > Biogeografia>
Definició
<Geografia > Geografia humana>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca regne antàrtic, n m
- ca reialme antàrtic, n m sin. compl.
- es reino antártico
<Geografia > Geografia humana>
Definició
<Geografia > Geografia humana>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca regne australià, n m
- ca reialme australià, n m sin. compl.
- es reino australiano
<Geografia > Geografia humana>
